Anàlisi d'Impression, sol ixent de Monet i El pensador de Rodin

Impression, sol ixent - Claude Monet

Anàlisi formal

Paisatge marítim amb tres barques. Les aigües són tranquil·les mentre s’observa el sol que comença a clarejar.

La pinzellada és solta i hi ha taques de color, cosa que dóna un predomini absolut del color sobre la línia. Cromàticament hi ha un clar domini dels colors freds que creen un contrast amb el taronja del sol i el cel. Els colors no es barregen a la tela sinó en la retina de l’espectador.

La llum en aquest quadre és molt important. Mitjançant la pinzellada solta, l’autor mostra un gran interès per captar el reflex de la llum del sol sobre l’aigua. La juxtaposició de les dues tonalitats fa que la intensitat de cada una sigui major. I aconsegueix profunditat amb el paisatge del fons, el reflex del sol a l’aigua i la situació de les tres barques.

El que crida més l’atenció és el sol. Juntament amb el seu reflex d’eix vertical, divideix el quadre en dues parts, i les barques formen una diagonal que trenca el ritme horitzontal. Al fons hi trobem també moltes línies verticals que estan molt difuminades per la boira.

Tot i ser un paisatge calmat, la diagonal de les barques dóna una sensació de moviment al quadre.

La pintura ens situa en un moment puntual (l’alba) en un lloc determinat (el port).

Funció i significat

Tema: En el quadre hi apareix el sol sortint en el port de Le Havre, però el que realment vol l’autor no és ensenyar el port, sinó ensenyar la llum del sol reflectint-se al mar.

Funció: Estètica, amb l'objectiu de vendre-la i crear un nou llenguatge pictòric.

Significat: Aquesta obra va ser presentada en una exposició l’any 1874. Monet l’havia titulat només Impressió però en redactar el catàleg van afegir-hi l’aclariment de Sol ixent. Un crític d’art, basant-se en aquest quadre, va titular irònicament la seva crítica “Exposició dels Impressionistes” i és així com aquesta obra va donar nom al moviment.

El pensador - Auguste Rodin

Anàlisi formal

Descripció: Figura masculina nua en actitud de pensar.

Composició: La composició és tancada i centrípeta. L'escultura es desvincula de l'exterior, l'home està tancat en si mateix i no té cap mena de relació amb l'entorn ni l'espectador. Cadascuna de les parts de l'escultura queden connectades entre si: l'home està assegut sobre una roca i té el braç dret aguantant-se el cap i col·locat sobre la cama esquerra, i el braç esquerre també sobre el genoll esquerre.

L'escultura està formada per angles rectes i tota ella es pot incloure en una figura geomètrica regular.

Veiem que les mans i els peus estan desproporcionats en relació amb la resta del cos.

Moviment: El fet de pensar profundament implica un tensionament de tot el cos. La musculatura en tensió, l'esforç... no dóna la sensació de relax o placidesa sinó al contrari.

Expressivitat: L'home mostra una gran tensió amb tot el cos. Sembla amoïnat, és l'expressió del pensament torturat.

Cromatisme: Monocroma. Color del bronze.

Dimensions: Gairebé 2 metres d'alçada.

Llum: L'escultura té una textura molt rugosa i sense polir, com inacabada. Això crea més clarobscurs. A causa d'aquests jocs lumínics, aconseguits per mitjà de la textura (aspecte d’inacabat), es considera que és una escultura impressionista.

Funció i significat

L'obra El pensador va ser encarregada pel Museu d'Arts Decoratives de París amb la finalitat de decorar la gran porta d'entrada. Aquesta porta havia de representar la porta de l’infern de la Divina Comèdia de Dante, inspirada en la porta del paradís de Ghiberti que es troba a la catedral de Florència.

Aquest projecte estava format per 186 figures, tot i això no es va arribar a fer i van quedar figures soltes, com per exemple El pensador, El bes, Adam i Eva, etc.

Tema: En el projecte inicial, El pensador representaria Dante mirant cap a l’infern i adonant-se del tràgic destí de la humanitat. Actualment el tema de l'escultura és un home anònim pensant, preocupat per la situació del món.

Funció: Té funció estètica i simbòlica, ja que va ser una manera de renovar l'escultura i dotar les ciutats de monuments per a la societat moderna.