Anàlisi de Frankenstein: Monstre, Humanitat i Romanticisme

Breus Apunts sobre Mary Shelley i Frankenstein

Mary Wollstonecraft Godwin (posteriorment Shelley) va tenir una vida marcada per esdeveniments poc convencionals per a la seva època:

• La seva mare, la filòsofa Mary Wollstonecraft, defensora de l'amor lliure, va morir poc després del seu naixement (1797).
• El seu pare, el filòsof William Godwin, es va tornar a casar el 1801.
• El maig de 1814, Mary va fugir a Europa amb el poeta Percy Bysshe Shelley, que aleshores estava casat.
• L'estiu de 1816, durant una estada a Villa Diodati (Suïssa) amb Percy Shelley, Lord Byron i John Polidori, va concebre la idea de Frankenstein.
• El 1817 va publicar History of a Six Weeks' Tour, un relat del seu viatge de 1814.
• Frankenstein; or, The Modern Prometheus es va publicar anònimament el 1818.
• Percy Bysshe Shelley va morir ofegat el juliol de 1822.

Quant a l'obra Frankenstein, s'hi poden destacar elements estructurals i temàtics importants:

• La família De Lacey: representa una oportunitat fallida d'acceptació per a la criatura.
• Significats amagats: l'obra és rica en simbolisme i permet múltiples lectures.
• Debats diversos: planteja qüestions sobre la naturalesa humana, la responsabilitat científica, la justícia social i l'aïllament.
• Estructura narrativa: utilitza tècniques com narracions encaixades (Walton, Víctor, la criatura) i un inici que podria considerar-se in media res pel que fa a la història de Víctor. La distribució dels capítols (originalment en tres volums) també és significativa, amb la narració de la criatura ocupant un espai central crucial.

Frankenstein: Crítica Social i el Poder de les Aparences

L'objectiu de Mary Shelley és fer una crítica social sobre el tema de les aparences. Vol trencar amb la tendència a tractar bé les persones d'un cert estatus social i, en canvi, interpretar sovint com a dolentes aquelles persones sense una "bona" aparença. Vol denunciar aquest prejudici.

Aquesta crítica està reflectida a l'obra perquè a la criatura només la jutgen per la seva aparença física. L'únic que li parla com a una persona, sense aquest filtre, és l'home cec de la família De Lacey, ja que no té la barrera del prejudici visual.

Això es relaciona amb la vida de l'autora, ja que ella i el seu cercle eren vistos com a marginats, persones apartades de les convencions socials. Ella reivindica que cadascú pugui actuar segons la seva voluntat mentre no generi problemes als altres. En aquella època, s'esperava que tothom seguís unes normes estrictes de decòrum, i aquesta pressió social es mostra de manera subtil en la història.

De la mateixa manera, l'autora assenyala Víctor Frankenstein com a responsable dels mals moments que pateix el monstre, a causa de la seva irresponsabilitat com a creador. La situació del monstre s'hauria pogut resoldre si Víctor l'hagués acceptat com un fill. Ell, Víctor, esdevé el veritable monstre en no validar la seva creació per por que la seva imatge pública es veiés afectada. Així doncs, Víctor, mogut per la por i pels prejudicis sobre l'aparença de la criatura, decideix abandonar-lo. És per això que la criatura, en no ser validada ni acceptada, se sent incapaç i només experimenta infelicitat. Li demana al seu creador una companya, semblant a la relació entre Víctor i Elizabeth, però aquest li nega.

La conclusió de la història és que les aparences enganyen si només es considera un punt de vista. Després d'escoltar la versió de la criatura, emergeix la imatge d'un nou Víctor: el creador irresponsable que no es fa càrrec de la seva pròpia creació.

