Anàlisi de "Formes úniques de continuitat en l'espai"

Formes úniques de continuitat en l'espai

Anàlisi de l'obra d'Umberto Boccioni

Fitxa tècnica

• Nom: Formes úniques de continuitat en l'espai
• Autor: Umberto Boccioni
• Cronologia: 1913
• Estil: Futurisme
• Material i tècnica: Bronze / Fosa
• Tipologia: Exempta
• Dimensions: 1,1 x 0,88 m
• Localització: MoMA, Nova York

Context històric (CH)

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917) i el naixement del feixisme i del nazisme. Aquesta obra pertany a principis del segle XX, uns anys abans que comencés la Primera Guerra Mundial. L'autor, italià i partidari d'intervenir en la guerra, va morir durant el conflicte. Després de la guerra, els Estats Units van viure els anomenats "feliços anys vint", una etapa d'optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York el 1929. Aquesta crisi va provocar problemes socioeconòmics d'abast mundial i va comportar la Gran Depressió nord-americana.

Anàlisi estilística (AE)

El futurisme constitueix un dels primers moviments d'avantguarda del segle XX. Sorgeix a Itàlia el 1909, quan Marinetti redacta el primer Manifest Futurista, en què va afirmar que: «un automòbil de carreres..., és més bell que la Victòria de Samotràcia». El futurisme rep aquest nom per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat i crear un art nou, d'acord amb els nous temps. Els futuristes equiparen els museus als cementiris. Les característiques principals d'aquest moviment són: rebuig del passat i de la tradició, defensa d'un nou art, exaltació de la societat industrial, el progrés i la màquina, ús d'una àmplia gamma de colors, la tècnica del divisionisme i el simultaneïsme per expressar el moviment. Els temes més representats són la ciutat i la figura humana en moviment.

Anàlisi formal (AF)

L'obra representa un home en posició de marxa, que recorda les figures de l'art grec. L'escultura excedeix els límits corporis de l'ésser humà i s'assembla a una bandera onejant al vent. Sembla que el cos, representat serpentejant, lluiti contra una força invisible. En la seva «lluita» contra aquesta força, el cos en moviment va deixant trossos de si mateix. Uns contorns desdibuixats, com a prolongació del cos, expressen el moviment en l'espai. Boccioni volia trobar no la construcció del cos, sinó la construcció de l'acció del cos. Realitzada en bronze molt polit, reflecteix molta llum (símbol del progrés) per tots els costats, aconseguint una major sensació de dinamisme. Els peus, sobre dues plataformes quadrangulars que s'eleven respecte al pla, accentuen la sensació de lleugeresa. Hi ha una màxima exaltació de la velocitat i el dinamisme. L'obra presenta una composició oberta (centrífuga) que es relaciona amb l'entorn. Tota la composició s'estructura sobre una línia diagonal que accentua el dinamisme. El joc de formes còncaves i convexes i la presència de forces contràries contribueixen a potenciar el dinamisme. La utilització de múltiples formes geomètriques de perfils angulosos contribueix a representar la sensació de moviment i desplaçament de la figura. La llum és un element fonamental que accentua el dinamisme. La reflexió de la llum sobre la superfície del bronze polit, en combinació amb les formes geomètriques de perfils angulosos, crea intensos efectes de clarobscur que accentuen la corporeïtat i el dinamisme. L'obra presenta un gran dinamisme, resultat de la composició en diagonal, dels contrastos entre formes còncaves i convexes i dels efectes de clarobscur que produeix la llum en incidir-hi. Hi ha una clara voluntat d'eternitat, donat que l'obra va més enllà de la mera representació anecdòtica i puntual d'un home en posició de marxa. Boccioni presenta la representació simbòlica i intemporal de l'energia i el dinamisme que caracteritzen l'home modern, que avança amb decisió cap al futur.

Anàlisi conceptual (AC)

Tema: L'obra vol presentar la imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu en una gran ciutat, al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l'home s'assembla a una màquina, un organisme mecànic. També pot recordar la figura d'un guerrer, si es pensa en l'exaltació del militarisme que van fer els artistes futuristes.

Significat: Aquesta escultura és la representació del moviment com a sinònim de transformació, de canvi. Simbolitza la figura humana que avança vers el futur. El moviment i la força que mostra l'escultura no són més que la representació simbòlica de l'energia interna i dinàmica de l'home modern, que viu en l'època industrial i avança amb decisió cap al futur. Per a alguns crítics, aquesta escultura també és la representació de la teoria nietzscheana del «superhome», l'ésser humà biònic (meitat humà, meitat màquina) que es desenvolupa en llibertat cap al futur, trencant amb tot allò que el tenia lligat (normes i convencionalismes del passat que no el deixaven avançar i desenvolupar-se en llibertat).

Funció: Fonamentalment estètica i decorativa. Malgrat això, també és un vehicle d'experimentació de noves formes i conceptes plàstics en l'escultura.

Models i influències: Malgrat que el futurisme renega de les fórmules heretades del passat, l'escultura Formes úniques de continuitat en l'espai mostra una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia (escultura grega d'època hel·lenística). Totes dues intenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai. En l'escultura grega, aquest concepte es representa en les robes que envolten la figura, mentre que en l'obra de Boccioni, això s'aconsegueix a partir del modelatge del cos del personatge. L'obra també denota una certa influència del cubisme analític de Braque i Picasso en la descomposició dels cossos en formes geomètriques.