Anàlisi Literària i Lingüística: Tuson, Poesia i Tirant lo Blanc

Exercicis de Gramàtica Anglesa i Vocabulari

1. was listening, begins, will be, took, ‘ve known, are not enjoying, had escaped, are moving.
2. c, a, a, d.
3. has he been standing, hasn’t checked, have moved, has been waiting.
4. will be playing, will be celebrating, will have gone, will have travelled.

5. Oracions:

   • At 8.00 pm, I will have been skating for about an hour.
   • Mr Smith will have retired from his teaching job by September.
   • Will your computer be available for use this morning?
   • I don’t think I’ll play squash.
6. who/which, which, whose.

7. Oracions relatives:

   • The teacher, who had punished two pupils unfairly, apologised.
   • Jean is going to marry a man whose brother is in my class.
   • We saw the cot where words lived.
   • This is the place where you have to pick me up.

8. Infinitius:

   • to succeed in something you like.
   • to deal with my parents about my pocket money.
   • to approve of me going on a trip with my friends.
   • to concentrate on your work when people are screaming outside.
9. wide awake, fast asleep, heavy accent, heated argument.

Anàlisi del Text de Jesús Tuson: Crítica Lingüística

Tema i Estructura

Autor: Jesús Tuson

Tema: Crítica a les persones simplificadores del llenguatge i queixa per la voluntat d'alguns de sacrificar llengües.

Parts de l'Assaig

• Introducció (l. 1-8): La facultat del llenguatge no es concentra en una mateixa llengua per a totes les persones. N'hi ha unes sis mil llengües arreu del món amb estructures profundes d'expressió.
• Desenvolupament (l. 9-27): Però aquesta situació no agrada a tothom; els simplificadors es queixen de la quantitat excessiva de llengües i de la incomunicació que això suposa. Ells prefereixen eliminar llengües, però, què faran les persones que en la seva terra parlen una d'aquestes llengües?
• Conclusió (l. 28-31): Hauríem de plantar cara a aquesta gent i acabar amb la seva estupidesa que tothom parli la mateixa llengua. Perquè com se sentirien ells si la seva llengua fos una de les sacrificades?

Resum i Anàlisi Lingüística

Resum: En el món hi ha més de sis mil llengües i, evidentment, no tothom parla la mateixa llengua. Però això no sembla bé a un grup de persones: els simplificadors. Consideren que s’haurien de suprimir llengües per a millorar la comunicació. Doncs, què faran les persones que han parlat una d’aquestes llengües tota la seva vida? Hem d’acabar amb aquesta estupidesa tan arrogant i plantar cara a aquesta gent.

Tipologia Textual i Recursos (1.d)

Tipus: Argumentatiu - Estructura tripartida.

• Adjectius valoratius: (L. 6, 8, 29) profunda, expressiva, fascinador, simplificador.
• Adverbis valoratius: (L. 23, 26 i 27) pràcticament, pacíficament, específicament.
• Ironia: (L. 28 - 30) és clar... multitudinària.
• Connectors: (L. 16 i 18) Enumeració (primer, en segon lloc); (L. 25) Reformulació (és a dir).
• Recursos expositius: Adjectius no valoratius (L. 16, 19 i 22: contundent, aritmètica, fàcil); Vocabulari específic (L. 1-2: comunicació); Oració atributiva (L. 29: seria més dolç...).

Correccions i Modalització (1.e, 1.f)

• Català central: seva, el/els (L. 15: parla).
• Modalització:
  • Noms valoratius: ignorància (l. 28).
  • Verbs valoratius: reaccionarien (l. 30).
  • Díctics 1a pers.: plantegem (l. 18).
  • Perífrasis d’obligació: hauran de dir (l. 25).

Recursos Retòrics (1.g)

• Interrogació retòrica: l. 30 “Però com reaccionarien... sacrificades?”
• Al·literació: l. 3 “l’ordenació... impossibles?”
• Ironia: l. 17 somriure, si us plau.
• Retòrica: l. 24 per cent?
• Metàfora: l. 22 amb la mà al cor.

