Anàlisi de la Intervenció de l'Estat en la Iniciativa Social durant el Franquisme

Xarxa Privada

Una de les formes de la intervenció de l'Estat és el foment de la iniciativa social.

Principal tècnica de la iniciativa social:

• Subvenció: Actes administratius unilaterals (acostumen a ser transferències a “fons perdut”).

Altres formes:

• Quotes dels usuaris
• Donatius
• Voluntariat
• Rendiments patrimonials (Fundacions)
• Activitats econòmiques (Centres especials de treball)

Context Històric del Franquisme

− Situa històricament el període del Franquisme, en quines etapes es divideix, què eren les Leyes Fundamentales del Reino i quin és el concepte de Serveis Socials que caracteritza aquest període.

El Franquisme és el resultat de l’acabament de la guerra civil espanyola (1936-1939) per la imposició dels vencedors d’aquesta mateixa guerra. Estem parlant d’un règim totalitari. La guerra civil va tenir moltes conseqüències:

• Va provocar un gran nombre de persones mortes.
• Les persones que abans de la guerra subsistien, però que després d’aquesta van passar grans dificultats, com les persones mutilades.
• No hi havia replaçament pel servei militar (que era obligatori), ja que els joves que eren enviats, la majoria d’ells ja havien mort abans a la guerra civil.
• Els salaris van baixar en picat, comportant així una segona conseqüència: la manca d’aliments. Això va portar al racionament a través d’una targeta que utilitzaves per poder tenir un àpat diari a la postguerra.
• La població estava mal alimentada, comportant malalties i manca d’higiene.

En aquest context, Francisco Franco, el general que va guanyar la guerra, va implantar el seu règim totalitari. Hi havia dues etapes diferents: la primera va de 1939 a 1953 i la segona de 1953 a 1975.

• La primera (1939 – 1953) era anomenada Autarquia: “tancament”. El que fa Espanya és tancar-se sobre si mateixa, tancant fronteres amb França i Portugal, no hi ha intercanvis comercials, quedant Espanya d’aquesta manera aïllada d’Europa. No arriba res de fora, Espanya subsisteix gràcies al que es produeix dins del mateix país. Regressió. No hi ha llibertat d’expressió ni drets civils. No podies anar en contra del règim, ja que, si no, anaves a la presó o, fins i tot, t’afusellaven.
• La segona (1953 – 1975) es coneix com el Pla d’estabilització. Franco se n’adona que Espanya s’està enfonsant i comença a tenir una expansió econòmica a partir de tornar-se a obrir amb Europa. Espanya exporta, venen inversions de l’estranger, creix el turisme i hi ha migracions interiors de treballadors, sobretot cap a Catalunya, el País Basc i Madrid. En aquest moment es dona el baby boom (creixement exponencial de la natalitat). Però també hi ha coses negatives:

• Desequilibris territorials: hi ha pobles d’Extremadura i Múrcia que queden despoblats.
• Desruralització: la gent del camp va a les ciutats cercant millors condicions laborals i econòmiques.
• A les ciutats no hi ha habitatge per a tothom i neixen els suburbis i el barraquisme.
• Males condicions higièniques, transmissió de malalties.
• Insuficiència de serveis, recursos i infraestructures (que propiciarà el naixement d’experiències de treball social comunitari i la implantació dels primers serveis socials locals).

Les Lleis Fonamentals del Regne

El Franquisme és un règim polític totalitari, una dictadura, que va imposar el militar Francisco Franco de l’any 1939 a 1975; és un règim dictatorial que trenca amb els principis socials i polítics de la república. Aquest es basa en les Lleis Fonamentals del Regne:

• 1. (Primera llei publicada per Franco) - “Fuero del trabajo”, que ve a ser un conjunt de normes relatives al treball.
• 2. (Última llei publicada per Franco) - “Ley orgánica del Estado”.

Amb aquestes lleis – n’hi havia més de cinquanta – propugna que Espanya es constitueixi com un Estat catòlic, social i representatiu; és un estat confessional, no hi ha llibertat religiosa, l’única religió acceptada per la llei és la catòlica. És un estat unitari (“Espanya única, gran i lliure”) i totalitari. En aquest context legislatiu totalitari i sense llibertats, Franco comença a desenvolupar els Principis del Moviment Nacional; ve a ser el que regula la política social del Franquisme, el que fa és desenvolupar drets socials a partir de la justícia social establerta pels principis i ideals cristians de la religió catòlica. A partir d’aquests, Franco reconeix com a drets dels ciutadans el dret a l’educació general (bàsica), a l’educació professional, a rebre els beneficis i prestacions de l’assistència social i seguretat social, i el dret al treball (a tenir una ocupació).

L’Assistència Social es basa en prestacions econòmiques individuals de caràcter arbitrari i discrecional. Es donaven bàsicament per afinitat ideològica; la política del Franquisme és molt paternalista i caritativa, el govern de Franco decideix a quines persones es donen i a quines no. No hi havia garanties de transparència ni ambigüitat.

El Franquisme acaba quan mor el dictador Francisco Franco, és a dir, el 20 de novembre de l’any 1975.