Anàlisi de "Els primers freds" de Miquel Blay

Anàlisi de l'obra "Els primers freds" de Miquel Blay

Context de l'autor

Miquel Blay (1866-1936) és un escultor difícil de definir, ja que la seva obra se situa en la transició entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Rep influències diverses, però cronològicament s'inscriu dins el Modernisme. Tanmateix, també presenta trets del Realisme, especialment del realisme social, i del Simbolisme. Algunes de les seves obres més importants són les escultures modernistes del Palau de la Música Catalana i la Font de Montjuïc.

Anàlisi de l'obra "Els primers freds"

• Estil: Realisme social. L'obra denuncia la pobresa de la classe obrera a través de la representació d'un avi i la seva neta, ambdós nus. Ell simbolitza el desfalleciment, mentre que ella representa l'esperança.
• Tècnica: Talla.
• Material: Marbre blanc.
• Forma: Exempta.
• Tipologia: Grup escultòric.
• Cromatisme: Monocrom.

Anàlisi formal

• Composició: Proporcionada, amb eixos de simetria vertical. Presenta un joc de llum i ombra.
• Ritme: Repòs.

Anàlisi iconogràfica

• Iconografia religiosa: No.
• Procedència: Inspirada en la societat de l'època.
• Interpretació: Realista (representació de l'avi i la nena) i alhora idealista (tractament simbòlic de la pobresa).

Significat i funció de l'obra

• Tema: Un home vell i una noia jove seuen en un banc, mostrant un evident sofriment. L'ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.
• Recepció: L'autor la va crear per presentar-la al Concurs Nacional, on va guanyar el premi. No va ser un encàrrec.
• Funció: Estètica i de denúncia social.
• Relació amb l'actualitat: Avui dia, l'escultura es troba al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i continua tenint la mateixa funció, tot i que la societat ha canviat.

Palau de la Música Catalana: Una joia del Modernisme

Fitxa tècnica

• Autor: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).
• Nom de l'edifici: Palau de la Música Catalana.
• Cronologia: 1905-1908.
• Localització: Barcelona.
• Estil: Modernisme.
• Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maons.
• Sistema constructiu: Materials industrials.

Anàlisi formal

L'estructura de l'edifici es basa en un entramat metàl·lic i columnes de ferro que formen una "capsa de vidre". Altres materials utilitzats són la ceràmica, els maons i la terrissa artística. Els murs, alliberats de la funció de suport com en el gòtic, permeten l'ús extensiu de vitralls. S'incorporen elements populars com els revoltons, la terrissa i la rajola.

Estructura: Mixta. La planta baixa presenta arcs gòtics i grans pilars de maó. Al primer i segon pis, l'estructura combina peus drets, bigues de ferro i voltes de revoltó, juntament amb arcs que creen diferents tipus de volta. Els murs són de tancament (mur cortina), sense funció estructural, i en gran part són vitralls.

Espai interior

L'interior es divideix en tres blocs: accessos, auditori i escenari. A la part baixa de l'escenari, un fris de mosaic corbat representa divuit dones inclinades tocant diferents instruments: són les muses de la Música. El fons de la paret és de trencadís vermell, de tons variats; les dones tenen el cap i el cos esculpits, i les faldilles estan fetes amb mosaic petit, totes diferents.

Interpretació

La inauguració del Palau va tenir una forta càrrega simbòlica. En col·locar la primera pedra, es va dipositar una capsa metàl·lica amb medalles de la Unió Catalanista, reflectint el sentiment nacionalista de l'època.