Anàlisi Jurídica: Reial Decret Legislatiu, Grups Parlamentaris i Successió a la Corona

Pràctica 3: Reial Decret Legislatiu i Text Refós

El Consell de Ministres aprova el Reial Decret Legislatiu pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic del Funcionari Públic, quan el període de sis mesos concedit per les Corts Generals per procedir a l'elaboració del text refós ha conclòs.

1. Quina és la naturalesa jurídica del Reial Decret Legislatiu?

Un Reial Decret Legislatiu és una norma aprovada pel Govern, però té el mateix valor que una llei perquè el Parlament (les Corts Generals) li ha donat permís per fer-ho. Aquest permís es diu llei de delegació i està previst a l'article 82 de la Constitució Espanyola.

Quan el Govern fa un Reial Decret Legislatiu, normalment no està creant normes noves. El que fa és agafar moltes normes que ja existeixen i les posa juntes en un document únic, que es diu text refós. Això serveix per organitzar la informació i evitar que hi hagi errors o contradiccions entre diferents normes.

2. El Reial Decret Legislatiu és impugnable? Davant qui?

El Reial Decret Legislatiu sí que es pot impugnar si algú creu que no compleix amb la Constitució. Aquesta impugnació s'ha de presentar davant el Tribunal Constitucional, que és l'únic òrgan que pot decidir si aquesta norma és constitucional o no. Els tribunals normals no poden revisar-lo perquè té rang de llei. Això ho regula la Constitució als articles 161 i 162.

3. Quins actors poden impugnar-lo?

Els actors legitimats per impugnar-lo són el President del Govern, un mínim de 50 diputats o 50 senadors, i els governs o parlaments autonòmics, però aquests últims només poden fer-ho si consideren que la norma afecta les seves competències. No n'hi ha prou amb un únic parlamentari o un grup parlamentari complet, sinó que cal complir el requisit del mínim de 50 membres del Congrés o del Senat, tal com recullen l'article 162 de la CE i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).

4. Per quines raons es pot impugnar?

Un Reial Decret Legislatiu es pot impugnar per tres raons principals:

• En primer lloc, si el Govern supera els límits que les Corts Generals li van fixar, com ara introduir normes noves o modificar les existents quan només havia de recopilar-les, segons l'article 82.4 CE.
• En segon lloc, si alguna de les normes del text refós contradiu la Constitució Espanyola.
• Finalment, si el Govern no respecta les condicions o terminis fixats a la llei de delegació.

5. Un Decret Llei pot derogar preceptes continguts en una llei?

No, un Decret Llei no pot derogar preceptes continguts en una llei perquè ambdues normes tenen el mateix rang, és a dir, força de llei. A més, l'article 86 CE limita l'ús dels decrets llei a situacions d'urgència i prohibeix que afectin drets fonamentals, institucions bàsiques o matèries especialment sensibles, com ara el sistema electoral. Per derogar una llei, caldria utilitzar una altra llei o un Reial Decret Legislatiu, però sempre dins dels límits fixats per la delegació legislativa.

Pràctica 2: Formació de Grups Parlamentaris i Amaiur

La Mesa del Congrés, amb els vots dels cinc membres del PP, va rebutjar després dels comicis celebrats el novembre de 2011, l'exigència d'Amaiur de formar grup parlamentari propi, al·legant que no es complien els requisits exigits pel Reglament del Congrés. L'esmentada formació política no va assolir el 15% dels vots a totes les circumscripcions a les quals va presentar candidatura (en particular, no va aconseguir aquest percentatge a Navarra).

1. Per què la Mesa del Congrés va decidir això?

La Mesa del Congrés es va basar en el Reglament del Congrés, que és com un llibre de normes que tots els partits han de seguir per poder formar un grup parlamentari propi. Una de les normes diu que un partit ha d'aconseguir almenys un 15% dels vots en totes les circumscripcions (zones electorals) on s'ha presentat. Això vol dir que si un partit no arriba a aquest percentatge en una de les zones, ja no compleix els requisits. En el cas d'Amaiur, tot i haver tingut bons resultats en altres zones, no va aconseguir el 15% dels vots a Navarra. Aquest fet va ser decisiu perquè la Mesa considerés que no podien tenir el seu propi grup parlamentari.

2. L'article 23 de la Constitució es va violar?

L'article 23 de la Constitució Espanyola assegura que tots els ciutadans tenen dret a participar en política, a votar i a ser escollits, i que això ha de fer-se en igualtat de condicions. Amaiur podria argumentar que la decisió de la Mesa afecta aquest dret perquè els impedeix tenir la mateixa representació política que altres partits amb grup propi. No obstant això, el Tribunal Constitucional ha dit en altres ocasions que les normes del Congrés poden establir criteris per formar grups parlamentaris sempre que aquests criteris siguin clars, objectius i iguals per a tothom. En aquest cas, la norma del 15% no discrimina cap partit en concret, sinó que s'aplica igualment a tots. Per tant, no sembla que la decisió violi l'article 23, ja que els requisits són legals i igualitaris.

