Anàlisi Formal: La Persistència de la Memòria de Dalí

Anàlisi Formal de La Persistència de la Memòria

La tècnica utilitzada per Salvador Dalí en aquesta obra mestra és l'oli sobre tela. Presenta una composició molt estudiada, amb una diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, situada a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta.

Composició i Recorregut Visual

Les línies diagonals de la perspectiva de la taula guien la nostra mirada fins al rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, evitant que es perdi al fons del cel. Com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques, la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través de la figura central del cap adormit.

Elements Centrals: El Cap Adormit i els Rellotges

L'escena es desenvolupa en un paisatge al capvespre. En primer terme i al centre de la composició, hi ha una estranya figura: un cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua. Aquesta figura no té boca, i el seu coll es perd a la foscor. L'ull està tancat i presenta unes pestanyes molt grans. Sembla que dormi sobre la sorra, i damunt seu hi reposa un rellotge de butxaca tou. Aquesta figura podria interpretar-se com un autoretrat del pintor.

Sobre el moble rectangular situat a l'esquerra de la composició, s'hi troben dos rellotges més:

• Un de més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una gran quantitat de formigues, símbol de la descomposició.
• I un de molt més gran, tou i deformat, que pren la mateixa forma del moble. Sobre aquest rellotge hi ha una mosca, i marca les 7h.

Del moble en surt un arbre trencat, possiblement una olivera, amb una sola branca sense fulles de la qual penja un altre rellotge tou.

El Paisatge Surrealista

Pel que fa al paisatge, al fons de l'obra hi veiem una cala retallada per penya-segats rocosos, intensament il·luminada. Una pedra més petita i arrodonida projecta la seva ombra sobre la sorra de la platja, que es mostra deserta. El mar es confon amb el cel blau, cobert de vaporosos núvols blancs, creant una atmosfera onírica.

Dibuix i Detallisme

El dibuix té una importància enorme en el quadre. Es caracteritza per línies pures i un estil molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i un gran detallisme, tot i que les seves dimensions no són reals i es presenten deformats, accentuant el caràcter surrealista de l'obra.

Llum i Atmosfera Crepuscular

La llum té un paper fonamental en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient marcadament crepuscular. El quadre està dividit en dues parts asimètriques: una zona tenebrista en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes, els quals projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca i irreal, que contribueix a la sensació onírica.

El Color i la seva Funció

El color utilitzat per Dalí és ric i variat. Predominen els tons freds (com el blau ultramarí, grisos i blancs), que contrasten amb els tons càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre que els freds les allunyen, creant profunditat i moviment visual.