Anàlisi de la ILE i les seves Propostes Educatives

Tema 4 (Discursos pedagògics – la ILE)

Les idees de la ILE van ser laiques, anticatòliques i de caràcter nacional (F). La ILE és un centre privat dedicat a l’ensenyament primari, secundari i universitari (F). La ILE fou fundada per Sanz del Río, F. Giner de los Ríos i un grup de professors d’universitat i d’institut (V). La ILE va servir per mantenir units els Krausistes (V). Sanz del Río es basava en modernitzar la societat mitjançant un canvi en la formació de les persones (V). El segle XIX va ser l’època del naixement i creixement de la ILE (F). Sanz del Río defensa la llibertat de càtedra i l’educació com a mitjà per reformar la societat (V). La finalitat de la ILE és la renovació de la vida espanyola i de l’home mitjançant l’educació i la difusió de la cultura (V). Krause porta la seva filosofia a Espanya (Krausisme) (F). Durant el Sexenni democràtic es va fundar la ILE el 29 d’Octubre de 1876 (F).

Propostes educatives de la ILE

Defensaven políticament programes liberals i la llibertat de càtedra, seguint l’idealisme krausista, on la cooperació escola-família pren importància.

Institucions i activitats de la ILE:

Cossio va crear el “Museu Pedagògic Nacional de Madrid”.

Principis pedagògics de Giner de los Ríos:

Doctrina filosòfica: krausisme. Finalitat: renovació de la vida espanyola i de l’home mitjançant l’educació i la difusió de la cultura. Defensava la independència científica de la consciència (el mètode intuïtiu i l’escola laica).

Missions pedagògiques

Tenen el mateix objectiu que les colònies escolars? L’objectiu de les Missions Pedagògiques era difondre cultura general, moderna orientació i educació ciutadana en llogarets, viles i llocs, amb especial atenció als interessos espirituals de la població. A més, pretenia intercanviar coneixements entre els camperols i els missioners de les missions. Es tractava d’un projecte amb tres intencionalitats: foment de la cultura general, orientació pedagògica de les escoles i educació ciutadana. Així mateix, la missió era diferent a l’escola; es dirigia a un públic antiprofessional, irreflexiu i lliure on s’aprenia gratuïtament. En canvi, l’objectiu de les colònies escolars era la preocupació per la higiene i la salut dins de l’àmbit infantil i juvenil, i els mestres eren els que atenien aquests hàbits en l’alumnat. També es defensava l’ús del joc com a recurs educatiu. Però es pot dir que l’objectiu principal de les colònies era crear un ambient amable i de llibertat, el qual permetia als educadors compartir moments intensos amb els alumnes en jocs, excursions, passejos...

Comparativa entre les Missions Pedagògiques i l’escola ordinària

L’objectiu primordial de les Missions Pedagògiques és difondre cultura general, la moderna orientació docent i l’educació ciutadana en llogarets, viles i llocs, amb especial atenció als interessos espirituals de la població. Tenien una doble finalitat: higiènica i pedagògica. En el primer moment, van néixer amb un caràcter assistencial, és a dir, ajuda sanitària preventiva per als menors que presentaven alguna situació de risc, prestant atenció a la higiene com a via de prevenció de malalties. La seva funció clara era enfortir la salut física i moral dels xiquets mitjançant l’estada en plena naturalesa. La missió era diferent de l’escola; es dirigia a un públic antiprofessional, irreflexiu, lliure i on s’aprenia gratuïtament. El contingut era d’una altra naturalesa, diferent a l’escolar, que excedia el que ella podia oferir. Els missioners/es es traslladaven fins a aquestes xicotetes localitats per fer arribar l’educació als que no podien disposar d’ella.

V o F:

• Les Missions Pedagògiques es van dur a terme en la restauració (F).
• Les Missions Pedagògiques finalitzaren durant la Primera Guerra Mundial (F).
• Les idees de les Missions Pedagògiques estaven influenciades pel krausisme (V).
• Un requisit per participar en les colònies escolars era tenir un alt nivell econòmic (F).
• Les colònies escolars tenien un caràcter assistencial i pedagògic (V).
• Els objectius pedagògics existents en l’actualitat de cada colònia es divideixen en genèrics i específics (V).
• Les biblioteques de les missions tenien servei de lectura però no de préstec (F).
• El retaule Fantoches era un conjunt de representacions de ninots de titelles (V).
• El museu circulant pretenia fer arribar l’art pictòric als pobles (V).
• Els participants de les colònies escolars eren triats per la seva pobresa i necessitat (V).
• Les colònies escolars eren una institució pedagògica d’higiene preventiva (V).

