Anàlisi Literària: Obres Clau de la Literatura Catalana

La Plaça del Diamant (1962)

Mercè Rodoreda: Etapes de l'autora

• Joventut
• Maduresa (quan escriu l'obra)
• Vellesa

Personatges principals

• Colometa / Natàlia
• Quimet
• Mateu i Cintet
• Senyora Enriqueta
• Antoni (adroguer, segon marit)
• Rita i Antoni (fills)

Argument de l'obra

La Plaça del Diamant narra la vida de la Natàlia, una jove humil de Barcelona que es casa amb en Quimet i viu una existència marcada per la Guerra Civil i la postguerra. A través del seu relat en primera persona, veiem la seva lluita per mantenir la pròpia identitat en un entorn opressor. L’obra reflecteix la transformació personal i social d’una dona en temps convulsos.

Característiques de l'obra

• Narrativa iniciàtica, psicològica i simbolista.
• Narradora autodiegètica (interna i protagonista), punt de vista intern i fix.

Símbols principals

• Coloms (ajuden a l’argument, símbol dinàmic)
• Flors
• Quadre de les llagostes
• Balances a la porta
• Embut (important / punt d’inflexió)

Signes d’oralitat en l’escriptura de Mercè Rodoreda

• Fraseologia (frases fetes o expressions com “com un glop de llet”)
• Comparacions
• Escriptura parlada
• Ús de símbols i recursos expressius com comparacions i polisíndetons.
• Repeticions i salts temporals.

Vicent Andrés Estellés: Poesia

Llibre de meravelles (1971, escrit a finals dels 50)

Recull de 10 poemes, d’un llibre en forma de tríptic.

Etapes de l'autor

• «Un entre tants» (prefaci): Autorreflexió i veu col·lectiva, el poeta com a representant d’un poble.
• «No escric èglogues»: Oda al record d’una jove que recorda el poeta.
• «Demà serà una cançó»: Contrast entre la realitat actual i el seu passat, record del seu amor.
• «Els amants»: Amor passional entre dues persones que perviu en el temps.
• «L’estampeta»: La duresa de la vida de la postguerra.
• «Cant de Vicent»: Un trist homenatge a la ciutat de València.
• «Temps»: La mort i tristesa provocada per la Guerra Civil.
• «Ací»: El record d’Ausiàs March durant un passeig per València.
• «Per exemple» (cos): L’amor com a element de supervivència durant la postguerra.
• «Assumiràs la veu d’un poble» (epíleg): Poeta com a portaveu cultural de la veu d’un poble.

Estil poètic

Planer, però culte, amb molts elements de repetició que donen un ritme a la poesia, com anàfores, epífores o polisíndetons. Utilitza frases fetes, amb un llenguatge fàcil d’entendre, proper a la llengua del poble.

La veu poètica (el jo poètic) té 3 significats:

• El jo com a veu col·lectiva.
• El jo com a enamorat o objecte d’amor.
• El jo autorreflexiu.

Mètrica

La majoria de versos són alexandrins (12 síl·labes), excepte «Assumiràs la veu d’un poble» i «Un entre tants».

Joan Fuster: Diccionari per a ociosos (1964)

Assaig humanístic.

Temes de l'autor

• Assaig humanístic
• Assaig cívic i polític
• Crítica literària i històrica

El Diccionari per a ociosos conté 8 textos d’assaig, un gènere argumentatiu literari que Fuster escriu i publica amb més freqüència.

Assajos destacats

• «Cadira»: Reflexió sobre l’evolució del pensament humà i el concepte de comoditat a partir de la metàfora de la cadira.
• «Covardia»: Reflexió sobre el fet de ser covard i sobre com tots ho som.
• «Escepticisme»: Llistat dels avantatges dels escèptics, amb cautela i prudència.
• «Gent»: Com ens allunyem de la culpa excloent-nos de la paraula «gent». La gent són els altres.
• «Lectura»: La importància de llegir en la societat, la lectura com a coneixement i oci.
• «Rellotge»: Reflexió sobre el concepte del temps.
• «Ser»: Aforisme, sentència sobre l’existència.
• «Xenofòbia»: Reflexió sobre l’odi a l’estranger i a allò que ens és estrany.

Estil de Joan Fuster

Irònic i provocador, però sempre prudent amb un ús de l’adjectivació peculiar. L’autor fa referència al lector i estableix un diàleg mitjançant diferents recursos expressius modalitzadors com preguntes retòriques o l’ús de la primera persona del plural amb sentit inclusiu.

Temes recurrents

Reflexions sobre temes transcendentals i humanístics a partir de situacions quotidianes o objectes comuns.

Rodolf Sirera: El verí del teatre (1978)

Obra de l'etapa de maduresa de l’autor.

Etapes de l'autor

• Compromís (anys 70)
• Maduresa (70-80)
• Transició (finals 80-90)
• Experimental (finals noranta i 2000)

Característiques de l'obra

• Reflexió metateatral: teatre dins del teatre.
• Límits morals i límit entre ficció i realitat.
• Trencament de la quarta paret.
• Reflexió sobre les convencions socials.
• Obra d’una hora, minimalista.
• Un sol acte, el pas del temps es percep pels canvis de llum i el rellotge.
• Referències de clàssics il·lustrats (Diderot: La paradoxa del comediant) i clàssics grecs com Xenofont o Sòcrates.
• Utilitza un llenguatge culte i refinat.

Conjugació del verb 'Portar'

Present d’indicatiu:

• Porte
• Portes
• Porta
• Portem
• Porteu
• Porten

Pretèrit imperfet d’indicatiu:

• Portava
• Portaves
• Portava
• Portàvem
• Portàveu
• Portaven

Exemple: Ell portava flors cada setmana.

Passat simple:

• Portí
• Portares
• Portà
• Portàrem
• Portàreu
• Portaren

Futur d’indicatiu:

• Portaré
• Portaràs
• Portarà
• Portarem
• Portareu
• Portaran

Condicional simple:

• Portaria
• Portaries
• Portaria
• Portaríem
• Portaríeu
• Portarien

Perfet d’indicatiu:

• He portat
• Has portat
• Ha portat
• Hem portat
• Heu portat
• Han portat

Plusquamperfet:

• Havia portat
• Havies portat
• Havia portat
• Havíem portat
• Havíeu portat
• Havien portat