Anàlisi Geogràfica: Multinacionals, Urbanisme i Sostenibilitat

Localització d'Empreses Multinacionals i Globalització

1. Anàlisi del Mapa de Multinacionals

El mapa mundi temàtic representa el nombre de grans empreses multinacionals existents a cada país, utilitzant cinc categories. A més, cada país inclou una xifra que indica el nombre total de grans empreses multinacionals. La font és el World Investment Report de l'any 2009. S'aprecia com les grans empreses multinacionals es concentren a Europa, els EUA i el Japó.

2. Definicions Clau

• Empresa multinacional: Una gran empresa que no limita la seva activitat dins les fronteres nacionals, sinó que té filials a altres països.
• Globalització econòmica: Procés de vinculació i integració dels mercats financers i de l'economia dels diferents països, de manera que les fronteres nacionals perden importància per als moviments de capital i de mercaderies.

3. Concentració i Expansió de Multinacionals

Les empreses multinacionals es concentren principalment a la Unió Europea i als Estats Units, seguides per la zona de l'Extrem Orient, amb el Japó i Corea del Sud.

Van sorgir com una evolució de les grans empreses industrials després de la Segona Guerra Mundial. La seva expansió es va basar inicialment en l'obertura de filials a països estrangers per tal d'evitar els aranzels duaners. Actualment, la liberalització del mercat de capitals a escala mundial i la progressiva disminució dels obstacles a les transaccions comercials han afavorit la seva expansió.

4. Conseqüències de la Globalització

a) Característiques de l'Economia de Mercat

És un sistema econòmic basat en els intercanvis comercials segons les lleis de l'oferta i la demanda. La majoria de recursos pertanyen al sector privat. L'Estat només intervé per regular el mercat quan es produeixen desequilibris. La globalització ha comportat més facilitats per als moviments de capitals i mercaderies entre els països.

b) Homogeneïtzació dels Gustos Artístics i Esportius

El fàcil accés a la informació a través dels mitjans de comunicació permet que uns mateixos esdeveniments artístics i esportius puguin ser seguits gairebé en temps real a tot el món. Aquest fet provoca una uniformització en els gustos relatius al món de la música, el cinema, l'esport, etc.

c) Canvis en els Hàbits de Consum

La globalització comporta l'aparició d'un mercat global on els mateixos productes es posen a disposició del comprador a tot el món. Les campanyes de publicitat són també globals, de manera que el consum de productes tendeix a uniformitzar-se. Cada vegada més, les marques de productes fabricats per les multinacionals es troben en tots els mercats del món, així com les mateixes cadenes de restaurants de menjar ràpid, al temps que els grans centres comercials substitueixen gradualment els mercats i comerços tradicionals.

Indicadors Socials als Districtes de Barcelona (2008)

Exercici 2: Gràfic d'Indicadors per Districte

1. Descripció del Gràfic

Es tracta d'un gràfic de barres o columnes agrupades que mostra el valor de tres indicadors per a la ciutat de Barcelona i tres dels seus districtes l'any 2008. Cada indicador és representat per barres de diferents colors.

• El nombre d'immigrants és molt alt al districte A i relativament baix als altres dos.
• El nivell de renda és alt al districte B i baix als altres dos.
• El preu dels habitatges és alt al districte B, lleugerament alt o mitjà al districte A i baix al districte C.

2. Definicions Clau

• Segregació espacial de la població: Distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials, culturals o d'altres tipus.
• Rehabilitació urbana: Arranjament d'un barri ja existent per tal de millorar les condicions de vida dels seus habitants, mantenint les característiques i funcions inicials.

3. Anàlisi dels Districtes

• Districte benestant: El districte B. Ho mostra clarament l'elevat nivell de renda i de preu de l'habitatge, així com l'escassa presència d'immigració estrangera, en general d'escàs poder adquisitiu.
• Districte de població treballadora: El districte C. Ho mostren els valors menors de nivell de renda i preu de l'habitatge, així com un valor mitjà de població estrangera.
• Centre històric degradat: El districte A. Presenta un fenomen característic dels cascos antics com és l'elevada presència de població immigrada – que es reflecteix en un reduït nivell de renda – però al mateix temps un preu de l'habitatge mitjà-alt, que mostra la demanda creixent per part de persones d'alt poder adquisitiu.

