Anàlisi de 'Les Tres Gràcies' de Rubens i 'El Gronxador' de Fragonard

Les Tres Gràcies

Dades bàsiques

Autor: Peter Paulus Rubens (Siegen, Westfàlia 1577 - Anvers 1640)

Títol: Les Tres Gràcies

Cronologia: 1639

Material: Oli

Suport: Fusta

Mides: 221 cm x 181 cm

Ubicació original: Col·lecció particular de Rubens. Quan va morir la seva dona, la volia destruir per pecaminosa, però va ser subhastada i l'adquirí el rei Felip IV.

Ubicació actual: Museu del Prado, Madrid

Biografia: Fou un pintor vitalista i optimista. Va muntar un taller de pintura a Anvers. Fou diplomàtic i va viatjar molt. És el pintor més influent del Barroc.

Descripció formal

• Iconografia: Rubens reprèn un tema clàssic d'una certa difusió en el Cinquecento i ens mostra les tres protagonistes a punt d'iniciar una dansa, entrellaçades de braços, nues. Segons la mitologia grega, les Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, eren filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, i eren considerades model de bellesa. Representen l'afabilitat, la simpatia i la delicadesa.
• Funció: Estètica
• Composició: Tancada i simètrica
• Línies compositives: Línies sinuoses verticals en forma de S
• Recursos tècnics: Predomini del color per damunt de la línia. El color de les carnadures és molt clar a causa d'una llum d'origen desconegut que provoca un clarobscur en relació amb l'entorn. El paisatge idíl·lic del fons, amb animals pasturant, li dona una certa perspectiva i profunditat. El color és intens, hi ha una barreja de groc, blau i vermell que dona diverses textures.

Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: L'obra Les Tres Gràcies és un dels exemples més reeixits de la pintura barroca flamenca pels colors intensos utilitzats, la pinzellada solta que elimina la línia, per les formes dinàmiques i per un cert luxe.
• Relació entre la forma i la funció: Aquesta obra no és fruit de cap encàrrec, és una obra personal. Per això va mostrar tots els seus recursos i les seves intencionalitats estètiques, res reprimia la seva llibertat com a artista.
• Iconologia: La composició és un pretext per estudiar el seu ideal de bellesa femenina, amb uns nus exuberants plens d'energia i vitalitat. Hi ha la possibilitat que les dues Gràcies que ens miren de cara siguin retrats de les seves dues dones.
• Relació entre l'època i l'obra: La pintura flamenca és un bon reflex de la situació política europea del moment. Les guerres religioses havien conclòs amb la independència d'Holanda i amb la submissió política de Flandes a la corona hispànica. Elements clau per entendre l'exuberància flamenca pròpia dels països catòlics. La situació de pont entre el catolicisme i el protestantisme va facilitar que s'hi emprés tota mena de temes.

Transcendència de l'obra

Rubens és la figura més influent de la pintura barroca europea. Els seus models estètics, no només físics sinó pictòrics, tingueren una enorme difusió gràcies als constants viatges per les corts europees i gràcies al seu taller on es realitzaren una gran quantitat d'encàrrecs.

El Gronxador

Dades bàsiques

Autor: Jean-Honoré Fragonard (Grasse, Provença, 1732 - París, 1806)

Títol: El Gronxador

Cronologia: 1766

Material: Oli

Suport: Tela

Mides: 83 cm x 66 cm

Ubicació original: Hotel del baró de Saint-Julien, París

Ubicació actual: Wallace Collection, Londres

Biografia: Fragonard és un dels més grans representants de la pintura rococó. Fou deixeble de Chardin i de Boucher, i també va rebre la influència de les pintures de Giambattista Tiepolo. Pintor de gran èxit entre l'aristocràcia i els banquers de l'Antic Règim francès, arran de la Revolució Francesa es queda sense clientela. Va tenir un càrrec burocràtic relacionat amb la gestió de museus fins a la seva mort.

Descripció formal

• Iconografia: Una noia és gronxada per un eclesiàstic que l'empeny gràcies a un joc de cordes mentre un noi estirat a terra la contempla.
• Funció: Estètica i lúdica
• Composició: Tancada i triangular; el vèrtex és la noia.
• Línies compositives: Diagonals que s'entrecreuen en forma de X i fixen la noia com a centre de la composició.
• Recursos tècnics: Pinzellades de colors clars i lluminosos que contrasten amb zones de penombra; hi ressalten les tonalitats de verd i el vestit rosat. La llum és la que crea l'espai i la profunditat.
• Relació amb l'entorn: Tant per les dimensions com per la temàtica, era destinada a decorar els antics salons recarregats dels hotels de l'estil rococó.

Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: La temàtica frívola, sensual i eròtica d'un amor galant intranscendent, i l'esclat de color i llum.
• Relació entre forma i funció: El quadre havia de servir d'entreteniment per a una aristocràcia indolent.
• Iconologia: L'obra és un cant a l'amor galant i a la frivolitat de la vida aristocràtica. Quan el baró de Saint-Julien encarrega aquest quadre, li va demanar que l'amant se situés en el gronxador, empesa per un bisbe, i ell a baix, de manera que podia veure-li les cames o alguna cosa més. La noia fa un subtil moviment de cames per deixar entreveure la seva roba interior. A més, una moda de l'època era que les dones, amb aquestes faldilles ostentoses, anaven sense calces, hi ha una certa picardia. Però el tema és presentat d'una manera subtil i elegant.
• Relació entre l'època i l'obra: L'art de Fragonard anava destinat a una clientela de l'Antic Règim. És un art intranscendent. Els aristocràtics no es van adonar de la situació desesperada del poble fins a la Revolució Francesa, la qual abolí tots els privilegis.

Transcendència de l'obra

Ha estat menysvalorada per efecte de la Revolució Francesa, era un artista de segona fila sense importància. Però modernament es considera que l'art del rococó constitueix un dels primers intents seriosos de fer art per l'art.