Anàlisi Fotogràfica: Barda tirada en un campo verde de Juan Rulfo

Anàlisi Fotogràfica: Barda tirada en un campo verde de Juan Rulfo (1948)

Aquesta anàlisi explora les característiques composicionals i tècniques de la fotografia de Juan Rulfo, Barda tirada en un campo verde, capturada el 1948.

1. Anàlisi Composicional i Estètica

Composició: Nocions Bàsiques i Aplicació

La comprensió de les nocions bàsiques sobre la composició d'una imatge és molt important per a qui se situa darrere d'una càmera fotogràfica. La comprensió dels conceptes tècnics com ara el volum, els plans i la textura, entre altres, permetrà construir millors fotografies i compondre imatges. Estem davant d'una composició naturalista, on l'autor no ha fet cap modificació a l'objecte de la seva obra. Ha treballat l'enquadrament per tal que el pes visual recaigui en la part central i més important de la fotografia: el mur de pedra de fang que dona títol a l'obra. La terra resseca a la part inferior i el cel buit de núvols a la superior serveixen de marc a la paret que s'allunya del punt de vista de l'espectador fins a perdre's en un punt de fuga al marge esquerre de la imatge.

Simplicitat i Complicitat en l'Obra

Podríem dir que es tracta d'un apunt del natural, d'una fotografia de paisatge que centra tota la seva capacitat d'evocació estètica en la capacitat del fotògraf d'aconseguir la composició i l'enquadrament precisos sense necessitat ni capacitat d'intervenir sobre l'objecte fotografiat. No hi ha artificis ni models, ni modificació alguna sobre l'objecte de la imatge, simplement la mirada neta i pura de l'artista.

Plans: La Lectura Horitzontal de la Imatge

La simplicitat de l'objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de lectura, un pla horitzontal que atrapa i transporta la mirada de l'espectador de dreta a esquerra de la imatge fins a perdre's a l'horitzó, on la muralla, el cel i el camp coincideixen.

Angle: Perspectiva i Intenció Artística

Estem davant d'un angle recte, tot i que podem observar una lleugera modificació de la presa de la imatge respecte a l'alçada del fotògraf. Tot i mantenir l'horitzontalitat, se situa aparentment uns centímetres per sota de la mirada d'un observador dret, per tal de perdre de vista el possible paisatge que s'amaga darrere del mur i, alhora, destacar la solidesa, impenetrabilitat i aparent continuïtat infinita d'aquest.

Textura: El Mur com a Element Central

Tant el cel com la terra apareixen pràcticament nets: sense núvols el primer, i pràcticament buit de pedres i vegetació el segon. La càrrega de la textura recau, doncs, en el mur, configurat per centenars de pedres de fang, totes i cadascuna d'elles aparentment iguals, però totes i cadascuna d'elles singulars i diferents, amb imperfeccions i rugositats que les fan úniques dins d'un conjunt homogeni. La successió de línies horitzontals que marca la construcció del mur ajuda a remarcar la lectura cap al punt de fuga. L'aclaparadora horitzontalitat només es veu trencada per les línies inclinades que representa la filera superior de pedres que corona el mur.

Il·luminació: Llum Natural i Absència d'Ombres

També aquí s'imposa la naturalitat, ja que aparentment es tracta d'una imatge presa aprofitant la llum natural, sense l'ajut de cap mena de focus o altres il·luminacions artificials. D'altra banda, el fotògraf ha buscat notòriament un moment del dia en què la posició del sol li permetés obtenir la imatge sense la presència gairebé d'ombres.

2. Aspectes Tècnics i Contextualització

Fotografia Analògica i Procés de Creació

La imatge està captada en temps real i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge. No es fa evident cap tipus de preproducció que suposi, per part del fotògraf, una posada en escena prèvia, ni pel que fa a l'escenografia, ni tampoc en la presència de cap element viu, animal o humà. Ens mostra un paisatge sobre el qual l'autor no sembla haver imposat cap alteració, ni artística ni tècnica, més enllà del descens del punt de vista, ja que, com indica l'alçada del mur, la fotografia ha estat feta amb el trípode lleugerament abaixat, a la línia horitzontal, a aproximadament un metre del terra. Tampoc no hi ha cap mena de manipulació posterior a la presa de la fotografia, com ara un fotomuntatge o una alteració del negatiu en laboratori. Segurament l'autor volia fugir de qualsevol artifici, tan de moda entre els creadors contemporanis de la dècada anterior, i acostar-se més a les noves tendències naturalistes de postguerra.