Anàlisi Lingüística i Literatura Catalana: Polisèmia, Noucentisme i Postguerra

Conceptes Lingüístics i Noucentisme

Polisèmia

Són mots que tenen més d’un significat.

El Segle XX: El Noucentisme i l’Avanguardisme

El Noucentisme

Va ser un moviment que va partir del Modernisme. Es considera que la data d’inici del Noucentisme és el 1906; el 1917 marca el principi de la davallada com a moviment, i el 1923, l’any de la seva fi.

Intel·lectuals Destacats del Noucentisme

• Eugeni d’Ors (Barcelona 1881 – Vilanova 1954): Va ser el primer intel·lectual. Va exercir una gran influència en el pensament i la cultura en general.
• Josep Carner (Barcelona 1884 – Brussel·les 1970): Poeta català per excel·lència, es va decantar cap al Noucentisme. Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic i a Brussel·les. La seva poesia es caracteritza per la perfecció lingüística. Destaquen obres com Els fruits saborosos, Anques i Ventalls…

Més Conceptes Lingüístics

Homonímia

Són paraules que s’escriuen i es pronuncien igual, però tenen significat diferent.

Polisèmia (Revisió)

Es refereix a paraules amb significats semblants o relacionats.

L’Escriptura i la Narrativa de Postguerra

La Carta

Es distingeixen dos tipus principals de cartes:

1. Carta Personal

1. Salutació
2. Introducció
3. Cos
4. Comiat
5. Signatura

2. Carta Formal

• Encapçalament (nom, adreça, nom i adreça del destinatari, salutació)
• Cos (introducció, exposició, conclusió)
• Peu (comiat, signatura, data, post scriptum)

Narrativa de Postguerra

Josep Pla (Palafrugell 1897 – 1981)

Va ser una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. A El quadern gris, explica els seus inicis com a escriptor. Josep Pla va crear una prosa catalana moderna que va suposar la superació de les tendències modernistes i noucentistes. Va conrear diversos gèneres realistes en prosa, com llibres de viatges i guies, la biografia i els articles periodístics. El tema principal és el pas del temps.

Mercè Rodoreda (Barcelona 1909 – Girona 1983)

La narradora més important de la literatura catalana contemporània. Va començar col·laborant en diaris i revistes. El 1938 publica Aloma. El 1962 publica La plaça del Diamant, la seva obra més famosa.

La seva obra gira entorn d’uns eixos temàtics clau: la introspecció d’uns personatges femenins alienats, la frustració de les relacions amoroses entre un home i una dona, la soledat, la incomunicació i el pas del temps destructor, que només el record i la mitificació del passat poden arribar a equilibrar.

Lorenç Villalonga (1897 – 1980)

Psiquiatre de professió. Les seves novel·les, Mort de pecats (1931) i Madame Dillon (1937), mostren de manera despietada el contrast entre una societat que mirava al passat i una altra més dinàmica. En el turisme es prefigurava com la base econòmica del futur.

Després de la Guerra Civil predomina l’elegia i la nostàlgia per un món perdut. La gran obra de Villalonga va ser Bearn o La sala de les nines (1961).