Vocabulari i Ortografia

Vocabulari (2, 3)

• 2: premi, europeu, esquerra, mel.
• 3: boira, crosta, ploure, taronja, groga.

Ortografia i Fonètica (4, 5, 6)

• 4 (Gènere): la universitat, l’stop, el costat, d’esperar-la, la idea, la ira, el metge, la Isabel.
• 5 (Pronoms): dona’m, meu, et, mi.
• 6 (Accentuació i dièresi): Raúl, cosí, veí Lluís, comentà, no sé, què, És, trànsit, transeünt, creuà, pèl, qüestió, perquè, semàfor, conduïa, cruïlla, Marquès, Cruïlles, València, següent, perquè, anàvem, túnels, oblidà, encendre, posició, més, més, avançàrem, camió, conduïa, Eloïsa, suïssa, conèixer.

Connectors (7)

• en efecte (addició)
• no obstant això (concessió)
• dit d’una altra manera (reformulació)
• per exemple (exemplificació)

Estil i Recursos Poètics

Intenció: Emotiva i commovedora.

El poeta pretén commoure el lector i comunicar-li tota la complexitat del seu pensament i l'amargor dels seus sentiments. Per aquesta raó, prefereix les imatges de la vida quotidiana que serveixen per donar a la seva poesia precisió i cruesa verbal.

• Presència del jo líric: Molts recursos en primera persona d'una singularitat que l'apartava de la resta dels homes.
• Comparacions: Les llargues comparacions sovint evoquen l'experiència amorosa com una situació angoixant.
• Antítesi: S'utilitza per expressar l'escissió del poeta entre l'amor sensual i l'espiritual.
• Lítotes: Recorre a fer lítotes, és a dir, a afirmar negant.
• Personificacions: Recurs significatiu en la seva obra per tal de fer més expressives les seves tensions interiors.
• Interrogacions retòriques: Les freqüents interrogacions retòriques que es fa ell mateix li donen un to de sinceritat i dramatisme a la seva obra.

La Novel·la Cavalleresca i Tirant lo Blanc

Característiques de les Novel·les Cavalleresques

• Tenen una estructura formal i temàtica més travada.
• La versemblança és la principal característica.
• L'aparició de la narrativa burgesa, que amb el seu realisme qüestiona l'ideal cavalleresc, fa que aquestes novel·les abandonin la fantasia.
• L'acció es localitza en temps propers a l'època de l'escriptura.
• A voltes hi apareixen, dins el relat de ficció, personatges amb existència històrica constatable.
• Els espais geogràfics són reals, concrets i coneguts: Europa i la Mediterrània.
• Els herois no són sobrehumans, sinó que vencen per la seva força, valor i astúcia.
• La seva psicologia és evolutiva i de vegades contradictòria, està més treballada i és més creïble.
• Els ideals que representen els protagonistes conjuguen unes aspiracions aristocràtiques amb altres pròpies de la burgesia.
• L'amor, que era un element secundari i convencional, és ara molt més realista i arriba a ser el centre de la trama novel·lesca.

Anàlisi dels Personatges Principals

Tirant lo Blanc

El protagonista és un cavaller i, com a tal, té totes les perfeccions físiques i morals que li escauen. Ara bé, té dues cares: la del valent cavaller i la d'un tímid enamorat davant Carmesina, cosa que el fa ser un personatge modern, a escala humana i creïble.

La princesa Carmesina

De gran bellesa i cultura, es debat entre l'amor a Tirant i la preservació de la seva virginitat, la pèrdua de la qual tindrà conseqüències personals i, evidentment, polítiques. Intenta no perdre en cap moment el control de la situació i la defensa del seu honor.

Plaerdemavida

És la donzella que actua de mitjancera entre Tirant i Carmesina; és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.

La Viuda Reposada

També està enamorada de Tirant, farà tot el possible perquè aquest no prengui matrimoni amb Carmesina.

Altres Personatges

L'emperadriu, que ha perdut el seu fill, i s'enamora d'Hipòlit, un jove escuder, el qual acabarà sent el nou emperador grec, després de la mort de l'emperador i de Tirant.