Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés

Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de V. A. Estellés

Fragment de «Els amants»

«ELS AMANTS» (fragment) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. […] No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El fragment pertany al poema «Els amants», de Vicent Andrés Estellés, inclòs en Llibre de meravelles. El tema principal és l’amor apassionat, intens i salvatge, que es manté viu amb el pas del temps i s’oposa clarament a l’amor convencional, cast i protocol·lari. Aquest amor es presenta com una força desbordant i inevitable, allunyada de les normes socials. L’amor és un dels grans temes del poemari i actua com un element de resistència davant les misèries morals i materials provocades per la guerra i la postguerra. A més d’aquest tema, a l’obra també apareixen el dolor, la repressió, la misèria, la censura i la mort, però també el record, la sensualitat i, cap al final del llibre, una esperança col·lectiva i cívica.

Referents i Recursos Expressius

En el fragment trobem referents clars de la realitat de l’època:

• València: Funciona com a espai central tant del poema com del conjunt del llibre, ja que Estellés converteix la ciutat en una crònica poètica de la postguerra.
• Josep Maria López-Picó: Esmentat irònicament per contrastar-lo amb l’amor passional que defensa el jo poètic.

Pel que fa als recursos expressius, el fragment utilitza nombroses figures retòriques com la hipèrbole, que reforça la idea d’un amor únic i irrepetible; les metàfores i comparacions, que identifiquen l’amor amb forces naturals violentes com un huracà o un vent sobtat; els paral·lelismes i les repeticions, que aporten ritme i intensitat; i les antítesis, que expressen la naturalesa contradictòria i brusca de l’amor.

Finalment, el fragment està format per versos alexandrins de dotze síl·labes, amb cesura a la sisena, i sense rima, és a dir, versos blancs. Aquesta és la mètrica predominant en Llibre de meravelles.

Fragment de «Assumiràs la veu d’un poble»

«ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE» (fragment) [...] No tot serà, però silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en cap posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

El fragment pertany al poema «Assumiràs la veu d’un poble», de Vicent Andrés Estellés, inclòs en l’última part de Llibre de meravelles, titulada «Propietats de la pena». El tema principal del poema és el compromís cívic i social del poeta, que assumeix la veu del seu poble i posa la paraula poètica al servei col·lectiu. El text expressa la necessitat de trencar el silenci imposat pel context històric de la postguerra i la dictadura franquista, i defensa una poesia honesta, valenta i compromesa, encara que això comporte riscos personals.

Recursos i Mètrica

Destaquen els encavalcaments, que donen fluïdesa al vers; el paral·lelisme sintàctic, especialment en la repetició de possibilitats adverses («potser et maten… potser se’n riguen…»), que reforça la idea del risc; i l’antítesi «de no ser res si no s’és poble», que subratlla la identificació absoluta amb la col·lectivitat. També hi trobem metàfores com «silenci estricte», que simbolitza la censura.

Quant a la mètrica, el fragment està format per versos octosíl·labs blancs, tot i que la mètrica dominant en Llibre de meravelles són els versos alexandrins blancs.

La veu poètica s’adreça a un “tu”, identificant-se amb el poble i reforçant la idea que l’existència personal només té sentit si es comparteix una consciència col·lectiva.

Fragment de «Temps»

«TEMPS» (Fragment) va començar la guerra, i va arribar la guerra plena de camions, pistoles i banderes, el foc dels sacrilegis, la sang sobre l’asfalt, “Hijo, me alegraré que al recibo de ésta...” Una guitarra amarga, la guitarra profunda,

El fragment pertany al poema «Temps», de Vicent Andrés Estellés, inclòs en Llibre de meravelles. La temàtica principal que s’hi manifesta és l’impacte traumàtic de la Guerra Civil, reflectit a través d’imatges violentes i quotidianes com els camions, les pistoles, la sang o el foc dels sacrilegis. El poema transmet el clima de por, dolor i destrucció.

Un element simbòlic clau és la guitarra amarga i profunda, que funciona com un crit de dolor col·lectiu i trenca el silenci imposat. Aquest tema s’inscriu plenament en l’univers del poemari, que constitueix una crònica poètica de les vivències personals i col·lectives del poeta a la València de la postguerra.

Fragment de «No escric èglogues»

«NO ESCRIC ÈGLOGUES» (fragment) NO hi havia a València dos cames com les teues. Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, Amb una teranyina de llàgrimes als ulls. On ets? On són les teues cames tan adorables? Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars. Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

El fragment pertany al poema «No escric èglogues», de Vicent Andrés Estellés, inclòs en Llibre de meravelles. La temàtica principal que s’hi manifesta és l’amor sensual i eròtic, unit a una reflexió metapoètica. El jo poètic expressa l’enamorament a partir de la contemplació de les cames d’una dona jove, símbol de bellesa i joventut, amb un llenguatge directe i intens. Aquest amor sensual es combina amb l’evocació del record i amb referències quotidianes als espais de la ciutat de València, com l’Albereda o el riu.

Fragment de «L’estampeta»

Fragment ET casares de dol, com de dol vares rebre, al poble, la primera Comunió. De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de dol, les cames llargues d’adolescent que creixia de pressa i sense vitamines, aquelles cames llargues i quasi sense gràcia, aquelles cames tristes, l’estiró de la guerra que et va fer dona abans de la primera sang.

