Anàlisi de la Imatge: Denotació, Connotació i Recursos

Anàlisi de la Imatge

Propietats de la Imatge

Les propietats d'una imatge depenen del grau de concreció de les següents característiques:

• Connotació: L'associació de la imatge amb determinats sentiments. La lectura connotativa depèn del món interior de cada espectador (experiències, coneixements i emocions). Hi pot haver tantes lectures connotatives com espectadors. Una mateixa imatge pot suggerir diferents idees o emocions a diferents persones.
• Denotació: El significat objectiu d'un element dins d'una imatge. La interpretació denotativa depèn de la capacitat de cada espectador de reconèixer la realitat. La lectura denotativa d'una imatge serà igual per a tots els espectadors. Exemple: Si hi ha un arbre, hi veurem un arbre.
• Iconicitat: La semblança de la imatge amb la realitat exterior. Com més semblant sigui l'efecte, més icònica serà la representació. Una imatge serà purament icònica quan mostri un fragment de la realitat tal com apareix davant la nostra visió normal.
• Abstracció: La imatge no manté semblança amb una realitat concreta. Pot ser un producte de la fantasia (imatges surrealistes) o relacions arbitràries (senyal de tràfic). Com més allunyada sigui la imatge de qualsevol referent de la realitat, més abstracta serà.

La denotació és allò que literalment ens mostra una imatge. [...] La connotació no ens és mostrada, no és observable directament ni tampoc és igual per a tots els receptors. [...]

VV.AA. LA IMAGEN. UNED. 1992

Fig. 1 Denotació: A simple vista observem un edifici destruït i uns nens a fora.
Connotació: A partir dels nostres coneixements previs sabem que la fotografia fou presa fa anys, per la roba que vesteixen els nens; que en aquell indret hi hagué una batalla, per les marques a la façana; etc. Tot plegat pot suggerir el drama de la guerra i la desolació dels seus efectes.
Jordi Vilar Escola Pia Sarrià-Calassanç

Senzillesa i Complexitat

La senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de l'estructura de l'objecte, la quantitat d'elements, la relació entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes.

• Imatges polisèmiques: Permeten diferents interpretacions. La recepció dels missatges està influenciada pel context personal i social.
• Imatge monosèmica: No pretén significar res més enllà del que representa.

La polisèmia icònica és calculada pels creadors d'imatges per connectar amb els sentiments del públic. La massificació de la comunicació per imatges produeix la repetició d'esquemes i l'estereotip.

Algunes imatges ens sorprenen per la seva originalitat, ja sigui en el tema o en la composició.

Recursos Expressius

• Comparació: Exposar dos elements per establir semblances i diferències.
• Personificació: Donar als objectes qualitats humanes.
• Metàfora: Substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa relacionada. Exemple: S'anuncia una confitura substituint el pot per la fruita.
• Hipèrbole: Utilitzar una exageració per destacar l'expressió.
• Sinècdoque: Mostrar un objecte presentant-ne només una part. Exemple: Es presenta la imatge d'un avió per referir-se a la gasolina.

Funcions de la Imatge

• Funció informativa o referencial: Orientada al context. Tracta successos reals i comprovables. Remet al sentit denotatiu dels objectes.
• Funció emotiva o expressiva: Orientada a l'autor de la imatge. Transmet els sentiments de l'autor. Remet al sentit connotatiu dels objectes.
• Funció poètica o estètica: Orientada a la forma. Interessa la utilització dels elements visuals i plàstics. L'objectiu és impactar l'espectador.
• Funció suggestiva o exhortativa: Dirigida a convèncer l'espectador. Dominant en les imatges publicitàries.

Vocabulari

• Connotació: Significat subjectiu de la imatge.
• Denotació: Significat objectiu dels elements de la imatge.
• Iconicitat: Semblança de la imatge amb la realitat.
• Abstracció: La imatge no s'assembla a la realitat.
• Estereotip: Imatge acceptada com a representativa d'un col·lectiu.
• Imatges subliminals: No són percebudes conscientment però arriben al cervell.
• Perspectiva aèria: Els objectes distants es veuen blavosos.
• Saturació: Vivacitat d'un color.
• Brillantor: Grau de claror o foscor d'un color.

Codis de la Imatge

• Codi espacial: Enquadrament i punt de vista.
• Codi gestual: Significació dels gestos.
• Codi escenogràfic: Elements que ambienten la imatge (vestuari, maquillatge, etc.).
• Codi lumínic: Quantitat i tipus de llum (llum natural, artificial, etc.).