Anàlisi Iconogràfica: Del Modernisme Català (Palau) a l'Expressionisme (Munch)

Palau de la Música Catalana: Anàlisi i Simbologia

L'edifici presenta una decoració molt rica, molt carregada de símbols, tant a l’exterior com a l’interior. Abunda la decoració amb temes naturals i florals, vinculada a la cultura catalana. També hi ha molta abundància de motius clarament nacionalistes. A l’interior de l’edifici abunden programes iconogràfics relacionats amb la música.

Iconografia de l'Escenari i l'Auditori

• El fris del fons de l’escenari presenta un seguit d’al·legories femenines que representen la música.
• En els pilars que separen l’escenari de la zona d’auditori hi ha un programa escultòric en pedra blanca bastant complex.
• Per sobre d’aquests es desenvolupen uns grups escultòrics molt espectaculars que semblen volar sobre l’escenari.

Al fris es representa la intenció que l’auditori es dediqui tant a la *música tradicional i popular* com a la *música culta*, a diferència del Liceu.

El Grup Escultòric de Blay

Un altre punt interessant és el grup escultòric de Blay a la cantonada exterior de l’edifici. Aquest presenta un clar eix vertical marcat per dos personatges:

• Part inferior: Personatge femení que representa la música catalana.
• Part superior: Sant Jordi sosté una senyera.

A banda i banda de la figura de la cançó, uns personatges representen les cançons de treball i, de l’altra banda, dones i nens representen les cançons de bressol. El Palau de la Música, al mateix temps, tenia una intencionalitat política, vinculant-lo a una burgesia emergent que volia tenir el seu lloc a la ciutat i que mantenia posicions polítiques molt vinculades al nacionalisme català.

Conclusions sobre l'Estil Modernista de l'Autor

Aquesta és l'obra més representativa de l'autor, que treballava en la via més decorativista del Modernisme. Aquest autor destaca per combinar solucions *molt* modernes i innovadores, com la *planta lliure*, amb una decoració molt més tradicional de qualitat que recupera l’artesania tradicional, però amb un atreviment cromàtic i de barreja de materials insòlit fins al moment. Una influència anterior es trobaria en l'Auditori de Chicago de L. Sullivan, que també presentava la sala de butaques unitària sense interrupcions visuals.

L'Ullal (El Crit) de Munch: Anàlisi Emocional i Simbòlica

Aquesta obra reprodueix l’experiència personal de l’autor, que va succeir quan passejava amb els seus amics pel passeig marítim de la ciutat on vivia. Ell va començar a sentir com tot el seu voltant el pressionava; els seus amics no se'n van adonar i van continuar caminant mentre ell no es podia moure.

Paisatge Interior i Pintura Terapèutica

Aquesta obra, per tant, s'ha d'entendre no com un paisatge o escena realista, sinó com la representació d'un *paisatge interior* i d'un moment emocional. Gran part de l'obra de Munch és un reflex de totes les seves pors, fòbies i frustracions; d'alguna manera, es podria parlar de *pintura terapèutica*.

La Hipòtesi de les Mòmies del Perú

Per altra banda, alguns autors indiquen que aquell any, en una exposició a París, s’havien vist les primeres mòmies de la zona del Perú. Aquests autors assenyalen que Munch es podria haver inspirat en l’aspecte d’aquestes mòmies per fer les deformacions de la cara del personatge central.

L'Impacte de Munch en l'Expressionisme Alemany

Munch és un dels autors més rellevants del corrent del *Postimpressionisme*. El seu estil serà sempre molt personal, la qual cosa l'ajudarà a trencar amb l’art més acadèmic o tradicional. La *gestualitat de la seva pinzellada*, l'ús antinatural del color i l'ús de deformacions amb intencions dramàtiques tindran una enorme influència posterior, sobretot en els grups expressionistes alemanys:

• «Die Brücke» (amb els quals es va ajuntar)
• «Der Blaue Reiter» (que són més suaus que el primer)