Anàlisi literària: Espriu, Soldevila, Sagarra i Sintaxi Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,84 KB
Salvador Espriu: Anàlisi de Cementiri de Sinera (Poema XXV)
- Tema: La nostàlgia del passat i la pèrdua de la pàtria/infantesa. L'autor evoca un temps feliç ("una casa, el meu somni") que s'ha perdut, simbolitzat per Sinera (Arenys de Mar), i es troba en un present fosc i de naufragi espiritual o nacional.
- Mètrica: Són estrofes de versos curts, principalment heptasíl·labs (7 síl·labes), amb rima assonant en els versos parells (deixant els senars lliures), seguint l'estil de la cançó o el romanç.
- Figures retòriques:
- Metàfora: "camins d'aigua" (el mar); "nit de fosca" (la postguerra o la mort).
- Personificació: "Els ulls sabien tot el repòs"; "les roques negres m'atrauen".
- Paral·lelisme: "A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni" (repetit al final amb variants).
- Significat de "Avui cau nit de fosca...": Vol dir que el poeta viu un moment de tristesa, desolació o opressió (context de la postguerra). La "fosca" representa la manca de llibertat o l'arribada de la mort.
- Univers d'Espriu: Construeix el mite de Sinera, un espai idealitzat de la infantesa que s'enfronta a la destrucció i a la mort. És un univers elegíac on el paisatge mediterrani esdevé un símbol de la Catalunya perduda.
Sintaxi: Anàlisi dels Pronoms Relatius
- Frase 1: La programació que trobaràs...
- Antecedent: La programació.
- Funció sintàctica general: Subjecte de la frase principal.
- Funció sintàctica del pronom (que): Complement Directe (CD) (Tu trobaràs la programació).
- Frase 2: El fragment a què fas referència...
- Antecedent: El fragment.
- Funció sintàctica general: Subjecte de la frase principal.
- Funció sintàctica del pronom (què): Complement de Règim Verbal (CRV) (Fer referència a alguna cosa).
- Frase 3: Vam visitar la ciutat on havia nascut...
- Antecedent: La ciutat.
- Funció sintàctica general: Complement Directe (CD) de la principal.
- Funció sintàctica del pronom (on): Complement Circumstancial de Lloc (CCLL).
- Frase 4: M'agraden les olives que tenen pinyol.
- Antecedent: Les olives.
- Funció sintàctica general: Subjecte de la principal.
- Funció sintàctica del pronom (que): Subjecte (Les olives tenen pinyol).
- Frase 5: Els veïns... als quals encara no han donat subvencions...
- Antecedent: Els veïns més afectats.
- Funció sintàctica general: Subjecte de la principal.
- Funció sintàctica del pronom (als quals): Complement Indirecte (CI) (Donar subvencions als veïns).
Carles Soldevila: Anàlisi de Fanny
- Classe social: Fanny pertany a la burgesia (o petita burgesia) que ha perdut la seva estabilitat. La seva finalitat com a dona en aquella època era un bon matrimoni burgès.
- Tècnica narrativa: Utilitza el monòleg interior o l'anàlisi psicològica en primera persona per mostrar els pensaments íntims de la protagonista.
- Modernitat: Esmenta elements moderns com el cinema, les revistes del Paral·lel, el tennis, l'equitació i els viatges.
- Nova vida: Es descriu com una vida d'exhibició "entre bastidors", una ruptura amb la moral rígida de la seva família per buscar una independència més cosmopolita, però també incerta.
Josep Maria de Sagarra: La rambla de les floristes
- Descripció de la Rambla: La descriu com un espai vibrant, ple de vida i contrastos. És el seu "món", un lloc on conviuen la bellesa de les flors ("venent roses he arribat a gran") amb la realitat social de Barcelona. La defineix com un lloc de llibertat ("aquí jo respiro un aire lliure") i d'orgull personal, però també com un lloc on hi ha "més pelats que rics" i gent de tota mena (fum, neguit i terregada).
- Forma i mètrica de l'obra: L'obra està escrita en vers (concretament en octosíl·labs amb rima blanca o rima catalana tradicional). Sagarra utilitzava el vers perquè buscava una sonoritat popular, rica i elegant que connectés amb el públic de l'època, recuperant la tradició del teatre en vers català.
- Conflicte de la protagonista: L'Antònia (la protagonista) sent un lligam profund amb la Rambla; és la seva identitat. Al fragment diu: "Això és la meva vida, això és el meu orgull i el meu repòs". Malgrat les dificultats econòmiques o socials ("pobra, però amb un rei a dins del cos"), ella es nega a viure sota altres lleis que no siguin les de la llibertat que li dóna el seu ofici al carrer.
- Forma teatral d'expressió: S'expressa a través del monòleg (o soliloqui). En aquest cas, és un monòleg líric on el personatge buida els seus sentiments i la seva filosofia de vida directament al públic o a ella mateixa, convertint la parla quotidiana en poesia.
Oracions Compostes: Distinció entre Relatives i Adverbials
- El jersei de què t'havia parlat...: Relatiu (té antecedent: "el jersei"). Introduïda pel pronom relatiu "què" amb un antecedent explícit ("el jersei"). El relatiu fa una funció sintàctica dins la subordinada (Complement de Règim: parlar de el jersei) i tota la subordinada complementa el nom (CN).
- perquè va ser molt amable...: Adverbial causal. Indica la causa o el motiu de l'acció principal.
- Si estudiem...: Adverbial condicional. Estableix una condició indispensable (pròtasi) perquè es compleixi l'oració principal.
- Quan ha sortit...: Adverbial temporal. Indica el moment en què se situa l'acció de la principal.
- Qui vulgui participar...: Subordinada substantiva de relatiu (relatiu sense antecedent). Introduïda pel relatiu "qui", però no té un antecedent exprés en la frase. Tota la clàusula funciona com el subjecte de l'oració principal.
- que se'n va anar...: Subordinada de relatiu (consecutiva si s'analitza amb el "tan"). Introduïda per la locució "així que". Indica una conseqüència directa de l'acció anterior (tenir son).
Tipus de subordinades adverbials:
- perquè s'airegés: Final (per a què?).
- Encara que ja ho sabia: Concessiva.
- En cas de marxar demà: Condicional.
- més llest que la seva germana: Comparativa.
- Si vols deixar la maleta: Condicional.
- perquè teníem fred: Causal (per què?).