Conservadors i catolicisme social

Les idees de la pedagogia catòlica són: el teocentrisme, l’eclesiocentrisme i el cristocentrisme.

Accions i figures del catolicisme social són: la creació de l’escola de l’Àve Maria d’Andrés Manjón.

Figures del moviment catòlic educatiu contemporani són: Sant Joan Bosco (pedagogia preventiva), P. Ruiz Amado (pedagogia social) i Rufino Blanco (escoles graduades).

Pedagogia de Sant Joan Bosco: Utilitza una metodologia d’amor i comprensió basada en la raó, religió i amor.

Don Andrés Manjón. Idees pedagògiques:

• Concepte d'educació: Educar és intentar fer homes perfectes.
• Qualitats d’una bona educació: L’educació ha de ser una, popular i social.
• Educació inicial: integral, gradual i proporcional, contínua i progressiva, tradicional i nacional, activa, moral.

Aspectes de l’educació: Gran importància a l’educació física i nutritiva, l’educació intel·lectual, considera l’escola com a funció social per excel·lència. El respecte pel xiquet ha de ser actiu, moral, intel·ligent i lliure.

Metodologia: Coneixement de la psicologia del xiquet, i cal considerar-lo com un ser actiu. Amor a la naturalesa. Sentiment patriòtic i social. Importància del joc i l’alegria en l’escola popular, memòria, la paraula i el diàleg són crucials per a ell, així com la imaginació del xiquet, així com els llibres de text com a mitjà auxiliar.

Ompli buits:

Educació no formal: activitats, conferències i xerrades. L’educació i la cultura són instruments d’alliberació i de lluita de la classe obrera. Canvi social i educatiu van junts. Fa falta desenvolupar una consciència proletària i una cultura obrera. Les organitzacions obreres seran agents educadors. Moviment obrer: l’opressió ve de la incapacitat cultural. Educació informal: biblioteques i editorials. L’educació obrera serà laica, racionalista i integral. El mètode d’aprenentatge vàlid serà aquell que desenvolupi les aptituds de les persones lliurement, sense cap autoritat impostada. Educació formal: institucions per a l’educació dels obrers adults, formació professional i primària.

Assenyala la incorrecta:

Socialistes i anarquistes: Els socialistes intenten una alternativa a l’educació estatal mitjançant l’autoorganització: mestres guia, pedagogia activa i formació integral.

Característiques de l'Escola Moderna:

En 1901 es crea un projecte pràctic de pedagogia llibertària. Era racionalista, igualitària, laica i àcrata. L’objectiu era educar la classe treballadora d’una manera racionalista i secular. Pedagogia racional, amb alumnat mixt. S’aboleixen els càstigs, premis i els exàmens. S’enemista amb l’església catòlica. Transforma experiències pedagògiques en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari. Els xiquets tenien gran llibertat. Els mestres eren de suport. Correspondència entre alumnes. Importància de la lectura. Ensenyament mixt, escolar i anticlerical. Realitzaven exercicis, jocs i campaments a l’aire lliure, s’insistia en l’equilibri amb l’entorn natural. Especial atenció a l’ensenyament de la higiene i de la cura de la salut. Els alumnes visitaven centres de treball. I s’organitzaven conferències i xerrades dominicals per a les famílies.

Similituds i diferències entre la pedagogia socialista i anarquista:

La pedagogia socialista i anarquista és partidària d’un canvi polític i social revolucionari mitjançant l’educació. Els socialistes transformen el sistema educatiu: formació d’obrers socialistes, postura de Pablo Iglesias, cultura proletària: Casas del pueblo, formació cultural, social i econòmica. L'Escola Nova, fundada per Manuel Núñez de Arenas (Madrid, 1911), intentava difondre les idees i formar socialistes. Matèries: pràctiques societàries, legislació social, tàctica, alfabetització i propaganda. Renovació de l’escola, escola pública, obligatòria i gratuïta, educació integral, coeducació, laïcisme i escola activa. Els anarquistes intenten una alternativa a l’educació estatal. Formar persones autònomes i crítiques: decidir i pensar per si mateixes (autoorganització). Pedagogia activa i formació integral.

Completa frases:

• 1823, Pla Calomarde: formació religiosa i moral obligatòria.
• 1836, pla general d’instrucció pública del duc de Rivas: sistema d’ensenyament públics i privats.
• 1845, pla general d’estudis de Pidal: llibertat de càtedra.

