Anàlisi Lingüística i Estilística de Textos Catalans: Gramàtica i Registres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Anàlisi Lingüística i Fonètica Catalana

Fonètica i Morfologia dels Pronoms

  • Pronoms (CD/Ci): El pronom de complement indirecte (Ci) es transforma en "hi" en plural. Pot ser: n'hi, la hi, l'hi, les hi, els hi.
  • Ci (singular): Es manté "li".
  • Ci (plural): Els pronoms de CD/Ci combinats poden ser: els/les porta, en porta, la prota, el porta, els porta. (Nota: Cal revisar la forma exacta de les combinacions, ja que la llista original era confusa).

Fenòmens Fonètics

Geminació

  • Indicada: Es representa amb doble consonant: mm, nn.
  • No indicada: Es manifesta en grups consonàntics com: bl (bbl), gl (ggl), pl (ppl), tl, tll, tm, tn, dm.

Altres processos fonètics

  • Sensibilització: Es refereix a la vocalització del verb a la "n" (Exemple: cantar/cantaré).
  • Dentalització: Transformació de l, ll, m, n a t, d.
  • Labialització: Transformació de m, n a p, b.
  • Palatització: Transformació de n a g.

Registres Lingüístics i Varietat Estàndard

La varietat estàndard és utilitzada per assegurar la comprensió de la llengua entre tots els parlants, independentment de la seva procedència.

Classificació dels Registres

Registres Formals

  • Científicotècnic: Descripció o explicació objectiva de temes especialitzats. Es caracteritza per la claredat i precisió. Utilitza termes de sentit únic i ben definit. Abunden els tecnicismes. La sintaxi és directa. Les tipologies més utilitzades són descriptiva i explicativa.
  • Literari: Alt grau d’elaboració, molt subjectiu, no espontani. La seva sintaxi presenta oracions complexes i utilitza figures retòriques.

Registres Col·loquials i Vulgar

  • Col·loquial: Gran expressivitat de les paraules, estructura simple, usat usualment en converses. Ús de pronoms neutres i salts d'una acció a una altra.
  • Vulgar: Oral, molt subjectiu, to informal i espontani, amb un lèxic pobre.

Anàlisi Temàtica a "Tirant lo Blanc"

Tipus d'Amor a l'Obra

  1. L'amor virtuós: S'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles.
  2. L'amor profitós: Es dona quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és rebutjable per a Estefania.
  3. L'amor viciós: La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer possible. Aquest és el tipus d'amor que més agrada a Estefania.

L'amor d'aquests tres que més surt a l'obra és l'amor virtuós, ja que és l'amor al qual pertany la parella protagonista de la història: Tirant i la Carmesina.

Tirant, Novel·la Total

Es pot considerar una novel·la total perquè conté els 5 tipus de novel·la dins d’ella (de cavalleria, històrica, militar, de costums socials i eròtica). Totes alhora i cap en exclusiva. També es pot considerar novel·la real ja que Tirant guanya amb esforç i ferides, en comptes de guanyar impol·lutament.

Diferència entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

La Novel·la Cavalleresca

Remet a un món possible, i a vegades real, quan es tracta de biografies de cavallers que pertanyen a la història.

Els Llibres de Cavalleries

Estan replets de gegants, dracs, mags i magues, ungüents i altres inverosimilituds fantàstiques.

Entradas relacionadas: