Anàlisi d'Imatges: Interiorisme, Cubisme i Impacte Ambiental

Primer Examen

Opció A: Imatge 1 / Pintura d’un Interior amb Vistes a l’Exterior

Pintura d’un interior amb vistes a l’exterior representat de manera sintètica. Tractament tècnic del color amb colors plans, sense degradacions de to ni matisos. Les àrees cromàtiques estan molt definides amb contrasts. Colors saturats primaris i secundaris (verd, violeta i taronja) combinats amb àrees de tonalitats més pastel, blaves i roses. El blanc i el negre intensifiquen aquest contrast. Les variacions cromàtiques són esquemàtiques i juxtaposen línies de contorn, taques planes, trames de punts i de línies paral·leles. El puntillisme, les mides dels punts i les trames paral·leles, sempre en la mateixa direcció, donen ombra i profunditat.

Imatge 2: Fotografia Documental

Es tracta d’una fotografia documental on predomina una llum natural difusa. Tons ocres i vermellosos de gamma càlida dulcifiquen les zones negres i grises. Destaca el contrast entre el negre del sostre respecte a les àrees més clares de l’espai interior i el gris blavós exterior del cel. La superfície geomètrica grisa del sostre de l’espai interior es relaciona visualment amb els núvols de l’exterior.

Opció B: Imatge 1 / Concepte Cubista de l’Espai

Concepte cubista de l’espai. Representació espacial ambivalent on es combinen elements propis de la perspectiva cònica frontal tradicional amb altres de cubistes (taula i cadira). La il·lusió de profunditat està accentuada per la diferència de tractament dels elements del primer terme respecte als del fons: així, la inclinació de la taula aboca els objectes recolzats en ella (escultura, llibre i gerro) cap al primer pla. La línia de contorn (del gerro, el llibre i la taula) aporta concreció i alhora dóna il·lusió de proximitat. L’absència de línia de contorn dels elements de l’espai exterior (arbres), juntament amb la representació de l’horitzó, augmenta la sensació de profunditat. Es fa una evocació directa de l’estudi d’un pintor, i més concretament de l’autor, el qual apareix al costat esquerre, emmarcat dins d’una forma ovalada que podria evocar un mirall o un autoretrat. Es transgredeixen els límits entre l’espai real (el lloc de l’escena) i l’espai representat, a la manera com ho podia haver fet Velázquez a *Las Meninas* o Dalí a *Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena*.

Imatge 2: Perspectiva Cónica Obliqua

Escena representada amb una perspectiva cònica obliqua amb els punts de fuga a esquerra i dreta de la imatge sobre una línia d’horitzó situada lleugerament més amunt de la meitat. Es tracta d’una imatge amb una forta il·lusió espacial de profunditat per la continuïtat visual de les parets de l’interior amb les façanes dels edificis exteriors. Aquesta sensació de profunditat està reforçada també pel contrast de mida entre l’interior i l’exterior, per la immediatesa de textures i colors i per la sensació de proximitat del primer pla en relació amb la difusió de la nitidesa i la pèrdua de detall en la vista panoràmica de l’espai exterior.

Examen 2

Opció A: Anàlisi de l'Impacte Ambiental

La imatge té suficients elements coneguts com perquè pugui suggerir diverses interpretacions, totes elles vàlides. Els punts principals són l’acció de l’home damunt la natura, la degradació del paisatge i l’urbanisme. En la composició queda molt evidenciada la devastació d’un entorn natural a causa d’un procés d’urbanització. Les fàbriques del fons actuen com a avís d’allò que pot arribar a convertir-se el nou terreny desforestat, una advertència del retrocés de la natura. Es valorarà, positivament, les referències sobre la contaminació industrial, ja que el fum que surt de la xemeneia del fons en fa clara al·lusió. El color també és un element expressiu important; els neutres ressalten la sensació de contaminació, i el groc saturat de les màquines personifiquen un agent actiu i destructor.

Opció B: Valors Cromàtics i Lumínics en un Paisatge

L’estudiant haurà d’analitzar els valors cromàtics i lumínics de la imatge 2, en un màxim de deu línies. Es tracta d’un paisatge, on es veuen uns avets a contrallum. L’efecte de clarobscur és present a tota la composició. El primer pla queda a les fosques, deixant tots els elements naturals a la penombra amb una pèrdua considerable dels detalls descriptius. El cel, però, conserva una llum crepuscular pròpia de les aurores o de les postes de sol. Es donen diferents contrastos cromàtics: contrast de les gammes lluminoses del cel amb les fosques de la terra; contrast entre colors neutres del primer pla amb els saturats de la zona més lluminosa del cel; i el contrast entre els colors càlids del cel amb els freds de la terra. En l’àmbit simbòlic podem dir que aquest últim contrast inverteix la regla de profunditat cromàtica, on generalment se situen els colors freds al fons, cosa que sembla buscar un cert efecte psicològic. Es valorarà l’ús de la terminologia adequada. Es valorarà la qualitat de les argumentacions.