El Monstre de Frankenstein: Entre Inhumanitat i Humanitat

Aspectes que Neguen la seva Humanitat

1. No té nom: L'autora s'hi refereix com a "ésser", "criatura", "dimoni", "monstre", etc. Seguint la idea d'alguns pensadors, allò que no té nom no té una existència plenament reconeguda; el nom ens ajuda a distingir i a conferir identitat. A la criatura se li nega un nom i, per tant, la seva qualitat d'ésser humà i el seu lloc en la societat. No se'l pot identificar clarament ni com a animal ni com a planta; se'l considera "allò". La raó fonamental d'aquesta indefinició és la fallida del seu "pare" o creador. En un terreny més filosòfic, aquest estat ambigu, ni completament humà ni totalment inhumà, el situa en una mena de llimbs existencials. Els llimbs, teològicament, són un estat o lloc per a aquells que, sense culpa personal greu (com els infants no batejats), no poden accedir al cel. De manera similar, Víctor ha condemnat la seva criatura a aquests llimbs:
   • No és culpable per naturalesa, però tampoc innocent (ataca i mata gent). L'han convertit en un monstre, però en llegir el llibre, un s'adona que no és culpa seva, sinó que les circumstàncies l'empenyen a ser així.
   • No és un cadàver ni una persona completament. Està viu, però la seva vida no és plena ni reconeguda.

   És clar que no encaixa en la societat, la qual cosa el relaciona amb la figura de l'intel·lectual o l'artista marginat del Romanticisme.

2. L'absència de l'altre: Es refereix a la manca d'algú que el validi com a ésser humà. Si tingués algú semblant a ell, formaria part d'un grup. Però és únic, estrany, i per tant, l'espècie humana el veu com una bèstia o un animal. No pot establir relacions a causa del seu aspecte i, en conseqüència, queda aïllat. Quan se li nega la companyia que demana, accepta el paper de monstre que li han assignat i mata Elizabeth. Tenir una altra persona com ell el validaria i li hauria facilitat el desenvolupament dels seus sentiments positius. El seu creador li nega aquesta possibilitat de ser humà.
   Metàfora: El pare (Víctor) representa la societat opressora, i el monstre, els autors romàntics incompresos.
3. No ha tingut una socialització primària: Ningú ha establert un lligam afectiu prou ferm amb ell. No ha après les normes de les relacions socials, no sap com establir vincles, i per això demana una companya amb qui pugui aprendre i compartir. És com un nadó en termes emocionals i socials; no ha après res del contacte humà positiu.
4. No se li ha donat cap referent cultural: Els humans pertanyem a un col·lectiu amb costums, tradicions i lleis que ens defineixen i ens diferencien dels animals. Encara que neix amb forma humanoide, ningú li transmet aquesta cultura. L'única vegada que aprèn alguna cosa és observant la família De Lacey des del seu amagatall, un aprenentatge autodidàctic d'una cultura que ni tan sols sabia si era la seva. Va voler aprendre-la per instint, perquè aquells que tenien aquests costums (la família De Lacey) se li assemblaven en la forma bàsica.

Aquests quatre motius són el paradigma de la injustícia social. De fet, l'autora, a través de la figura del monstre, vol mostrar actituds i normes socials que perjudiquen la gent marginada o considerada "estranys", aquells a qui es jutja només per prejudicis.

Trets que Mostren la seva Humanitat

1. Intenta ser humà des del primer moment: En el moment que pren consciència de si mateix com a ésser, comença la seva desgràcia. Identificar-se amb els humans, com el seu creador, el fa sentir desgraciat, desemparat, sol i miserable, i el porta a plorar. Anhela la connexió i l'afecte.
2. Aprèn a parlar: Adquireix el llenguatge dels humans. No l'aprèn del seu creador, sinó de manera autodidàctica observant la família De Lacey al bosc. Quan parla amb l'avi De Lacey (cec), la seva aparença no importa i és momentàniament validat com un ésser sensible. En entendre el que diu la família, aprèn qui és ell i com mesurar-se en aquest entorn. Aleshores, aprèn el que jutgen com a bo i dolent, la virtut i el vici, com s'estima la gent, i les emocions.
3. Desenvolupa el pensament: De la paraula sorgeix el pensament i la capacitat de raonar. Això el converteix en un ésser humà més complex i ric. Aleshores, es reivindicarà i voldrà ser un home ple, desitjant la seva llibertat i, per tant, demanarà una parella. Quan parla amb l'avi De Lacey, sent que ja està preparat per ser un home lliure; l'únic que el frena és la seva aparença.
4. Explica la seva història a Robert Walton: Quan ho fa, aconsegueix una forma de reconeixement humà perquè finalment pot expressar públicament totes les seves emocions i la seva perspectiva. Walton l'escolta, l'entén i, en certa manera, el valida, comprenent que és un ésser que explica els seus problemes i patiments.
5. Mor: La seva mort, i la decisió de suïcidar-se per acabar amb el seu patiment, és un acte profundament humà, encara que tràgic.