Els versos del segon fragment pertanyen al poema «L’estampeta», inclòs també en Llibre de meravelles, escrit en plena postguerra. En aquest fragment, el poeta s’adreça a un «tu» femení marcat pel dol permanent, que simbolitza una generació que ha crescut sota les conseqüències de la Guerra Civil i la postguerra. El dol constant reflecteix la repressió, la pobresa i una maduresa prematura imposada per la guerra.

Entre els recursos expressius destaquen la repetició del mot «dol», que actua com a metàfora d’una vida marcada pel sofriment; les anàfores, que intensifiquen el to colpidor; i metàfores com «la primera sang», que simbolitza el pas traumàtic a l’edat adulta.

Preguntes i Respostes sobre l'Obra i l'Autor

Situa el poema «Assumiràs la veu d’un poble»

Aquest poema és un dels textos més representatius de la poesia social i cívica de Vicent Andrés Estellés. Funciona com una declaració de principis del seu compromís amb el poble i amb la realitat històrica que li toca viure. Escrita el 1968 i afegida posteriorment a Llibre de meravelles, aquesta composició consolida Estellés com un poeta compromés, una actitud que mantindrà al llarg de tota la seua trajectòria, especialment en obres com Mural del País Valencià. El poema és un text de resistència i, alhora, un cant d’esperança en un futur lliure de la dictadura.

Què té d’especial Llibre de meravelles?

Llibre de meravelles trenca amb la poesia postsimbolista i minoritària dominant als anys cinquanta perquè aposta per un llenguatge senzill, col·loquial i entenedor, i incorpora com a matèria poètica la realitat quotidiana de la postguerra. Estellés converteix l’experiència personal i col·lectiva en literatura amb una clara voluntat testimonial i crítica, cosa que suposa una renovació important de la poesia en català.

Què té d’especial Llibre de meravelles respecte de la literatura del moment?

És un poemari escrit en plena postguerra però publicat tardanament (1971) a causa de la censura. Té un caràcter innovador perquè retrata un període històric fosc amb un to popular i directe, convertint la vida quotidiana, la misèria i el sofriment en material literari. Això el fa una obra poc convencional dins el context repressiu del franquisme.

Vicent Andrés Estellés i els corrents estètics

Sí. Estellés és un dels principals representants del realisme històric o social, un corrent que concep la literatura com una eina de compromís polític i social contra la dictadura. Aquesta poesia utilitza una llengua viva i col·loquial, tracta la realitat quotidiana i entén el poeta com un ciutadà més amb una funció social. Altres autors del corrent són Salvador Espriu, Pere Quart, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol.

Coincideix el context d’escriptura amb el de la publicació de Llibre de meravelles?

No. El llibre es va escriure principalment entre 1956 i 1958, però no es va publicar fins al 1971 a causa de la censura franquista. La diferència entre ambdós moments s’explica pel control cultural del règim i pel contingut clar i crític del poemari, que superava els límits tolerats en aquell moment.

Podries esmentar dos autors que escrigueren durant el mateix període que Estellés?

• Salvador Espriu, amb obres com La pell de brau (1960), desenvolupa una poesia cívica que reflexiona sobre Espanya, la identitat i la convivència entre pobles.
• Miquel Martí i Pol inicia una poesia de fort compromís social vinculada al món obrer (La fàbrica) i, més endavant, incorpora una reflexió íntima sobre l’amor i l’erotisme en llibres com Estimada Marta.

Quina relació té Vicent Andrés Estellés amb els clàssics de la literatura catalana?

Estellés manté una relació molt estreta amb els clàssics, especialment amb Ausiàs March, que és la seua principal influència. D’ell pren formes mètriques, estructures comparatives i determinats motius literaris. També dialoga amb autors medievals catalans i amb clàssics llatins, integrant la tradició en una poesia moderna i personal.

Creus que la poesia de Vicent Andrés Estellés és important en l’actualitat?

Sí. Estellés és una figura clau de la poesia contemporània en valencià. La seua obra continua vigent perquè tracta temes universals amb un llenguatge directe i col·loquial. Ha influït en poetes actuals i és el poeta valencià més musicat, amb versions d’Ovidi Montllor, Raimon, Pau Alabajos o Mireia Vives. A més, cada any se celebren les Festes Estellés com a homenatge popular.

Què va significar Llibre de meravelles en l’obra d’Estellés i en la literatura posterior? (Optativa)

Va consolidar Estellés com un poeta de primera línia i va influir profundament en la poesia posterior. L’obra combina compromís social, llenguatge popular, referències a la tradició i una forta arrelament al territori valencià. Va contribuir a acostar la poesia al poble i a reforçar la identitat cultural valenciana.

La poesia catalana des del final de la Guerra Civil fins als anys setanta (Optativa)

Després de la guerra, la repressió i la censura van marcar profundament la literatura catalana. Als anys cinquanta domina el simbolisme, però als seixanta s’imposa el realisme històric, que defensa una poesia compromesa contra la dictadura. A partir dels anys setanta, aquest corrent entra en crisi i s’obrin camins més experimentals i simbòlics.

La poesia durant el darrer quart del segle XX. Cita tres poetes principals (Optativa)

En aquest període destaquen autors com Maria-Mercè Marçal, Pere Gimferrer i Joan Brossa, així com poetes valencians com Marc Granell o Josep Piera. És una etapa de pluralitat estètica, amb presència creixent de veus femenines i una tendència cap a la intimitat i l’autobiografia.