Anàlisi de la Increença: Ateisme, Agnosticisme i la Mort de Déu segons Nietzsche

La Increença: Ateisme i Agnosticisme

Definició d'Ateisme

És la posició dels qui neguen l’existència de Déu i rebutgen la religió.

Tipus d'Ateisme

• Ateisme Teòric: Ho nega mitjançant una ideologia formal i raonada.
• Ateisme Pràctic: No es fonamenta en cap ideologia. És una actitud propera a la indiferència religiosa.

Definició d'Agnosticisme

És la posició dels qui consideren que Déu és una realitat que la ment humana no pot assolir. No afirmen ni neguen l’existència de Déu, però busquen el sentit de la seva existència al marge de la divinitat.

Causes i Camins de la Increença

Causes de la Increença

• Estil de vida: Instal·lar-se en una forma de vida que fa impossible la inquietud i la pregunta religiosa. Exemple: vida superficial, sempre ocupada, obsessionada per allò que és material...
• Mentalitat cientista: Adoptar una mentalitat només cientista en la qual ni tan sols es plantegen les preguntes que no poden ser experimentades o verificades per la ciència.
• El problema del mal: La presència del mal en la societat, que es manifesta de moltes formes: fam, guerres, violència...
• Incoherència dels creients: La incoherència de vida d’alguns creients, que donen una imatge deficient de Déu, en viure valors fins i tot oposats a la fe en què diuen que creuen.
• La condició de la divinitat: Déu és Algú que escapa a les nostres pretensions de convertir-lo en objecte o idea. Déu només es fa present en la fe i en la confiança de la persona.

Camins cap a l'Abandonament de la Fe

• Abandonament sobtat: De cop un dia es decideix que Déu no existeix.
• Reducció de la fe: Reduir la fe exclusivament a la pràctica religiosa i, posteriorment, abandonar aquesta pràctica.
• Manca de pràctica: La simple manca de pràctica religiosa continuada.
• Crítiques a la religió: Persones que s’allunyen de la fe per les crítiques que es fan a la religió.
• Xoc amb el testimoniatge: Xoc amb el testimoniatge de persones que s’anomenen cristianes.

Friedrich Nietzsche i la Crítica a la Religió

El concepte de Superhome

La filosofia de Nietzsche es fonamenta en el concepte de superhome que defensa.

• Considera que Déu i la religió són fruit de la insatisfacció humana. La por, la feblesa i la impotència de l’ésser humà davant del sofriment el porten a refugiar-se en un món superior i idíl·lic.
• Explica que refugiar-se en aquest món superior i idíl·lic és una actitud pròpia de persones febles i esclavitzades. Afirma que la religió s’oposa al creixement i la realització de l’ésser humà i no és res més que la por de créixer.
• Creu que el cristianisme, per mitjà de la moral, ha afavorit que les persones es refugiïn en aquest món irreal. La moral cristiana és una moral d’esclaus i de covards, ja que proposa valors negatius com la debilitat, la resignació, l’obediència, la pobresa, la compassió i el sofriment.
• Enfront d’aquest home esclau i covard, proposa el superhome, que canviarà tots els valors negatius: passarà d’una moral d’esclaus a una moral de senyors. Aquesta nova moral aportarà nous valors: la força, la dominació, la valentia, el poder, la independència...
• Considera Déu com a rival de l’home i planteja una alternativa: o Déu o l’home. Un dels seus personatges parla de la mort de Déu amb aquestes paraules: «Ha de morir Déu perquè l’home pugui arribar a ser el superhome.»
• Aquest superhome no busca refugi en la religió ni en Déu, sinó que es val pel seu compte; per tant, proposa que l’ésser humà ha de desfer-se de Déu, en un gest que Nietzsche anomena la mort de Déu.