Anàlisi de "Impressió, sol ixent" de Monet: Orígens de l'Impressionisme

Anàlisi de "Impressió, sol ixent" de Claude Monet

Autor: Oscar-Claude Monet

Elements Plàstics i Tècnica

Les taques de color d’aquesta tela apareixen soltes amb la finalitat d’aconseguir efectes de llum subtils; com les pinzellades vermelloses que representen els reflexos del sol a l'aigua i que es van separant a mesura que s’apropen a l’espectador.

Composició i Escena

Al fons s’insinuen els vaixells mercants, però l’espessa boira matinal no impedeix que es distingeixi una rodona de color vermell intens: el sol. Apropant-se a l’observador, s’aprecien tres bots de rems que naveguen per unes aigües encalmades.

Estil i Influències de l'Impressionisme

L’aparició de la fotografia trastocà la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat, l’únic que faltava era el color.

Els paisatgistes romàntics anglesos, com Turner i Constable, influenciaren Monet i els impressionistes amb els seus estudis sobre la llum i els efectes de la pluja i el vent. L’art japonès, que començava a difondre’s per París, també els va inspirar.

Interpretació i Funció de l'Obra

Aquest quadre no era una representació topogràfica del port de Le Havre, sinó més aviat la impressió que li causà en veure’l a la sortida del sol; no volgué captar una escena sinó una atmosfera. Per això es pot dir que el nom “impressionisme” prové d’aquest quadre.

L'obra Impressió, sol ixent expressava una nova concepció artística que pretenia captar la llum i l’atmosfera, i per això fou el referent de l'impressionisme i de tota una manera nova d’entendre la pintura.

Context Històric de l'Impressionisme

L’impressionisme és el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement. Els impressionistes viuen al París de la segona meitat del segle XIX, l’escenari de totes les evolucions:

• El 1848
• El Segon Imperi
• La Comuna
• La III República

És també l’escenari de grans canvis urbanístics, apareixen els grans bulevards, i les exposicions universals creen monuments emblemàtics com la Torre Eiffel. Els artistes es reunien als cafès on discutien d’art, política, poesia, avenços científics, etc.

Apareix la figura del marxant d'art que aconsella i dirigeix artistes a clients i els allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies. Els impressionistes conegueren la teoria dels colors de Chevreul (els colors no són immutables sinó que depenen de la percepció individual).

A més, compartien la preocupació pel temps, el gust per la història, la difusió del Darwinisme i el Marxisme. El ferrocarril afavoria els viatges i la química permetia fabricar colors vius i variats i suports diversos i més barats; a més, la fotografia obria el ventall de possibilitats tècniques del pintor. Altres influències arribaren de fora d’Europa: des de 1856, l’art japonès havia començat a difondre’s a París.