Anàlisi de 'Jugadors de Cartes' de Cézanne i 'El Crit' de Munch

Jugadors de Cartes - Cézanne

Jugadors de Cartes és una obra postimpressionista de pintura de gènere. El tema és una partida de cartes jugada entre dos camperols a l'interior d'una taverna. És una pintura figurativa on predomina el color i la taca per damunt del dibuix i la línia, amb una forma oberta. Les taques conformen plans en forma geomètrica.

La composició és simètrica i estàtica. Els jugadors es troben una mica descentrats respecte a l'eix central marcat per l'ampolla de vi. El camperol de la dreta queda retallat i no apareix sencer, mentre que el de l'esquerra hi és sencer amb el respatller de la cadira.

La sensació de profunditat està marcada pels punts de vista i no tant com a resultat de la perspectiva tradicional. S'aconsegueix amb la taula, els braços, l'ampolla i la mampara de fusta. La llum exterior es reflecteix a l'ampolla de vi que hi ha al centre de la composició. Observem ombres sota els braços dels jugadors.

Cromatisme: La paleta és austera. No hi ha varietat de colors; domina la gamma de marrons, ocres i algun toc de color blanc.

Tema: Tractat en el món de la pintura de gènere, però Cézanne li dóna una orientació diferent. Els personatges mostren una gran gravetat. L'artista escull personatges voluminosos en el joc. L'ampolla forma l'eix central de la composició i separa l'espai en dues àrees simètriques. Aquests són camperols que acostumava a veure a la propietat del seu pare.

Funció: L'artista potser es va recrear en la investigació pictòrica més que pretendre una funció decorativa.

Significat: S'ha relacionat la partida de cartes com una lluita entre Cézanne i el seu pare pel reconeixement de la seva pintura, representada en el joc de cartes.

Valoració: Cézanne és un dels màxims representants de la pintura postimpressionista francesa i creador de l'art modern, ja que es considera precursor del cubisme i les avantguardes de començament del segle XX.

El Crit - Munch

El Crit és una obra de l'expressionisme. La forma és oberta, ja que domina el color sobre el dibuix. Els colors són plans sense donar sensació de volum als cossos ni a la resta d'elements que mostra l'obra. La figura que crida no té corporeïtat.

La composició és oberta i no té simetria. La barana metàl·lica configura una diagonal que ens duu a un punt inconcret. La diagonal divideix la composició en dues meitats: a l'esquerra, la presència de l'home; a la dreta, el mar i el cel. La resta mostra línies corbes.

La perspectiva està marcada per les línies que conformen la barana del pont. En el primer pla observem la figura principal, més enrere dues figures i, al fons, el fiord que s'endinsa dins del quadre. Dos vaixells solitaris naveguen on es divideix la composició.

La llum és irreal. Les línies corbes i rogenca del cel volen mostrar el sol quan es pon. Es projecta al mar, als núvols i al pont.

Cromatisme: Els colors són irreals. Utilitza grocs i vermells combinant amb blaus i negres, un equilibri entre colors freds i càlids. L'artista vol simbolitzar aquest sentiment de soledat per remarcar la sensació d'inquietud.

Expressivitat: El conjunt, sens dubte, marca un alt grau d'expressió amb l'ajuda dels colors i de les formes.

Tema: Pintura de gènere. Munch descriu la font d'inspiració: "Una tarda estava caminant per un camí, em vaig sentir cansat i em vaig aturar. El sol s'estava ponent i els núvols s'estaven enrogint. Vaig sentir un crit. Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang. El color va emetre un esgarip. Això va ser El Crit".

Funció: Pot tenir una funció d'expressió del món interior de l'artista, ja que expressa en pintura els seus fantasmes personals. Mostra l'angoixa de la soledat, un dels seus problemes principals.

Valoració: Se'l considera, juntament amb Van Gogh, una font principal d'inspiració de l'expressionisme alemany. El Crit és una de les seves obres més representatives.

Munch va rebre la influència dels impressionistes, dels simbolistes i de les formes simplificades i colors no naturalistes.