Anàlisi de 'Els Jugadors de Cartes' de Cézanne (1889)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,7 KB
Els Jugadors de Cartes (Cézanne)
Fitxa Tècnica
- Cronologia: 1889
- Estil: Postimpressionista
- Tècnica: Oli sobre tela
- Localització: Museu d'Orsay, París
Context Històric i Cultural (1889)
L’any 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa, organitzant una Exposició Universal a París. En aquest període, França era una de les grans potències europees i colonials, amb territoris a Àfrica i Àsia.
El Món Artístic Postimpressionista
- A nivell cultural, París era el centre artístic, amb el món de l'art girant al voltant dels Salons: grans exposicions anuals organitzades per acadèmies sota el patrocini del govern, on s’exposaven les obres que havien passat una selecció oficial.
- Pren força la figura del marxant d'art, que aconsella i dirigeix artistes i clients.
- Creix l’interès per l’art i la crítica d’obres d’art apareix a la premsa. Es considerava que la crítica adversa era preferible al silenci, que condemnava l’artista a l’oblit.
Anàlisi i Descripció Formal de l'Obra
Retrat figuratiu de dos homes al voltant d'una taula, presidida per una ampolla de vi.
Composició i Simetria
- L'ampolla de vi actua com a eix de simetria, dividint el quadre en dues parts desiguals.
- La part esquerra és més gran i l'home hi apareix ben definit. La dreta és més petita i no permet veure totes les dimensions del personatge.
- Aquesta divisió intensifica l'enfrontament entre els dos personatges.
- La tensió de l'escena es concentra en les cartes que els jugadors tenen a les mans, punt on convergeixen les mirades de tots dos.
Geometria i Figures
El pintor es preocupa per les figures geomètriques presents en el quadre:
- Si seguim les mirades dels dos jugadors cap a les cartes i tracem una línia recta entre els seus ulls, es dibuixa un triangle.
- El cos del senyor de la pipa és tractat com un cilindre acabat amb una ogiva.
Color i Contrastos
Predominen els colors càlids, però els contrastos tenen molta importància, ja que ajuden a intensificar la confrontació entre els dos homes:
- Contrast cromàtic: L'home de la pipa porta jaqueta grisa i pantaló ocre; l'home jove porta jaqueta ocre i pantaló gris.
- Les tonalitats càlides ajuden a apropar l'escena a l'espectador.
- Contrast de vestimenta: L'home de la pipa té el barret en perfectes condicions i la jaqueta impecable, mentre que l'home jove té el barret i la jaqueta arrugats.
Llum i Perspectiva
- Perspectiva: S'aconsegueix de dues maneres:
- Situant els personatges en un primer pla i la paret del fons en un segon pla.
- Utilitzant un punt de fuga que, resseguint els costats de la taula, convergeix en l'ampolla.
- Llum: És donada pels colors, fent que les tonalitats càlides siguin més lluminoses que les fosques.
- Destaca l'absència del clarobscur, ja que és el color el que delimita les formes i la llum.
- L'escena és estàtica, i el moviment es capta en l'atenció de les mans del jugador de la dreta, així com en la seva cara, tensa per la jugada que ha de fer.
Estil: El Postimpressionisme de Cézanne
A partir de 1884, alguns pintors es plantegen la possibilitat de donar un fonament teòric i científic al procés artístic. Són els anomenats Postimpressionistes. Aquesta obra es caracteritza per:
- Els pintors postimpressionistes van voler donar una base teòrica i científica al seu procés artístic, influenciats per Chevreul i la seva teoria dels colors i per altres lleis òptiques de la visió.
- Dins d’aquest grup destaquen artistes clau com: Cézanne, Toulouse-Lautrec, Gauguin i Van Gogh.
- Cézanne buscava l’essència de la natura i no la seva aparença. L’artista havia de pintar «allò que l’ull pensa i no allò que l’ull veu».
- Per captar l’essència de les coses, Cézanne reduirà les formes de la natura a simples figures geomètriques.
- Es considera Cézanne el precursor del Cubisme i de tots aquells estils pictòrics del segle XX que busquen construir formes a partir d’un procés intel·lectual.
Significat, Funció i Simbolisme
L'obra representa una partida de cartes quotidiana en un cafè de la localitat d’Aix-en-Provença, on vivia el pintor. Aquestes partides eren habituals entre la gent de classe treballadora.
Identitat dels Models
- Sabem que l’home de la pipa és Père Alexandre, el jardiner del pare de l'artista.
- Desconeixem la identitat del noi jove.
Hipòtesis Simbòliques de la Confrontació
Existeixen dues hipòtesis principals per explicar la confrontació entre els dos personatges:
- La lluita de l’artista (el noi jove de la dreta) contra el seu pare, ja que aquest últim no acceptava ni la seva pintura ni el seu estil de vida.
- Els dos personatges fossin el mateix Cézanne, enfrontant-se a les seves pròpies contradiccions.
Funció de l'Obra
La funció d’aquesta obra, que forma part de la sèrie de cinc versions de Els Jugadors de Cartes, era principalment seguir investigant en la tècnica pictòrica.
Nota: Aquest quadre va ser venut per Ambroise Vollard i, després d'una sèrie de vendes i compres, va acabar finalment al Museu d'Orsay.