Anàlisi de la Globalització, la Deslocalització i l'Economia Postindustrial

La Societat Postindustrial

La globalització de l’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. Comporta un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia.

Amb l’aparició de noves tecnologies, com la informàtica, la telemàtica i la robòtica, els sistemes de producció van anar canviant i va deixar de ser tan necessari dominar la indústria tradicional per tenir el control de l’economia. Les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals a l’hora d’assolir poder econòmic; així és quan arriba la societat postindustrial.

En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries, especialment manufacturades, al seu territori. Portar les fàbriques a països poc desenvolupats pot ser un bon negoci, a més d’una manera de treure’s de sobre problemes laborals i activitats contaminants. Ens ha dut a l’actual sistema econòmic, caracteritzat per la fragmentació i la deslocalització de la producció, i per l’enorme creixement d’intercanvis de tot tipus.

La Globalització de l’Economia

Les comunicacions i els intercanvis només es poden concebre des d’una perspectiva global. Això ha provocat la desaparició dels antics mercats nacionals o estatals i de les disputes entre el lliurecanvisme i el proteccionisme, ja que ara les empreses productores de béns i serveis ja no limiten el mercat al seu país d’origen, sinó que es plantegen produir i competir a qualsevol lloc del planeta.

La globalització de l’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. Comporta un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia. Durant les darreres dècades, el creixement del comerç internacional ha estat molt més ràpid que el creixement de la producció mundial de béns.

Països Emergents

Durant molt de temps, les principals àrees socioeconòmiques del món eren l’Europa occidental, l’Amèrica del nord i el Japó. A les darreres dècades del segle XX alguns països asiàtics, com ara Corea del Sud, Singapur, o la Xina, experimentaren una intensa industrialització: els països emergents (com Brasil, Rússia, Índia i Xina - BRIC).

Un dels trets principals de l’economia dels països emergents és l’elevada taxa de creixement anual del PIB, mentre que als països tradicionalment desenvolupats el PIB creix anualment de manera més lenta.

L'Economia de la UE en un Món Global

Cap dels estats europeus no pot comparar la seva capacitat econòmica amb la dels EUA o la Xina, però la UE és una de les tres grans potències mundials, especialment en l'explotació de mercaderies i serveis. L'economia va ser l'element fonamental del procés d'integració, com el procés de l'euro. L'anomenada zona € ja estava integrada a 17 països.

La UE és una societat postindustrial i terciaritzada; la part més important de la seva economia es basa en el sector de serveis.

Els Intercanvis en un Món Global

Els Fluxos Visibles

Són les mercaderies: productes energètics, els productes agrícoles i els productes industrials.

Productes Energètics

• Hidrocarburs: Representen el 10% del total mundial, és una qüestió prioritària per la seva importància estratègica. Qualsevol acció que pugui desestabilitzar els preus o la circulació del petroli sol provocar una resposta contundent. La majoria dels països desenvolupats tenen una notable dependència, fet que explica la importància estratègica d'aquests hidrocarburs.

Productes Agrícoles

• Es donen dues vies comercials: exportacions de productes cap als països desenvolupats, com cereals, i exportacions de productes originaris de climes tropicals des dels països no desenvolupats.
• La primera via es troba en mans de cinc productors: EUA, Canadà, Argentina, UE i Rússia, amb blat, ordi i civada. El gran problema d'aquests països és que només poden col·locar els seus productes en el mercat internacional per mitjà de les borses dels països més rics.

Productes Industrials

• Són el valor dominant dins del conjunt dels intercanvis comercials al món, ja que sumen prop de 3/4 parts del total (automòbils, informàtica, etc.). Es pot confirmar que la Xina és la fàbrica del món de tota mena de productes manufacturats, sense gaire valor afegit.