Anàlisi de l'Imperialisme (Hobson) i la Societat de l'Antic Règim

Anàlisi de Font: L'Imperialisme de J. Hobson (1902)

Font foto: desconeguda – caràcter sempre social – fotografia de l’època

Descripció de la Font

Aquesta font és un fragment de l’obra El Imperialismo, elaborat per J. Hobson l’any 1902 i publicat per J. Prats el 1996. Aquesta font és una font secundària, no contemporània als fets, i de caràcter historiogràfic.

Interpretació de l'Autor (Hobson)

Aquesta font tracta sobre la visió que té l'autor sobre l'imperialisme. Ell mateix detalla que eren els rics, l'alta classe o la burgesia, qui impulsava la conquesta de territoris per lucrar-se. Segons el primer paràgraf, creaven protectorats perquè no volien pagar exèrcits; l'idioma o la cultura locals els eren indiferents mentre obtinguessin beneficis econòmics.

També veiem, segons el segon paràgraf, que la burgesia volia vendre els seus productes a l'estranger, ja que el mercat interior no els podia absorbir.

Context Històric i Temàtic

Aquesta font pertany al context temàtic de l'imperialisme (aproximadament 1870 – 1914). Concretament, reflecteix una visió crítica de l'imperialisme present ja a principis del segle XX (1902).

(Nota: Es necessitarien apunts addicionals per explicar i contextualitzar millor la font dins del període històric.)

Idees Principals Extretes

• Imperialisme: Impulsat per interessos econòmics de la burgesia.
• Burgesia: Classe dirigent que busca nous mercats i beneficis mitjançant l'expansió territorial.

Les Bases de l'Antic Règim

La Societat Estamental: Privilegis i Jerarquia

La societat estamental es caracteritza per una estructura social rígida on la posició d'una persona es determina principalment pel naixement. Des que neixes, ja saps com moriràs a causa de la classe social en la qual et trobes. S'instauren uns drets i deures específics per a cada grup social, formats des del naixement.

Els privilegiats (noblesa i clergat) no pagaven la majoria d'impostos i tenien lleis i tribunals propis.

El Clergat

El clergat eren aquells que, teòricament, tenien una comunicació directa amb Déu. Hi havia dos tipus principals:

• Alt Clergat: Bisbes, arquebisbes, abats. Sovint eren els segons fills de la noblesa poderosa (ja que el primogènit heretava el títol i les terres). Eren privilegiats.
• Baix Clergat: Capellans, mossens, frares i monges que vivien de forma més modesta, sovint propers al poble. Podien provenir de l'estat pla.

La Noblesa

La noblesa basava el seu poder en la possessió de terres i títols heretats. Es considerava que tenien virtuts innates com la força i una intel·ligència superior (ja que es podien permetre classes). Eren privilegiats i consideraven el suïcidi un pecat. Es dividia en:

• Noblesa Cortesana: Aquells que vivien a prop del rei, l'assessoraven i ocupaven alts càrrecs a la cort (podien incloure familiars del rei i l'alt clergat).
• Petita Noblesa (o Noblesa Rural): Vivien a les seves terres, sovint amb menys recursos. Alguns buscaven enllaços matrimonials amb la burgesia adinerada o invertien en negocis per millorar la seva situació.
• Noblesa de Toga: Persones, sovint burgesos enriquits, que compraven un títol nobiliari o accedien a la noblesa mitjançant càrrecs administratius o judicials importants designats pel rei. No eren nobles "de sang" i de vegades portaven algun distintiu per diferenciar-los.

L'Estat Pla o Tercer Estat (No Privilegiats)

L'Estat Pla (o Tercer Estat) agrupava la gran majoria de la població (aproximadament un 90-95%) i no gaudia de privilegis legals ni fiscals. Eren els qui treballaven i sostenien econòmicament el regne. Aquest estament era molt heterogeni.

Objectius Comuns de l'Estat Pla

Encara que divers, compartia certs interessos comuns:

• Oposició als privilegis estamentals i al règim senyorial (restes del feudalisme).
• Cerca d'una major igualtat social i legal.

La Burgesia dins l'Estat Pla

Els principals protagonistes del canvi dins l'Estat Pla van ser els membres de la burgesia, que s'enriquien mitjançant activitats econòmiques diverses, tot i no tenir privilegis.

Tipus de Burgesia

• Burgesia Rendista: Vivien de les rendes de les seves propietats (terres, immobles llogats). Podia incloure membres de la petita noblesa empobrida.
• Burgesia Financera: Banquers i prestadors que s'enriquien prestant capital (activitat sovint mal vista per l'Església Catòlica per als cristians, però practicada per altres grups com els jueus o protestants, i finalment per tothom). Aprofitaven oportunitats i crisis per enriquir-se.
• Burgesia Industrial: Els amos de les primeres fàbriques i manufactures.
• Burgesia Comercial: Grans comerciants dedicats al comerç local i internacional.

Els Artesans

Els artesans tenien petits tallers o negocis, sovint organitzats en gremis. Treballaven manualment o amb eines simples (sense màquines complexes). Amb l'ascens de la producció industrial de la burgesia, molts artesans van tenir dificultats per competir i obtenir beneficis.

Camperols

Constituïen la major part de l'Estat Pla. La seva situació variava molt: des de serfs lligats a la terra fins a petits propietaris o jornalers. Patien la pressió fiscal (impostos reials, senyorials i eclesiàstics).