Anàlisi d'El gronxador de Fragonard: Rococó i Context Històric

Anàlisi d'El gronxador de Fragonard

Context Històric i Artístic

Canvis dels segles XVI i XVII

Durant el segle XVI tenen lloc dos fets que portaran canvis al segle XVII: d’una banda, la destrucció de la unitat de la fe catòlica, a causa de la Reforma, que serà “contraatacada” amb la Contrareforma, encapçalada per Ignasi de Loyola; d’altra banda, els grans estats moderns intenten aconseguir l’hegemonia.

El poder papal i l'art

Al segle XVII, trobem la presència de dos grans poders: el papal i el reial. Pel que fa al poder papal, l’Església renuncia als pobles protestants, però ha de convèncer la gent dels pobles catòlics que té la veritat absoluta; per això, fa servir l’art, que redueix la iconografia de l’escultura perquè no tingui una interpretació complicada, tot i que està caracteritzada per una gran teatralitat i un gran luxe. El principal client d’aquest art és l’Església catòlica, però no la protestant, que rebutja les imatges.

El poder reial i l'art

Quant al poder reial, els reis absolutistes demanen l'obediència cega dels seus súbdits, fet que aconsegueixen mitjançant l’enlluernament a través de l’art. A més, l’absolutisme estableix tant la cort com l’administració a les ciutats, raó per la qual aquestes es modifiquen.

L'auge de l'estil Rococó

A finals del segle XVII l'estil barroc perd força i es posa de moda el Rococó entre l’aristocràcia i l'alta burgesia angleses, d’on sorgeix, i de seguida s’estén entre l'alta societat de les monarquies europees al llarg del segle XVIII, ja que veuen la societat anglesa més culta. El seu nom és despectiu i es refereix a la decoració carregada i excessiva feta de rocalla. La França del segle XVIII va adoptar ràpidament aquest estil, el preferit de Lluís XV i Lluís XVI. Els costums de la Cort es tornen més festius i l’aristocràcia viu, inconscientment, al final del seu poder. Després de la Revolució Francesa, el Neoclassicisme s’imposarà al Rococó.

Jean-Honoré Fragonard (1732-1806)

Jean-Honoré Fragonard (1732-1806) és l’autor de quadres molt famosos d’aquesta època. Va viure en una època de canvis històrics: Lluís XV, Lluís XVI, la Revolució i el període napoleònic. De jove, va anar a París i va ingressar a l’Acadèmia per estudiar-hi; treballava pels milers de nobles habitants de Versalles que volien decorar els seus palaus amb quadres. Va obtenir una beca per anar a Roma, on hi va estudiar uns anys i després va tornar a París on va treballar, de nou, per l’aristocràcia. Com que el seu estil no acabava d’encaixar amb el de l’Acadèmia, va acabar treballant per la burgesia, que li permetia ser més lliure amb els temes.

Estil i Descripció de l'Obra

El gronxador: Obra Rococó (1766)

El gronxador pertany a l’estil Rococó, concretament va ser pintada l’any 1766.

L'estil pictòric de Fragonard

L’estil del seu pintor és amable: veiem la influència de Rembrandt en els colors suaus i la llum càlida; la seva pinzellada acostuma a ser ràpida, fins a semblar un esbós. És molt hàbil pintant teixits o el fullatge dels arbres i pinta molts paisatges, que li donen llibertat a l’hora de pintar. Els temes del Renaixement i del Barroc, sempre de gran transcendència, s'abandonen per temes més frívols, com veiem en l’obra estudiada, o familiars, com en Noia llegint.

Influències artístiques

Els seus colors delicats i les escenes amoroses són el que el fan el preferit dels reis Lluís XV i Lluís XVI. Al principi de la seva carrera, el seu estil va estar molt influenciat pel seu mestre Boucher; quan va estudiar a Itàlia va tenir com a referent el venecià Tiepolo. En un inici, les seves obres eren religioses i històriques però a partir del 1765, va fer una pintura més alegre i frívola, d’estil Rococó. A més dels que ja hem esmentat, Fragonard va rebre la influència de pintors flamencs, com Rubens.

Amb l’adveniment de la Revolució Francesa, la noblesa va deixar de fer-li encàrrecs.

Quan va arribar el Neoclassicisme, David, el pintor més representatiu d’aquest estil, el va intentar ajudar, però Fragonard no s’hi va adaptar prou.

A banda de les influències que va rebre, i que ja hem esmentat, l’artista va ser un referent pels romàntics – en quant a la temàtica – i pels impressionistes – per la pinzellada ràpida i solta.

Tècnica: Oli sobre tela

La pintura és un oli sobre tela de 83 cm x 66 cm. Aquest procediment consisteix a barrejar el pigment amb un aglutinant oliós, generalment oli de lli.

Color i pinzellada

Tota la tela és plena d’un ample joc de matisos dels verds i grocs amb què és tractada la vegetació. El rosa i el blanc del vestit de la noia contrasten harmònicament amb els colors circumdants del quadre.

La pinzellada és, com ja hem vist quan parlàvem de l’estil del pintor, ràpida i solta i, amb ella, l’artista explota les possibilitats del clarobscur suggerint en lloc de representar.

Llum i composició

La llum prové de la clariana que s’obre entre els arbres i els núvols i esclata de ple en la noia que es gronxa.

Pel que fa a la composició, les tres figures humanes conformen un triangle, accentuat pel fet que la diagonal que formen les cordes del gronxador i el braç de la noia es contraposen amb la diagonal de les cordes que utilitza l’home de la dreta per gronxar-la.

Descripció de l'escena

La noia que s’alça amb el gronxador mira el jove de l’esquerra, que també l’observa. L’escena transmet una coqueteria que es potencia amb la sabata de la noia, que surt llançada amb gran força.

A l’altra banda, l’home, més madur, que ja hem dit que gronxa la noia, no li treu l’ull de sobre.

L’escena passa en un jardí ple de vegetació amb tres figures escultòriques que el decoren, dues de les quals semblen mirar la noia, mentre l’altra té els ulls tancats.

Significat i Funció de l'Obra

Interpretació del significat

En un paisatge boscós una noia és gronxada per un home que queda mig amagat a la dreta i contemplada per un noi, a l'esquerra. Una sabateta li salta del peu. Les galants escenes de Fragonard eren banals i tòpiques però reflectien perfectament la societat elitista del segle XVIII. El moviment pendular del gronxador s’interpreta com la inconstància femenina; sembla que ara els sentiments de la noia tinguin com a destinatari el jovenet, però no sabem on seran demà.

Context social i encàrrec

Tant aquestes escenes galants com la seva clientela, la noblesa, tenien els dies comptats a les portes de la Revolució.

Aquesta obra podria haver estat encarregada per un jove noble. L’any 1776, Fragonard va fer un quadre d’igual nom i de motiu semblant.

La funció de l'art al segle XVIII

Quant a la funció, durant el segle XVIII, l’artista es va independitzar, deixant de dependre dels encàrrecs reials i els mecenes; la noblesa i la burgesia van tenir l’última paraula en l’art del segle. Les subhastes es van anar potenciant gradualment com a forma de venda.