Llei Moyano:

Ministre Claudio Moyano, consens entre moderats i progressistes per a un sistema educatiu liberal (estabilitat educativa a nivell legislatiu i administratiu). Consta de 4 seccions:

• “Dels estudis”: 1ª ensenyança (elemental i superior). 2ª ensenyança (6 anys d’estudis generals i d’aplicació a professions industrials). Nivell superior (facultats, ensenyances superiors i professionals).
• “Dels establiments d’ensenyança”: Regula els centres públics i privats.
• “Del professorat públic”: Regula la formació inicial, forma d’accés i cossos del professorat públic.
• “Del govern i administració de la instrucció pública”: 3 nivells de l’administració (central, provincial i local). Creació d’una escola cada 500 habitants (xiquets i xiquetes), escoles públiques a càrrec dels municipis. Gratuïtat relativa. Obligatorietat de 6 a 9 anys. Separació per sexes i currículum diferenciat. Llibertat de creació de centres, no llibertat de càtedra. Es centralitza en el ministeri de foment. Formació de mestres en escoles normals masculines i/o femenines.

V o F:

• Ruiz Zorrilla: Ensenyança primària lliure, obligatòria (F).
• 1869: llibertat de càtedra (V).
• 1868: Llei d’instrucció pública (primera qüestió universitària) (V).

Enumera reformes educatives des de 1970 fins a l'actualitat:

• Llei general d’educació (1970)
• LOECE (1980)
• LODE (1985)
• LOGSE (1990)
• LOPEG (1995)
• LOCE (2002)
• LOE (2006)
• LOMQUE (2013)

Relaciona:

• (Pla Bergamín - unificació de títols d’ensenyança primària)
• (Dictadura Primo de Rivera – Nacionalisme, laïcisme)
• (II República – escola unificada, pública)
• (Franquisme – Escola catòlica, patriòtica, passiva)
• (Anys de penúria – Tecnocràcia: eficàcia, tecnicisme, racionalitat)

Característiques de l'Escola Azul:

1938: primer govern de Franco. Predomini de la Falange. Depuració de Magisteri. S’implanta l’escola catòlica, patriòtica, passiva, davant de la laica, única, activa i democràtica de la república. Llei de reforma de l’ensenyança mitjana (1938).

V o F:

• En la LGE, l’ensenyança obligatòria constava de EGB i BUP (F).
• Les etapes del franquisme són: L’escola azul, anys de penúria i la tecnocràcia (V).
• El pla Bergamín fou un nou pla de formació del magisteri en 1914 (V).
• La dictadura de Primo de Rivera es va produir després de la mort de Franco (F).

Ompli:

Constitució Espanyola de 1978 a l’article 27 estableix i reconeix l’educació... garanteix les llibertats individuals... estableix participació i autonomia i distribueix competències per les comunitats autònomes.

Modificacions més importants de la LGE i LOGSE:

La LGSE fou un sistema unitari i flexible, escola obligatòria de 6-14 anys, sistema educatiu en 4 nivells: preescolar, EGB, ensenyances mitges i ensenyament obligatori. LOGSE: en 1990 va revolucionar alguns aspectes com: ampliar la duració de l’ensenyança bàsica obligatòria dels 6 als 16. Determinà aspectes bàsics del currículum (objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació) i va donar poder a les autonomies. Oportunitat del bilingüisme i inclusió de matèries pròpies de la cultura de cada territori.

V o F:

La LOPEG de 1995 exposa que: deixa de costat el tema de les activitats extraescolars... (F). Les tres següents són vertaderes.

Explica plans de formació del magisteri de 1914, 1931 i 1950:

• 1914: títol únic de mestre d’ensenyament primari, 14 anys per ingressar i ensenyament primari, examen d’ingrés, 4 cursos amb pràctiques, examen final de revàlida de cinc exercicis. Noves matèries: pedagogia, psicologia, higiene... Manté separació entre normal masculina i femenina, la femenina s’imparteix economia domèstica, gimnàstica, costura, labors...
• 1931: pla professional, requisits: batxillerat, més de 16 anys, prova d’accés, 3 cursos de formació metodològica, 1 curs de pràctiques pagades i prova final conjunta.
• 1950: El pla exigia un examen d’accés. Havien de tenir batxillerat elemental i fer 3 anys de carrera. Al finalitzar, fer una revàlida final i tenien obligatorietat d’assistència a cursos del Frente de Juventudes, els homes, i a la selecció femenina, les dones.

Relaciona:

• Escoles incompletes: mestre sense estudis, només un examen.
• Escoles elementals: mestre amb dos cursos.
• Escoles superiors: mestre elemental amb un o dos cursos més.
• Mestre normal: curs especial.