Víctor Frankenstein: El Creador Converteix en Monstre?

Víctor Frankenstein representa la figura de la ciència ambiciosa i sense límits ètics. El límit de la ciència es traspassa en la novel·la amb l'ús de l'electricitat (simbolitzada pel llamp) per donar vida. Això marca un punt d'inflexió. Víctor ha volgut anar més enllà del coneixement establert, gairebé creient en una mena de "màgia" científica, i això genera una conseqüència terrible. El monstre és creat/despertat, i a partir d'aquí, tot esdevé negatiu, ja que el resultat no és com Víctor esperava. Aquest "Déu" modern (Víctor) no ha creat un home perfecte, sinó un ésser d'aspecte horrible, i per això fuig, s'escapa i l'abandona. La idea inicial de Víctor era, a partir de la creació de vida, potser continuar creant i assolir la glòria, però el seu projecte s'acaba convertint en un malson.

Hi ha un límit moral que Víctor ignora quan abandona la seva obra. Ell crea un ésser sensible; no experimenta amb plantes o roques, sinó amb matèria que esdevé conscient. No s'adona, o no vol adonar-se, que el resultat del seu experiment no complirà el seu pla de convertir-se en un científic benefactor, i per això el rebutja. El monstre no té nom, se li nega la humanitat i no és acceptat ni reconegut. Víctor el jutja per l'aparença. No obstant això, Walton (o el lector) s'adona que, malgrat que el monstre ha matat gent, es pot parlar amb ell i és un ésser raonable i sensible.

En definitiva, tenim un fals Prometeu, un home que juga a ser Déu creant vida humana, però com que la seva creació no és estèticament com esperava, el destí (o les conseqüències naturals dels seus actes) el castiga. Mary Shelley aprofita això per assenyalar Víctor com el veritable monstre moral i per transmetre el missatge que la ciència ha de tenir un codi ètic i uns límits.

“El mal no habita en el coneixement científic, sinó en l'ús que, com a humans, vulguem fer-ne.”

Mary Shelley no està en contra de la ciència en si mateixa, sinó de l'ús irresponsable i deshumanitzat que se'n pot fer.

Frankenstein: Gòtic i Romanticisme en Mary Shelley

L'obra de Mary Shelley, Frankenstein, es considera una novel·la gòtica. No obstant això, no encaixa en el motlle sentimental típic, ja que el protagonista no viu una història d'amor turmentat. És una novel·la gòtica amb trets característics com fets potencialment paranormals (la creació de vida), escenes terrorífiques, la presència de la mort i escenaris misteriosos i foscos. Shelley utilitza aquest format per explorar les implicacions de la ciència i advertir sobre el perill d'una pràctica científica irresponsable, un tema rellevant en el Romanticisme quan l'experimentació científica guanyava popularitat. La ciència en si no és dolenta, però requereix control i responsabilitat ètica.

Elements de la Novel·la Gòtica a Frankenstein

• Ambientació medievalitzant i misteriosa: Tot i que no és estrictament medieval, recrea una atmosfera fosca, amb laboratoris sinistres, paisatges desolats i treball en penombra.
• Combinació de realitat i irrealitat: La creació de vida a partir de membres morts és un element central que transcendeix la realitat coneguda.
• Presència de fets anormals i terrorífics: La mateixa existència i les accions del monstre generen terror i horror.

Malgrat aquests elements, l'objectiu de Shelley va més enllà de simplement causar por, fet que suggereix que l'etiqueta de "novel·la gòtica" pot ser insuficient per abastar tota la seva complexitat.