4. Tipus de Segregació Espacial Urbana

• Comunitats tancades: Zones residencials exclusives separades per tanques i vigilades per guardes de seguretat. El cost de viure-hi és molt alt i només està a la disposició d'una minoria amb rendes molt altes.
• Gentrificació: Procés que es dona habitualment als barris vells de les ciutats, consistent en la substitució progressiva dels habitants amb un escàs poder adquisitiu per altres de nivell de renda mitjana-alta, al temps que es produeix una rehabilitació també progressiva dels edificis i carrers.
• Barris dels extraradis: Amb habitatges d'autoconstrucció i/o polígons residencials, sovint es converteixen en guetos de població amb baix poder adquisitiu i amb un percentatge molt alt d'immigrants.

La Ciutat Sostenible: Reptes i Solucions

1. Idees Principals sobre la Sostenibilitat Urbana

L'ús de l'automòbil privat provoca molts problemes a la ciutat i és una de les causes de la pèrdua de població. Cal apostar per una ciutat flexible on l'habitatge, els serveis, el comerç i la indústria estiguin integrats per tal de reduir l'ús del cotxe. Actualment, la ciutat està fragmentada i per realitzar diferents activitats és necessari traslladar-se d'un lloc a l'altre.

En conclusió, les funcions urbanes han de ser accessibles per proximitat, o bé per l'existència d'una xarxa de transport públic que permeti reduir l'ús dels vehicles privats.

2. Característiques de la Ciutat Sostenible

La ciutat sostenible seria aquella on el consum d'energia de fonts convencionals estigués reduït al màxim, amb un desenvolupament molt alt d'energies renovables com la solar. La mobilitat de la població es produís majoritàriament en transport públic, bicicleta o amb vehicles elèctrics. També hauria de garantir el reciclatge dels residus i promoure la utilització de materials reciclables en tots els àmbits d'activitat.

Diferències entre Ciutat Compacta i Ciutat Dispersa (Incidència Ambiental)

• La ciutat dispersa consumeix més sòl, energia i aigua que la ciutat compacta.
• La ciutat dispersa augmenta molt la mobilitat, provoca una major congestió del trànsit i, per tant, augmenta també la contaminació tant atmosfèrica com acústica.

3. Impacte Ambiental Urbà i Solucions

Recursos Naturals Consumits per la Ciutat

• Sòl: El creixement demogràfic, així com l'augment en la dotació de serveis urbans (habitatges, zones verdes, àrees de lleure, instal·lacions esportives i altres infraestructures), comporten un augment de les necessitats de sòl urbanitzable.
• Energia: L'augment generalitzat del consum, així com les necessitats tradicionals de la ciutat (enllumenat, transport, activitats econòmiques...), incideixen en una forta demanda de fonts d'energia.
• Aigua: El desenvolupament de les activitats humanes, tant les bàsiques com les relacionades amb el lleure, comporten un consum molt elevat d'aigua.
• Matèries primeres: La construcció d'edificis, l'ampliació i millora de les vies urbanes i d'altres infraestructures impliquen també un consum molt alt de tota mena de matèries primeres.

Problemes Mediambientals Urbans

Els problemes més importants són la contaminació i la producció de residus.

• Contaminació: Les activitats urbanes provoquen una gran quantitat de contaminació. El trànsit de vehicles, l'ús d'aparells de calefacció i refrigeració, així com les activitats industrials que encara es mantenen en algunes ciutats, són la causa de contaminació acústica i atmosfèrica, fins al punt de provocar efectes de microclima per les altes emissions de CO2. Una altra forma de contaminació és la denominada lumínica, deguda a l'excés de llum produït en les grans aglomeracions urbanes.
• Residus: Les ciutats produeixen una gran quantitat de tota mena de residus, tant sòlids com líquids. Això comporta, d'una banda, la necessitat de construir costoses infraestructures per a la seva eliminació (plantes incineradores, depuradores, abocadors controlats...) i, de l'altra banda, també provoca la contaminació de l'aigua per abocaments procedents del clavegueram.

Trobades Internacionals Relacionades amb la Sostenibilitat

Algunes trobades internacionals rellevants inclouen:

• La Cimera de Rio de Janeiro (1992), on es va establir l'Agenda 21.
• La Conferència d'Aalborg (Dinamarca, 1994).
• La Conferència de Lisboa (1996).
• La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, creada a Manresa el 1997 (encara que no sigui de caràcter internacional).