V o F:

• Les escoles normals foren ben vistes pels seminaris i per l’església (F).
• En la formació de magisteri masculí hi havia 3 graus (F).
• Les sancions als mestres durant el franquisme podien ser únicament l’expulsió del magisteri (F).
• La resta són vertaderes.

Decroly:

Centres d’interès de Decroly: són les idees centrals entorn als quals tenen les necessitats fisiològiques, psicològiques i socials de la persona.

Ompli:

• Observació: els xiquets entren en contacte directe amb els objectes, sers vius, fets...
• Associació: ja no cal contacte directe amb la realitat, sinó mitjans indirectes.
• Expressió: pensament traduït de manera accessible als altres. Agrupa exercicis com l’expressió oral, escriptura, dibuix...

Relaciona:

• Globalització: aprenentatge global.
• Vitalisme: escola per a la vida, per la vida.
• L’activitat: ensenyament basat en activitats en un marc natural.
• Individualització: essencial ensenyament individualitzada.

Què és el PEV?

Programa d’ensenyament en valencià.

Què pretén el decret de plurilingüisme?

El principal objectiu del decret és implantar i regular l’ensenyament de l’anglès com a llengua vehicular en àrees, matèries, àmbits...

Què és l’escola d’estiu de xiquets/es?

Es designa com a cursos educatius dissenyats per ser realitzats durant les vacances d’estiu. Els seus continguts i els seus objectius poden variar àmpliament, solen estar ideats de forma complementària al curs acadèmic reglat. L’escola d’estiu dona preferència a l’horari i destina un espai condicionat per afavorir la participació de tots. En educació primària estan destinades per a reforçar els continguts donats durant l’any. En educació secundària, solen estar utilitzades com a preparació per a la universitat o altre tipus d’educació superior. I en l’educació superior, solen utilitzar-se per incentivar la formació contínua, debats respecte a temes d’interès social i la participació dels estudiants en iniciatives culturals. És habitual que es reconeguin aquestes activitats com a crèdits de lliure elecció per a estudiants matriculats en alguna titulació. Estan obertes les escoles d’estiu a tot tipus d’edats i formacions.

Incorporació del valencià a l’escola:

En novembre de 1983, la llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) ordenava la incorporació obligatòria del valencià en tots els nivells educatius. Açò provocà en els ciutadans molts efectes com: la reducció dels registres, la substitució lingüística, l’ocultació.... Durant la II República, i aprofitant la llibertat que es proporcionava, els mestres valencians mitjançant accions socials, organitzatives i pedagògiques reclamaven el dret de la valencianització en la societat. Foren anys durs, pel que, en 1975 el governador civil prohibia l’escola d’estiu del País Valencià. El conflicte lingüístic entre el castellà (llengua dominant) i el valencià (llengua minoritzada) era una qüestió que no cessava, cosa que va perjudicar la progressió del valencià en molts àmbits. Durant aquest temps, els mestres formaren col·lectius, escoles d’estiu i cursos didàctics que iniciaren els primers programes en l’ensenyament en valencià. Més tard, va entrar en vigor la llei d’ús i ensenyament del valencià, que va permetre la ràpida generalització del valencià com a assignatura tant en centres de primària com secundària. En l’actualitat, encara sols s’estudia ¼ en programes educatius en valencià. El repte del valencià en aquest nou marc és el de convertir-se en la llengua de la integració i la cohesió social. Es pot afirmar que la introducció del valencià en l’ensenyament és un fet revolucionari on s’ha de tenir en compte que no té sentit deixar-ho tot en mans de l’escola, sinó que s’han d’agafar mesures per convertir l’idioma propi en un instrument infinitament apte, útil socialment i necessari.

Escola d’estiu per adults:

L’educació va orientada als adults, institucionalment, a qui completaren o abandonaren l’educació formal. Aspectes característics: desenvolupar a l’adult per a que sàpiga gestionar el seu propi aprenentatge, desenvolupar un aprenentatge vivencial, actiu, participatiu i pràctic. Objectiu: superar les desigualtats socials i afavorir la inclusió integral de les persones sense títols acadèmics o sense formació en camps recents.

Relaciona:

• Estatut d’autonomia (ensenyament obligatori fins als 14 anys, cursant l’EGB, estructurada en dues etapes).
• LOMCE (llei orgànica aprovada el 6 d’abril del 2006).
• LGE (llei Wert, aprovada el 2013).
• LOE (norma d’una comunitat o ciutat autònoma).
• Lleis d’ús i ensenyament del valencià (promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana).

Relaciona:

• PEV (Programa d’ensenyament en valencià)
• PIL (Programa d’immersió lingüística)
• PIP (Programa d’incorporació progressiva)