Anàlisi de Las Meninas de Velázquez: Context, Estil i Significat

Las Meninas de Velázquez: Context Històric i Biografia

A) Situació de l'obra en el temps i context històric

Anteriorment, al segle XVI, es van produir dos grans fets:

• La Reforma Luterana i la posterior Contrareforma Catòlica, liderada pels jesuïtes, que tenia com a objectiu refermar el poder de l'Església Catòlica sobre els pobles catòlics.
• La consolidació de les principals potències absolutistes europees.

Al segle XVII, van destacar dos grans poders que utilitzaven l'art:

• Poder Papal: Utilitzava l’art per impressionar la gent i aparentar que l’Església posseïa la veritat.
• Poder Reial: Utilitzava l’art com a mitjà d’expressió del seu poder.

A Espanya, ambdós poders van ser essencials. Els intercanvis amb Amèrica a través dels seus ports van convertir ciutats com Sevilla en capitals econòmiques. Sevilla va acollir una important escola d’art amb artistes espanyols destacats, entre ells Murillo, Zurbarán i Velázquez.

Velázquez: De Sevilla a la Cort de Madrid

Velázquez va ser un dels pintors més excepcionals de la història d’Espanya. Va néixer a Sevilla i, després de l’èxit obtingut allà, va esdevenir pintor de la Cort de Madrid, on va retratar personatges com Felip IV o el Comte Duc d’Olivares. Va fer dos viatges a Itàlia; després de l’últim va pintar el quadre que comentarem: Las Meninas.

Estil, Tècnica i Composició de Las Meninas

B) Estil i elements més importants del Barroc Espanyol

Aquesta obra pertany al Barroc Espanyol. Velázquez, igual que els seus contemporanis espanyols, es va decantar pel realisme i el naturalisme (com es veu a El Niño de Vallecas), però les seves obres segueixen un camí únic i innovador, remarcant un caràcter profund i enigmàtic.

Influències artístiques de Velázquez

Va estudiar amb els mestres sevillans Francisco de Herrera i Francisco Pacheco, però fou especialment influenciat pel tenebrisme de Caravaggio (visible a La vella fregint ous o L'aiguader de Sevilla). Més tard, en el viatge a Itàlia aconsellat per Rubens (autor de Les tres Gràcies), va conèixer el color, el nu i el paisatge de la mà d’autors com Ticià i Giorgione. Finalment, en el segon viatge, Velázquez assoleix la culminació del Barroc amb una profunditat mai abans vista i per l’ambigüitat a l’hora d’interpretar les seves obres. Això es troba en quadres com La Venus del mirall, Les filadores o la que comentarem a continuació.

Altres obres destacades de Velázquez són La farga de Vulcà, La rendició de Breda (o El quadre de les llances), retrats de personatges de la cort (sovint eqüestres i amb un paisatge de fons, per exemple, Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carles), i fins i tot retrats de nans.

Velázquez va ser ben valorat en la seva època, però després va caure en l'oblit i no fou fins més tard que Goya, Manet i Picasso, entre d'altres, el van revalorar.

Tècnica i Composició

Pel que fa a aquesta obra, es tracta d’un oli sobre tela. La tècnica consisteix a barrejar pigments de colors amb oli de llinosa per obtenir diferents matisos i ser més resistent que el tremp.

Sobre la composició, podem veure la gran sensació de profunditat que Velázquez assoleix amb el joc de llums i ombres (una entrada de llum a primer terme, una, més lleu, a la meitat, i el punt de llum a la porta del fons) a més de la qualitat atmosfèrica de l’ambient. L’artista utilitza la perspectiva lineal i també l'aèria per donar una sensació de realitat, com si l’aire circulés lliurement pel mig de les figures (això ho acostuma a fer amb obres posteriors). A més, el quadre està dividit en dues línies de personatges, una més propera i una altra més llunyana, per ressaltar aquest gran espai.

En referència als colors, la paleta és clara i lluminosa, aportant un caràcter únic i especial a la pintura. Velázquez es decanta pel verd, el blau i el blanc. La pinzellada és gran, ampla i lliure, bastant pròpia dels artistes barrocs.

Significat i Funció de Las Meninas

C) Resum del significat i la funció de l'obra

Las Meninas (nom portuguès que fa referència a les dames de companyia, i que li va ser assignat posteriorment per l'artista Madrazo) és un retrat de grup de la cort espanyola.

Els Personatges i l'Escena

Els personatges en primer pla estan disposats en dos grups de tres:

• En el grup central trobem la infanta Margarida i les seves menines.
• A la dreta trobem la nana Maribárbola amb el nan Nicolasito Pertusato, que juga amb el gos.

En segon terme trobem la dama Marcela de Ulloa parlant amb el guarda-dames i, al passadís, al fons del quadre, l’aposentador de la Cort.

El Misteri i la Meta-pintura

Velázquez és el cavaller amb la creu de Santiago (que Felip IV li concedí pòstumament) que ens està mirant i que pinta el gran quadre que veiem a primer terme. El gran misteri d’aquest quadre resideix en què està pintant: si bé la infanta i les menines o bé el rei Felip IV i Marianna d’Àustria, reflectits en el mirall del fons. Aquesta ambigüitat és molt pròpia del Barroc.

Fins i tot podríem parlar de meta-pintura, ja que no només trobem altres quadres dins l’escena, sinó que ens trobem un altre quadre dins del mateix que és el que el pintor realitza. Aquest entramat il·lusionista també el trobem en obres com El Matrimoni Arnolfini de Van Eyck. Velázquez també va introduir la temàtica de la mirada, on es percep la fugacitat de l’escena.

La funció principal de l'obra és la de retratar un grup de la cort espanyola, elevant la pintura a la categoria d'art intel·lectual.