També s'ha considerat si és una novel·la sentimental. Tot i que explora sentiments profunds i relacions (o la manca d'elles), no se centra en una història d'amor convencional. De fet, la felicitat derivada de l'amor i la companyia li és negada al monstre.

Connexions Clau amb el Romanticisme

• El Mite de Prometeu: Un referent habitual en el Romanticisme (el subtítol de l'obra és El Prometeu Modern). Víctor Frankenstein actua com un nou Prometeu, un geni creador que desafia els límits naturals (o divins) en crear vida. Aquest mite reflecteix la rebel·lia contra les normes socials i divines, i la necessitat d'acceptar les conseqüències d'aquesta transgressió. Els individus rebels sovint no són acceptats per la societat.
• El Maledictisme: És l'actitud de rebuig cap al món quan aquest no accepta l'individu. Si se li imposa una etiqueta negativa (com al monstre), l'individu pot acabar actuant d'acord amb aquesta. Aquesta actitud de desafiament es veu en el monstre ("Soc dolent perquè soc desgraciat", o la idea de "Si no em volen, seré dolent") i, en certa manera, en Víctor, que ignora les advertències sobre els límits ètics dels seus experiments quan un professor li diu que no pot fer aquests experiments perquè creu que traspassen els límits, i ell els fa igualment.

El Paper d'El Paradís Perdut de Milton

El monstre aprèn a llegir, en part, amb El Paradís Perdut de John Milton, una obra que narra la creació i la caiguda d'Adam. El monstre s'hi veu reflectit: un creador (Víctor) l'ha fet, similar a com Déu va crear Adam. Com Adam, és expulsat del seu "paradís" (l'acceptació social). Demana una companya, com Adam va rebre Eva. No obstant això, l'exili del monstre és més cruel: Adam marxa amb Eva, però el monstre està sol, assemblant-se més a Llucifer, l'àngel caigut. En lloc de ser l'Adam acceptat, es veu forçat a ser el Llucifer rebutjat i odiat, convertint-se en un ésser destructiu. Ell mateix diu: "Hauria d'ésser el teu Adam; però soc, més aviat, l'àngel caigut". Aquest paral·lelisme reflecteix la marginació dels artistes i pensadors romàntics, que, en ser rebutjats, podien adoptar postures més radicals o autodestructives.

El Relat Fantàstic i la Imaginació Romàntica

El relat fantàstic és un gènere literari que exalta la imaginació, característic de l'època romàntica. Sovint són narracions breus, tot i que poden donar lloc a novel·les.

• Objectiu: Impressionar el lector, provocar un impacte emocional i fer-lo viatjar mentalment. No busca una anàlisi racionalista, sinó una immersió en l'imaginari.
• Elements: Incorpora elements màgics, éssers sobrenaturals, objectes animats, etc. Pensem en contes populars recollits o creats en aquesta època, com La Blancaneu, La Ventafocs o La Caputxeta Vermella, que exploren mons imaginaris.
• Funció: Permet explorar realitats alternatives, inexistents i sovint impossibles, alliberant la creació dels lligams del realisme estricte. Frankenstein, amb la seva premissa central de la creació artificial de vida, participa plenament d'aquest esperit fantàstic.

Altres Obres Gòtiques i Romàntiques Destacades

Algunes novel·les i obres representatives del corrent gòtic i romàntic, contemporànies o posteriors a Frankenstein, inclouen:

• Mary Shelley: Frankenstein (1818)
• John Polidori: El Vampir (1819)
• Charles Maturin: Melmoth l'Errabund (1820)
• Edgar Allan Poe: Nombrosos contes, com "La Caiguda de la Casa Usher" (1839) o el poema "El Corb" (1845)
• Emily Brontë: Cims Borrascosos (1847)
• Charlotte Brontë: Jane Eyre (1847)
• Anne Brontë: Agnes Grey (1847)
• Robert Louis Stevenson: L'Estrany Cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886)
• Oscar Wilde: El Retrat de Dorian Gray (1890)
• Bram Stoker: Dràcula (1897)