3. Què implica tenir un grup parlamentari propi?

Quan un partit polític té el seu propi grup parlamentari al Congrés, aconsegueix tres coses importants:

• Més poder en les decisions (jurídicament): Un grup parlamentari propi els dona accés directe a reunions importants, com les de la Junta de Portaveus. Aquesta Junta decideix quins temes es parlaran al Congrés i en quin ordre. Si tens el teu grup, pots decidir per tu mateix i no dependre d'altres partits més grans per defensar les teves idees.
• Més visibilitat (políticament): Quan tens el teu grup, és més fàcil que la gent escolti les teves idees perquè tens més protagonisme. Pots explicar les teves propostes sense haver de compartir temps amb altres partits petits i tens més pes en les decisions polítiques. Això ajuda al fet que el teu partit sigui més reconegut i tingui més influència.
• Més diners i recursos (econòmicament): El Congrés dona diners als grups parlamentaris per ajudar-los en la seva feina. Amb aquests diners, poden contractar persones que els ajudin, com assessors o administratius, i fer activitats pròpies. Si no tens grup, no tens aquests recursos, has de compartir-los amb altres partits al grup mixt, cosa que complica la feina i et fa menys independent.

Sense grup propi, com en el cas d'Amaiur, haurien de formar part del grup mixt, on tots els partits petits comparteixen temps, recursos i espais. Això fa que tinguin menys veu i menys capacitat d'actuar per separat.

4. Què dirà el Tribunal Constitucional?

En altres casos similars, com el de l'Auto 262/2007, el Tribunal Constitucional ha confirmat que les normes del Reglament del Congrés són vàlides sempre que no siguin discriminatòries i que tractin tots els partits de manera igual. En el cas d'Amaiur, la norma del 15% és clara i s'aplica a tots els partits de la mateixa manera. Com que Amaiur no va aconseguir aquest percentatge a Navarra, no complia els requisits. Per això, és molt probable que el Tribunal Constitucional consideri que la decisió de la Mesa del Congrés és correcta i que no hi ha hagut cap violació de drets constitucionals. Aquest cas ens mostra com el Reglament del Congrés i la Constitució treballen conjuntament per garantir que les regles siguin iguals per a tothom, però també per protegir el funcionament del Congrés com a institució.

Pràctica 1: Successió a la Corona i Igualtat de Gènere

La Casa de S.M. el Rei anuncia que la Reina Letícia i el Rei Felip VI seran pares per tercera vegada. Durant l'embaràs de la Reina Letícia es coneix que naixerà un nen, home que, segons la Constitució, ocuparà el primer lloc a la successió a la Corona, és a dir, immediatament després del seu pare, el Rei Felip VI.

1. Quines són les regles constitucionals de successió a la Corona?

La Constitució Espanyola, en l'article 57, determina que la successió a la Corona es basa en el grau de proximitat, atorgant preferència als homes davant de les dones, incloent-hi els casos en què la dona sigui més gran. En aquesta situació, si el Rei Felip VI tingués un fill, aquest desplaçaria la seva germana, la Infanta Leonor, a la línia de successió, ocupant ell, en primer lloc, el lloc d'hereu del tron.

2. Es pot considerar que el principi de masculinitat és contrari al d'igualtat proclamat a l'article 14 de la Constitució?

L'article 14 de la Constitució Espanyola determina que totes les persones són iguals davant la llei i es prohibeix qualsevol discriminació per motius de sexe, entre d'altres. El fet que, en la successió al tron, els homes tinguin prioritat sobre les dones es considera una discriminació per raó de sexe i, per tant, contradiu el principi d'igualtat que l'article 14 pretén assolir. Això ha generat discussions en múltiples ocasions, ja que hi ha qui pensa que és injust que, per ser dona, la Infanta Leonor pugui perdre la seva posició com a hereva amb el naixement d'un germà, només pel fet de ser dona.

3. Es podria reformar la Constitució per tal que la Infanta Leonor, filla gran dels Prínceps d'Astúries, fos l'hereva del Tron?

Sí, seria una opció raonable si es volgués assegurar la igualtat entre homes i dones en la línia successòria a la Corona. Aquesta reforma suprimiria la preferència masculina, així la Infanta Leonor continuaria sent l'hereva del tron encara que tingués un germà menor, de manera que la línia successòria es definiria només pel carnet de naixement. Aquesta reforma contribuiria a actualitzar la monarquia, la qual estaria més alineada amb els valors d'igualtat actuals.

4. Quins són els tràmits per suprimir el principi de masculinitat a la Corona?

Per eliminar el principi de masculinitat en la successió al tron és necessària una reforma de la Constitució. Aquesta modificació ha de seguir un procés més específic i complex que altres modificacions. Segons l'article 168 de la Constitució, cal que les dues cambres del Parlament, és a dir, el Congrés i el Senat, confirmin la reforma amb una majoria de dos terços; un cop obtinguda la majoria, les Corts Generals haurien de dissoldre's i convocar eleccions. Les noves Corts Generals també haurien d'aprovar la reforma amb una majoria de dos terços, i finalment s'hauria de convocar un referèndum per determinar si la població espanyola està a favor de la nova reforma o no. Això fa que la reforma sigui un procés llarg i complicat de dur a terme, ja que necessita un ampli consens polític i l'aprovació final dels ciutadans.

5. La reforma de la Constitució perquè la Infanta Leonor fos la futura successora del Tron, hauria d'aprovar-se abans que naixés el fill home o podria fer-se després?

Es pot reformar posteriorment, però per evitar disputes successòries i assegurar la transició ordenada, seria preferible fer-ho abans del naixement. Si la reforma es duu a terme després, caldria aplicar una clàusula de retroactivitat per legitimar la successió de la Infanta Leonor.

6. Si s'aprovés una reforma de la Constitució que suprimís el principi de masculinitat, podria considerar-se que la Infanta Leonor accediria a la condició de Princesa d'Astúries com a hereva immediata al tron?

Sí. Si la reforma reconeix la igualtat de gènere, la Infanta Leonor es convertiria automàticament en hereva directa, adquirint el títol de Princesa d'Astúries, amb tots els drets i deures inherents a la seva condició.