Anàlisi de la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Figures Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,17 KB
Apartat 1: Els Estats Units i la crisi de 1929
1. Per què els Estats Units es van convertir en la primera potència mundial econòmica en acabar la Primera Guerra Mundial?
Quan va acabar la guerra, l'hegemonia econòmica i mundial s'havia desplaçat del Regne Unit als Estats Units. Aquests es van convertir en la primera potència econòmica i financera mundial. La seva producció agrícola era molt elevada i la seva producció industrial representava el 44,8% del total mundial.
2. En quins elements es va basar el creixement econòmic dels Estats Units en la dècada de 1920?
A mitjans de la dècada de 1920, la situació econòmica va començar a millorar gràcies a la firma del Pla Dawes (1924).
3. Com definiries el "model de vida americà"?
El model de vida americà es fonamentava en el consum individual de béns i en el desenvolupament dels mitjans de comunicació, que es van utilitzar com a mitjà de publicitat i d'adoctrinament social. A més, es va imposar una nova concepció de l'oci amb espectacles de masses moderns (cinema, esports, cabarets, teatre), una manera més desinhibida de vestir i corrents musicals innovadors (jazz, xarleston, blues). L'estil de vida americà, identificat amb la riquesa i el benestar, es va convertir en un model, i el cinema, la premsa i la música en van difondre els valors i els costums.
Apartat 2: La crisi de 1929 i les seves conseqüències
1. Quins mecanismes van fer que la depressió americana es convertís en una crisi mundial?
La crisi es va estendre a la resta del món perquè els bancs nord-americans van retirar els capitals invertits a Europa i les empreses americanes van disminuir les seves inversions en aquests països.
3. Quines mesures va proposar l'economista britànic John M. Keynes per lluitar contra la crisi?
Keynes considerava que la inversió pública, per exemple en infraestructures, donaria feina a les empreses i reduiria l'atur, estimulant així la recuperació de l'economia. Sostenia que l'Estat ha d'intervenir directament en l'economia del país. També va defensar l'augment del salari dels obrers.
Apartat 3: L'ascens del Feixisme Italià
2. Com va aconseguir el poder Mussolini? Amb quins suports va comptar per aconseguir-ho?
En aquesta situació de crisi i agitació social, va sorgir Benito Mussolini, que el 1919 va crear els Fasci di Combattimento, coneguts per les seves camises negres. Eren grups paramilitars amb els quals pretenia frenar l'auge del moviment obrer, oposant-se violentament als sindicats obrers i als seus líders.
L'any 1921, els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per aturar els moviments revolucionaris a Itàlia. Amb un discurs populista, el seu programa es basava en la construcció d'un Estat fort, que garantís l'ordre social i la propietat privada, i que impulsés una política exterior expansionista. El partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials, i amb la tolerància de l'Església catòlica i del mateix monarca.
3. Quines característiques més destacades va tenir el règim feixista italià?
Mussolini va convertir el sistema polític italià en una dictadura. L'economia estava centralitzada i dirigida pel líder, que intervenia en ella. El nou règim feixista atorgava prioritat a l'Estat sobre els individus, que havien d'acceptar el govern de les elits més ben preparades i renunciar a les llibertats i als drets individuals si aquests perjudicaven els interessos col·lectius de l'Estat. Rebutjava la democràcia i el marxisme i defensava un Estat totalitari, organitzat pel partit feixista, en el qual Mussolini gaudia de plens poders.
Apartat 4: La República de Weimar i l'ascens del Nazisme
1. Què va ser la República de Weimar? Quina situació econòmica i política va haver d'enfrontar?
El 1918, després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial, Guillem II va abdicar del seu càrrec i va ser proclamada l'anomenada República de Weimar. A aquesta ciutat es va reunir una Assemblea Constituent que va elaborar una constitució democràtica per al nou règim polític.
La nova república va iniciar el seu camí en circumstàncies difícils: va haver d'assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors. El Tractat de Versalles acusava Alemanya de ser la causant de la guerra, li arrabassava territoris, reduïa el seu exèrcit i li imposava fortes reparacions econòmiques.
3. Quines conseqüències va tenir la crisi de 1929 a Alemanya? Quines repercussions polítiques se'n van derivar?
Per a Alemanya, els anys de postguerra van ser de crisi econòmica, misèria i atur. Els deutes de guerra i les reparacions van provocar una inflació elevada, acompanyada d'una gran depreciació del marc. La crisi va arribar al punt culminant el 1923, quan Alemanya no va poder pagar les reparacions i els francesos van ocupar el Ruhr com a garantia de cobrament.
4. Com va aconseguir Hitler el poder? Quin paper va tenir l'incendi del Reichstag?
Hitler es va unir l'any 1920 al Partit Nacional Socialista dels Treballadors d'Alemanya i en poc temps es va convertir en el líder indiscutible. Per convèncer les classes treballadores, va utilitzar una gran demagògia prometent feina per a tothom, la reducció dels beneficis industrials, la millora dels salaris i una societat més solidària. En els seus discursos, va atacar els qui considerava responsables de la crisi alemanya: jueus, comunistes i demòcrates. L'incendi del Reichstag va ser utilitzat per Hitler per culpar jueus, comunistes i demòcrates, ja que no els volia a Alemanya.
Apartat 5: El Règim Nazi
1. Explica quines eren les principals característiques del règim nazi en l'àmbit polític.
Totalitarisme nazi: El 1934, els nazis van transformar Alemanya en una dictadura. El Partit Nazi va monopolitzar el poder, es van prohibir tots els partits i sindicats, es va clausurar el Parlament i es van suprimir les eleccions i les llibertats individuals. A més, tots els treballadors van ser cridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball, l'únic sindicat permès.
