Anàlisi formal i significat de l'Enterrament del Senyor d'Orgaz

Anàlisi formal:

Al quadre s'hi diferencien la terra i el cel, no obstant, entre les dues hi ha nexes d'unió, com la creu de l'esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot al cel i l'àngel que porta l'ànima del difunt, al centre.

Els personatges estan organitzats a manera de fris, tancat als extrems per les figures del frare franciscà i del rector. Tenim l'enterrament a primer terme, assenyalat pel nen Jorge Manuel, que sosté una gran cirí encès. Els secundaris s'arrengalen en columnes utilitzant la perspectiva escalonada, per donar sensació de més profunditat.

A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe els vèrtexs del qual són les figures de Jesús, la Verge, l'àngel i santa Joana Baptista.

A la terra les figures són tractades amb un realisme exquisit, i s'hi pot contemplar una galeria extraordinària de personatges il·lustres de l'època. En canvi, al cel, les figures es mostren lànguides i estilitzades.

També cal assenyalar la magnífica execució pictòrica del conjunt, on destaca la brillantor dels materials de l'armadura i el tractament delicat de les teles i els vestis.

Destacat el color groc i negre.

Tractament de les capes i les figures que hi ha dins.

A més els personatges estan allargats.

Significat i funció:

El senyor d'Orgaz no va ser comptat fins al s. XVI. Va aconseguir que la reina Maria de Molina cedís alcàsser reial a l'ordre de sant Agustí i què l'església es consagra a sant Esteve. Quan va morir, segons la llegenda, van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans.

El Greco reprodueix la Gloria celestial, en la qual Jesús i Maria reben sant Joan Baptista, que intercedeix pel difunt senyor d'Orgaz per a que sigui acceptat al Regne del Cel. A la seva esquerra hi ha molts sants disposats en successió jeràrquica. I a la dreta, Sant Pere amb les claus. A l'extrem inferior es representen els personatges de l'antic Testament.

Models i Influències

La formació bizantina del Greco és evident en el misticisme que desprenen alguns dels seus personatges. A això, el pintor hi afegeix en dinamisme compositiu, el cànon allargat de Miquel Àngel i el ric cromatisme de Ticià i Il Tintoretto, sense oblidar els gravats de Dürer.

Va portar l'estètica manierista fins les últimes conseqüències, però va tenir una influència escassa després de la seva mort a causa del canvi de gust del barroc.

La part inferior de l'obra ha estat utilitzada com a referent per la historiadora de art Lina Nochlin en analitzar l'enterrament a Ornans de Courbet.

Contrareforma.