Anàlisi de les Grans Cròniques Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere III

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,87 KB

Crònica de Jaume I: Llibre dels Feits del Rei En Jaume

La Crònica de Jaume I, també coneguda com a Llibre dels Feits del Rei En Jaume, és una obra fonamental per entendre la figura del Conqueridor i l'època medieval catalana. Al llarg d'aquesta crònica, el rei ens mostra els seus sentiments, el seu estat d'ànim i el seu comportament, revelant una profunda humanitat.

Trets Humans del Rei Jaume I

Al llarg de la Crònica se succeeixen els moments en què el rei ens mostra els seus sentiments, el seu estat d'ànim o el seu comportament, que són els mateixos que els de qualsevol altre ésser humà.

L'Esperit Religiós al Llibre dels Feits

Un bon exemple sobre l'esperit religiós que recorre la Crònica són els moments previs a l'entrada a la ciutat de Mallorca, que cauria aquell mateix dia. El rei explica com tot l'exèrcit es va moure al crit de «Sancta Maria!» i com, després de la conquesta, els sarraïns li han explicat que el primer que havia entrat a la ciutat havia estat un cavaller que ell identifica amb Sant Jordi.

La Bel·licositat i Estratègia Militar

A la Crònica abunden les escenes de guerra. Així, hi trobem tant enfrontaments personals, com explicacions d'estratègies militars i de màquines de guerra.

L'Amor als seus Regnes

El rei, en el seu acomiadament de Mallorca, reuneix tots els seus cavallers i tots els pobladors de l'illa, mostrant el seu profund vincle amb els seus dominis.

Crònica de Bernat Desclot: Llibre del Rei en Pere d'Aragó

La Crònica de Bernat Desclot, o Llibre del Rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, és una altra de les grans cròniques catalanes, caracteritzada per la seva vivesa i detallisme.

L'Esperit Cavalleresc

L'esperit cavalleresc, en la Crònica de Desclot, es fa extensiu a tots els membres de la dinastia catalanoaragonesa.

L'Heroisme de Pere el Gran

Pere el Gran va prendre part personalment en la presa de la ciutat de Montesa i, com en altres ocasions, va donar mostra de la seva valentia.

La Crueltat en la Narrativa

La crueltat no és absent de la Crònica de Desclot. Però el que potser crida més l'atenció és la naturalitat amb què el cronista descriu algunes escenes.

El Patriotisme i la Fidelitat Dinàstica

La fidelitat de Desclot a la dinastia dels comtes de Barcelona no admet cap mena de dubte, reflectint un fort sentiment patriòtic.

Recreacions i Descripcions Detallades

Desclot recrea extensament els diàlegs entre els personatges: tant en escenes de caire llegendari, com en d'altres molt més dramàtiques. I descriu detalladament tot allò que ens explica, per exemple, els combats i les batalles, sense estalviar-nos escenes d'una gran cruesa i, fins i tot, apocalíptiques.

Crònica de Ramon Muntaner

La Crònica de Ramon Muntaner destaca per la seva perspectiva personal i el seu marcat patriotisme.

El Patriotisme de l'Autor

El patriotisme és un dels pilars fonamentals de la Crònica de Ramon Muntaner, present en tota la seva obra.

La Presència Constant de l'Autor

Una de les característiques més personals de la Crònica és la presència constant del seu autor, que narra els fets des de la seva pròpia experiència.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

La Crònica de Pere III el Cerimoniós, escrita pel mateix monarca, ofereix una visió única de la seva personalitat i del seu regnat.

Trets Personals de Pere III el Cerimoniós

Pere III era escanyolit. Tal com ell mateix explica, havia nascut setmesó i havia costat molt de fer-lo tirar endavant. Ell mateix no s'està de dir que és baix i de trobar la manera de compensar aquella petita estatura, com ara quan explica que es va fer posar uns coixins per tal de quedar, un cop assegut, més alt que Jaume III de Mallorca. Es diu que aquesta podria ser una de les raons del seu gust per l'ostentació en el vestir, les cerimònies i el protocol. Fets aquests que li han valgut el nom de Cerimoniós.

Defensor del Poder Reial i Estratega

Defensor del poder reial, desconfiat —sempre acompanyat del seu inseparable punyalet—, violent i rancuniós, amb la seva astúcia i tenacitat va anar desfent-se de tots els seus enemics, com ara Jaume III de Mallorca o l'infant Ferran, i va anar superant totes les dificultats que va trobar en el seu camí, com és el cas de la reincorporació del Regne de Sicília.

Entradas relacionadas: