Anàlisi de la Idea de Substància i Coneixement en John Locke

La percepció de les qualitats i la idea complexa

La ment percep la informació de les qualitats dels cossos unides; per això creiem que pertanyen a una sola cosa, al que li assignem un nom d’una idea complexa, que designa un conjunt d’idees simples que apareixen unides com una sola cosa. Aquesta idea és obscura i no tenim una percepció immediata.
L’única cosa de la qual tenim sensació és de cada una de les qualitats de l’objecte, però no de la idea d’aquest suport; per tant, és una idea obscura, de la qual no tenim una percepció immediata. Però com que sempre aquestes qualitats apareixen unides, encara que Locke no admet aquesta idea de substància, la substitueix per la d’un conglomerat de qualitats unides per una coherència necessària.

La substància com a essència i la formació d’idees

La idea de substància com a essència no es pot dir que designi una essència real universal, ja que no tenim cap idea procedent de l’experiència; per tant, no existeix més realitat que la dels éssers individuals.
Aquestes idees es formen mitjançant l’abstracció: la ment observa els objectes i veu les seves similituds i les diferències. Segons els nostres interessos, abstraiem uns trets i agrupem el conjunt d’idees corresponents amb aquests interessos sota una denominació, un nom. Ens serveixen per classificar i anomenar de manera comuna aquells éssers individuals que tenen unes mateixes qualitats.
Són un nom d’una idea complexa formada per abstracció que serveix per classificar i anomenar de manera comuna aquells éssers individuals que tenen unes mateixes qualitats.

Anàlisi dels conceptes metafísics racionalistes

Pel que fa a l’anàlisi dels conceptes de la metafísica racionalista, Locke demostra l’existència de tots tres conceptes seguint raonaments similars als cartesians i basant-se en els tres graus del coneixement:

• La idea de substància pensant, jo o ànima: existeix perquè és impossible pensar sense ser (coneixement intuïtiu: ja que estableix la connexió entre dues idees de manera immediata).
• La idea de substància infinita o Déu: existeix com a causa de la nostra existència i la del món (coneixement demostratiu: ja que estableix la connexió entre dues idees mitjançant unes altres idees).
• La idea de substància extensa: existeix com a causa de les nostres sensacions (coneixement sensitiu: és únicament probable ja que s’obté a través de les sensacions).

Detall del coneixement sensible de l'existència dels ens particulars

Plantejament del problema

El punt de partida són les nostres sensacions. Tenim el coneixement intuïtiu que aquestes idees són en la nostra ment; però, la pregunta és si podem inferir amb certesa l'existència d’alguna cosa fora de nosaltres que es correspongui amb aquestes idees. És possible que els éssers humans tinguin en la ment aquestes idees, sense que existeixi la cosa, sense que hi hagi un objecte que afecti els seus sentits.

Argumentació a favor

La vivesa amb què sentim la diferència que existeix entre qualsevol idea reviscuda en la ment per la memòria i qualsevol que ens ve a la ment pels sentits, és la mateixa que podem sentir entre dues idees distintes qualssevol (evidència que ens situa fora de tot dubte).