Anàlisi Històrica: Dictadura de Primo de Rivera i Crisi de 1917

La Dictadura de Primo de Rivera: Anàlisi i Context

Anàlisi de la Font

La font és de tipus secundària, ja que no és contemporània als fets. La font és escrita per Manuel de Tuñón de Lara el 1981 i fa referència al dictador Primo de Rivera dins de la seva obra Historia de España, en el volum XI: La crisis del Estado: dictadura, república, guerra (1923-1939), tot explicant la seva biografia, personalitat i els seus ideals.

Context Històric de la Dictadura

El context històric és l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, que va posar fi al període de la Restauració borbònica, la qual estava en crisi tant política com econòmicament. La dictadura, consensuada pel rei Alfons XIII per trencar el sistema decadent i formar un govern estable, es va allargar fins al 1930, quan es va instaurar la Segona República Espanyola.

Perfil de Miguel Primo de Rivera

Miguel Primo de Rivera era procedent de classe alta, terratinent i amb un cert provincianisme, la qual cosa explica el seu conformisme social: acceptava el masclisme, tenia un enlluernament per la vida alegre (balls i festes), mantenia relació amb les classes altes i posseïa una mentalitat militar. Tot això es pot resumir en els valors de: honor, valor, pàtria, família i religió. També acceptava la seva mancança de cultura intel·lectual o artística, però alhora tenia un caràcter obert i sempre mostrava curiositat per la mentalitat de les altres persones, la qual cosa el feia molt receptiu, sobretot a les opinions dels seus amics. Era entusiasta, però la seva impulsivitat el portava a ser indecís, fins i tot a contradir-se entre el conservadorisme i les noves posicions.

La Crisi de 1917: Vaga General i Impacte Territorial

Anàlisi de la Font (Crisi 1917)

La font és de tipus secundària, ja que és posterior als fets. Hi apareix un mapa històric d’Espanya on es veuen reflectits els llocs del territori on la paralització laboral va ser més important durant la vaga de 1917.

Context Històric de la Crisi de 1917

El context històric de la font (1917) se situa durant la Restauració, la qual estava en crisi política, i es caracteritza per la inflació dels preus deguda a l’enriquiment dels empresaris exportadors de productes durant la Primera Guerra Mundial. Com que Espanya es va mantenir neutra en la guerra, això li va permetre produir i exportar productes als països que estaven en guerra i no podien produir. Això va fer créixer l’economia espanyola, però només en benefici de les classes altes i els propietaris, mentre que els sous dels treballadors no van pujar en absolut. El cost de vida va augmentar i les classes mitjanes i pobres es van veure greument perjudicades. Aquestes causes van portar la CNT a organitzar una vaga general revolucionària juntament amb la UGT i amb el suport del PSOE l’agost de 1917.

Àrees i Nuclis de la Vaga de 1917

Com podem veure al mapa, les àrees afectades per la paralització laboral corresponen a l’àrea de Barcelona, Biscaia, Astúries i Lleó. Aquestes són àrees molt industrialitzades: a Barcelona, la indústria tèxtil; i al nord de la península, la indústria minera, siderúrgica i metal·lúrgica. Els nuclis on la paralització va ser més important van ser:

• La Corunya
• Saragossa
• València
• Madrid
• Villena
• Yecla
• La Carolina
• Linares
• Rio Tinto