Homogeneïtzació social: Des del punt de vista social, l'Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista. El sistema educatiu, la cultura i l'art havien de seguir les consignes nazis, per la qual cosa molts artistes i intel·lectuals van ser perseguits. També es va censurar tota la producció literària i artística.
Autarquia i rearmament: L'Estat nacionalista va plantejar un projecte expansionista que unís tots els alemanys en un únic Estat i que dominés nous territoris que assegurissin el manteniment de la població alemanya (espai vital). Per a això, es va dissenyar una política econòmica que preparés els seus projectes expansionistes i militaristes.
2. Com pretenia cohesionar l'Estat nazi a la societat alemanya? Quin paper s'atorgava a la dona?
A la dona se li atorgava un paper social marginal, limitat a les anomenades tres "k": Kinder, Kirche, Küche (fills, església i cuina).
Apartat 6: Causes de la Segona Guerra Mundial
1. Quines van ser les causes remotes de la Segona Guerra Mundial?
El règim feixista italià i el règim nazi alemany van seguir una política expansionista que aspirava a engrandir les seves fronteres territorials i desafiava el consens establert a la Societat de Nacions. Per a això, van reforçar l'exèrcit, van imposar el militarisme i van propiciar una intensa cursa d'armaments. En aquests països es va exalçar el sentiment nacional humiliat per les condicions imposades en els tractats de pau i es va iniciar una política exterior agressiva contra els països vencedors, que va conduir a l'esclat d'un nou enfrontament armat.
3. Quines aliances es van firmar? Quin paper hi van tenir França i el Regne Unit?
La política expansionista de les dictadures es va recolzar en una sèrie de tractats internacionals d'ajuda mútua. L'any 1936, la col·laboració d'Alemanya i Itàlia en el seu suport als militars insurrectes de la Guerra Civil Espanyola va propiciar la firma d'un pacte entre ambdós països, l'Eix Roma-Berlín. Aquell mateix any, Alemanya va firmar amb el Japó el Pacte Antikomintern contra l'URSS, al qual es va adherir Itàlia uns quants mesos més tard. I el 1939, Hitler i Mussolini van renovar la seva aliança política i militar, coneguda amb el nom de Pacte d'Acer.
Apartat 7: L'Ocupació Nazi
1. Quin tracte va donar el nazisme alemany als països ocupats? Com van organitzar els territoris conquerits? Quin era el seu objectiu?
Els alemanys van voler imposar el nou ordre nazi sobre el conjunt d'Europa. Per això, van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, Estats satèl·lits amb governs col·laboracionistes amb l'ocupació i territoris ocupats. L'ocupació nazi tenia com a finalitat l'explotació dels territoris sotmesos en benefici d'Alemanya. Així, aquests territoris estaven obligats a contribuir a l'esforç alemany de guerra i a proveir el Reich de matèries primeres, productes agrícoles i béns industrials.
2. Qui eren els col·laboracionistes? Què era la resistència? Què pretenia?
Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil dels països ocupats, que van donar suport a l'ocupació i fins i tot es van allistar a l'exèrcit alemany per lluitar contra Rússia. Molts dels que no van acceptar l'ordre nazi van organitzar una resistència clandestina i van donar suport a l'avanç dels aliats mitjançant atemptats i sabotatges contra l'exèrcit alemany.
Apartat 8: El Final de la Segona Guerra Mundial
1. Realitza un esquema de les grans fases de la Segona Guerra Mundial. (Full a part)
(Aquesta informació s'hauria de presentar en un full separat segons les instruccions originals.)
2. Per què es van llançar les bombes atòmiques sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki?
Malgrat els bombardejos massius sobre Tòquio i altres ciutats japoneses, la capitulació nipona podia trigar mesos. Per precipitar la rendició, el nou president nord-americà, Truman, va decidir utilitzar una arma nova, la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki l'agost del 1945.
Apartat 9: Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
1. Realitza un esquema en el qual indiquis les conseqüències demogràfiques, econòmiques i morals de la guerra. (Full a part)
(Aquesta informació s'hauria de presentar en un full separat segons les instruccions originals.)
2. Quines conferències de pau van posar fi a la Segona Guerra Mundial? Què es va establir en cada una d'elles?
Conferència de Teheran (novembre del 1943): Allà es van prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar el final de la guerra, que ja es considerava guanyada.
Conferència de Jalta (febrer del 1945): S'hi va decidir l'eliminació del règim nazi a Alemanya, la divisió d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació i una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena.
Conferència de Potsdam (agost 1945): Els nous protagonistes Attlee (Regne Unit), Truman (EUA) i Stalin (URSS) es van posar d'acord en diversos aspectes referents a Alemanya (devolució de tots els territoris annexats per Alemanya, separació d'Àustria, desmantellament de la indústria militar, judici i càstig dels líders nazis per un tribunal internacional...) i es va fixar la línia de frontera entre Alemanya i Polònia.
Conferència de París (1946): Es va reordenar definitivament el mapa europeu. L'URSS es va annexionar una zona oriental de Polònia, els Països Bàltics, Prússia oriental i una petita part de Finlàndia i de Romania. Hongria va tornar a les seves fronteres del 1937 i Itàlia va perdre el Dodecanès i Ístria a favor de Grècia i Iugoslàvia, respectivament.