Anàlisi Literària de Mercè Rodoreda: Estil, Temes i Obra Clau

Anàlisi de l'Obra de Mercè Rodoreda

Aquesta anàlisi, corresponent a juny de 2010, explora diversos aspectes de l'obra de Mercè Rodoreda.

Registre Literari i Estil Narratiu

El registre és literari, amb un llenguatge formal, però com que representa l'expressió de la pròpia protagonista, és un llenguatge viu i àgil, senzill i entenedor. S'hi utilitzen tècniques d'escriptura com el monòleg interior, la narració en primera persona i les descripcions, precises i detallades, perquè el lector tingui una imatge clara de l'entorn en què es desenvoluparà l'acció. També s'introdueixen altres emissors a través de l'estil indirecte, com en l'exemple “a dir-me que...” (l. 1), i directe, com en “¡No seguís que et rebregaràs!”.

Tipologia Textual: Narrativa i Descriptiva

La tipologia predominant és la narrativa, ja que s'hi conten uns esdeveniments. Segons la definició de Josep M. Castellà, informa sobre fets i accions esdevinguts o imaginaris, amb una estructura temporal, en aquest cas en passat, com en “va venir”. A més, hi ha una altra estructura textual important en el text: la descriptiva, tant espacial (“el sostre...” (l. 11)) com física.

Anàlisi Lingüística i Lexical

Anàlisi Fonètica (2A)

1. Sonora
2. Oberta
3. Tancada
4. S'elideix

Definicions de Vocabulari (2B)

• Pinyols: Part interna d'una fruita. Sinònims: llavor, endocarpi, os.
• Estrènyer: Exercir pressió sobre alguna cosa. Sinònims: cenyir, comprimir, lligar, ajustar.
• Tant li feia dormir com no dormir: No li importava gitar-se tard perquè no necessitava dormir molt.
• Glop: Líquid que s'empassa d'una vegada. Sinònims: glopada, golada, trago.

Correcció de Frases (2C)

1. Jo no en tenia ganes.
2. Quan hi vam arribar (també: Quan vam arribar-hi), els músics ja tocaven.
3. N'hi havia amb una bombeta a dins.
4. Tot el sostre ho era.

Teoria i Context Literari de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna.

Com va succeir amb tots els autors de la seva generació, la seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola, una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat i la destrucció de l'exili. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari, que de cap manera són suficients per a llegir Rodoreda i per a compartir la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres i els seus personatges. L'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari de Mercè Rodoreda, ja que va haver de viure durant molts anys, primer a diverses poblacions de França, treballant com a costurera, i després a Ginebra.

En els seus contes i també en les seves últimes novel·les (1980: Viatges i flors; 1980: Quanta, quanta guerra...; 1986: La mort i la primavera), apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular. L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit. Als anys cinquanta, va optar per escriure La plaça del Diamant: una opció literària que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa.