Anàlisi d'Icones de l'Art Modern: Dalí, Picasso, Pollock

"La persistència de la memòria" de Salvador Dalí

Context de l'artista

Salvador Dalí va ser un pintor, escultor i escriptor català, un dels artistes més prolífics del segle XX. La seva peculiaritat el va convertir en un dels artistes més coneguts, i la seva contribució més important a l'art va ser la seva associació amb el moviment surrealista.

Anàlisi de l'obra

Estil, material i tècnica

• Estil: Surrealisme.
• Material: Tela.
• Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela. Aquesta tècnica consisteix a aplicar pigments dissolts en un aglutinant oliós sobre el suport, generalment amb pinzell.

Elements formals

• Tema principal: L'obra mostra un paisatge oníric que representa una platja i penya-segats amb rellotges tous. Dalí no abandona la figuració.
• Forma: És una forma tancada, on predomina el dibuix o la línia sobre el color. El dibuix és acurat i el detall té molta importància en l'obra, reflectint la seva habilitat com a gran dibuixant.
• Composició: La composició és tancada i asimètrica; la part esquerra del llenç mostra més elements treballats. És més aviat estàtica.
• Perspectiva: Fa ús de la perspectiva lineal. Els plans que marquen la profunditat són: un primer pla on apareix un bloc de pedra, darrere el mar, i un tercer pla amb l'horitzó.
• Llum: La llum és irreal, tot i que hi és present. Prové de la dreta, de la part superior.
• Cromatisme: Els colors que utilitza són intensos. Hi ha un contrast entre colors càlids (grocs dels penya-segats i l'horitzó, i marrons de la platja i del bloc de pedra) i freds (blaus del cel i el mar).

Interpretació temàtica

El tema és relatiu als somnis. Dalí plasma el paisatge d'una platja solitària amb penya-segats al fons. Al primer pla, a l'esquerra, hi ha un bloc de pedra sobre el qual hi ha dos rellotges i la soca d'un arbre mort. Damunt la pedra hi ha dos rellotges: un és tou, amb una mosca a sobre, i l'altre és dur, metàl·lic, tancat i cobert de formigues (que simbolitzen les pors infantils de l'artista). Sobre l'arbre penja un tercer rellotge tou, i sobre un cap amorf (possible autoretrat de l'artista) descansa un quart rellotge de consistència tova. Darrere de l'arbre hi ha una planxa de fusta blava.

El tema remet al pas del temps, un tema clàssic. Els rellotges són els elements que millor evoquen i permeten reflexionar sobre el pas del temps. Dins de l'ésser humà hi ha el record, que és el que permet que allò que ha passat perduri. S'ha associat els rellotges tous amb els records i la subjectivitat del temps, i els durs amb el present i la rigidesa del temps cronomètric.

Funció de l'obra

Es tracta d'una obra amb una finalitat principalment estètica i expressiva del món individual i oníric de l'artista.

Altres obres representatives

Algunes altres obres destacades de Dalí són Construcció tova amb mongetes bullides (Premonició de la Guerra Civil) i Dalí d'esquena pintant Gala.

Valoració crítica

Tot i ser un dels artistes més famosos del segle XX, la seva consideració és controvertida; alguns crítics consideren que la seva aportació més significativa al món de l'art es concentra en les seves primeres obres surrealistes.

"Guernica" de Pablo Picasso

Context de l'artista

Pablo Picasso, considerat un nen prodigi, als 19 anys va anar a París i va desenvolupar una carrera plena d'èxits i reconeixement internacional.

Anàlisi de l'obra

Estil, material i tècnica

• Estil: Cubisme (amb elements expressionistes).
• Material: Tela.
• Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela. Aquesta tècnica consisteix a aplicar pigments dissolts en un aglutinant oliós sobre el suport, generalment amb pinzell.

Elements formals i compositius

• Composició: És una composició tancada i triangular, simètrica seguint cànons clàssics. Una paret blanca al mig (o la llum) defineix l'eix central, amb el toro a una banda i una altra figura amb els braços enlaire cridant a l'altra. La composició està treballada amb una estructura complexa que recorda la grandiositat dels frescs històrics, amb simetria i perspectiva pròpies.
• Moviment: El trobem en els gestos dramàtics de les figures humanes i animals, que expressen angoixa i patiment.
• Perspectiva: Està present en els diferents plans que presenta l'obra, tot i la fragmentació cubista. En un primer pla trobem una persona morta a terra; en un segon pla, diverses figures manifestant el seu dolor.
• Llum: Hi ha un focus de llum irreal que parteix de la llum sostinguda per una mà (la dona amb la làmpada). Aquesta llum il·lumina les figures que es troben en el primer i segon pla, creant forts contrastos de clarobscur.
• Cromatisme: L'autor prescindeix del color i utilitza una paleta monocromàtica de blanc, negre i diverses tonalitats de gris. Aquesta elecció vol manifestar la cruesa del moment, la guerra, d'una manera directa, dura i dolorosa.
• Absència de color i volum tradicional: L'obra no té colors vius; només apareixen el negre, el gris i el blanc. Tot és representat amb formes planes i línies que marquen els plans, sense buscar la il·lusió de volum tradicional. Eliminar el color i el relleu pot interpretar-se com una manera de tallar la relació habitual de l'home amb el món, accentuant el drama.
• Expressivitat: L'expressivitat és aclaparadora i s'aconsegueix perquè l'obra posa l'espectador en la pell de les víctimes, generant un profund sentiment de rebuig envers la guerra.
• Ritme: El ritme es troba en la disposició de les figures i en la repetició de formes angoixants, com en el guerrer mort que cau amb una espasa trencada a la mà.

Tema i significat iconogràfic

El tema central és el cruel bombardeig de la ciutat basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola, efectuat per l'aviació alemanya nazi i la italiana feixista, aliades de Franco. Aquest fet va inspirar Picasso a crear una obra monumental per denunciar el terror patit per la població civil. És considerat un dels quadres històrics més importants i un símbol universal contra la barbàrie de la guerra del segle XX.

Funció de l'obra

El Guernica té una clara funció propagandística (com a denúncia i al·legat antibel·licista) i també didàctica, ja que és una poderosa contribució artística a la causa de la pau i la memòria històrica.

Altres obres representatives

L'obra de Picasso és immensa i variada. Podem citar, entre moltes altres: Ciència i caritat, La tragèdia, Fàbrica d'Horta de Sant Joan, i Les senyoretes d'Avinyó.

"Número 1" de Jackson Pollock

Context de l'artista

Jackson Pollock, pintor nord-americà, es va convertir en una figura cabdal i un dels iniciadors d'un nou corrent pictòric: l'expressionisme abstracte, particularment de la vessant coneguda com a Action Painting.

Anàlisi de l'obra

Estil, material i tècnica

• Estil: Expressionisme abstracte (Action Painting).
• Material: Llenç.
• Tècnica: Pollock col·locava el llenç directament a terra i distribuïa la pintura mitjançant la tècnica del dripping (goteig) i l'esquitxat (splashing), sovint sense que el pinzell o altres eines entressin en contacte directe amb la superfície del quadre. Com a pigments, utilitzava pintura a l'oli, esmalt industrial o pintura acrílica.

Elements formals i expressivitat

• Perspectiva: No hi ha perspectiva tradicional; es tracta d'una pintura plana, concebuda com un camp de color i textura homogeni (all-over painting), sense un centre focal clar.
• Textura: La textura és un element fonamental i s'aconsegueix amb els diferents gruixos, capes i densitats dels esquitxos i regalims de pintura, creant una superfície rica i vibrant.
• Cromatisme: En moltes obres d'aquest període, com podria ser el cas de "Número 1" (depenent de quina versió específica es refereixi, ja que en va pintar diversos amb aquest títol o similar), Pollock utilitza una gamma cromàtica que pot ser reduïda (per exemple, negre, blanc, ocres) o més àmplia. En els seus quadres, cada color i cada línia desenvolupen el seu propi ritme i energia dins del conjunt.
• Expressivitat: L'expressivitat del conjunt rau en l'energia del gest pictòric de l'artista, que queda imprès en el llenç. L'obra transmet una sensació de moviment, caos controlat i una intensitat emocional que resulta totalment trencadora respecte a la pintura tradicional.