Anàlisi Formal, Estilística i Iconogràfica de l'Escultura Maman

Maman (1999)

Anàlisi Formal

L’obra és una enorme escultura en forma d’aranya recolzada sobre 8 potes. Aquestes són llargues i primes i conflueixen en el cos, sota el qual es troben els ous.

Característiques Escultòriques

• És una escultura exempta, ja que no està sotmesa a cap espai paisatgístic i admet múltiples punts de vista.
• Té una mida propera a la monumentalitat. Les seves mides són 8,95 x 9,80 x 11,60 m.
• És una escultura monocroma.

Composició i Dinamisme

La composició és tancada per l’ús de les línies corbes de les potes que remeten a l’interior. Aquestes corbes recorden els arcbotants de les catedrals gòtiques.

També aporten a la figura un gran dinamisme, reforçat per la seva finesa, la textura, i l’acció defensiva que realitza l’aranya, la qual cosa crea una visió amenaçadora plena de tensió.

Presenta una certa simetria, tot i que sí que s’aprecien diverses irregularitats.

Tot i la seva monumentalitat, que contrasta amb la debilitat de les potes, l’escultura sembla molt lleugera gràcies al gran espai buit. Les potes emmarquen l’espai interior.

El joc de corbes dona moviment a la figura, juntament amb la impressió de manca d’equilibri i d’estabilitat, també impulsats per la finesa de les potes. La vulnerabilitat és una característica molt present.

Textura i Efectes de Llum

Les plaques de les potes i el teixit metàl·lic del cos fan que la textura de l’aranya sigui rugosa. Les plaques semblen trossos de tela superposats. El modelatge de les superfícies està ple d’entrants i sortints, per la qual cosa es creen efectes de llum amb clarobscurs.

També apreciem un altre contrast, donat per:

• La fragilitat dels ous.
• La protecció i elevació de les potes.

Anàlisi Estilística

L'Expressionisme com a Base

Aquesta obra és d’estil expressionista, ja que defensa l’activitat i la visió interior dels autors. En aquesta obra s'externalitzen els sentiments i les emocions de l’autora.

L’Expressionisme sorgeix com a reacció a l’Impressionisme a principis del segle XX. A diferència d'aquest, no pretén mostrar la realitat sinó que la deforma. Pretén impactar el públic i commoure’l, com observem en aquesta escultura, que no ens deixa indiferents.

Característiques Expressionistes presents:

• Caràcter agressiu.
• Plena de contrastos, com l’aconseguit mitjançant el clarobscur, la contraposició entre monumentalitat de la figura i la debilitat de les potes, o entre els ous i l’elevació de les potes.

Matisos Personals i Influències

L’obra conté matisos estilístics propis de l’autora, ja que són autobiogràfiques i retraten vivències, sentiments i emocions profunds. En aquest aspecte se la relaciona amb l’autora Frida Kahlo.

També va rebre influències de diversos moviments:

• Cubisme.
• Surrealisme parisenc (on relaciona molt les seves obres amb l’inconscient).
• Art abstracte.
• Expressionisme abstracte Nord-Americà.

Anàlisi Iconogràfica i Simbòlica

Maman representa una aranya, però inclou una forta càrrega simbòlica. La funció útil és decorativa, ja que està pensada per ser exposada a l’exterior de grans museus, com en aquest cas, al Museu Guggenheim de Bilbao.

Forma part d’una sèrie d’escultures anomenada «Spider».

Homenatge a la Maternitat

Aquestes escultures són l’homenatge que fa l’artista a la seva mare, ja que la considerava una persona molt propera i amb la qual va establir una gran relació. Al mateix temps, es mostra la relació amb el fet que la mare tingués un taller de tapissos, fet que recorda la relació amb els teixits que fan les aranyes.

Traumes i Inconscient

D’altra banda, són construccions oníriques que també simbolitzen aspectes psicològics de l’autora, en especial traumes. S’inspira sobretot en la seva infantesa, ja que quan era petita va patir:

• El menyspreu del seu pare, que esperava tenir un fill baró.
• Va ser testimoni directe de la relació amorosa que tingué el seu pare amb la mestra que l’educà.

Dualitat Simbòlica

Aquesta obra està plena de símbols clau:

• L’aranya: figura de la mare.
• Les dones-casa: imatges de la condició assignada culturalment i socialment a les dones.
• Les cel·les: espais sinistres on apareixen els traumes infantils (aspecte recurrent en moltes obres de Bourgeois).

També simbolitza la naturalesa de la maternitat, la qual cosa provoca una dualitat simbòlica, ja que l’aranya tant utilitza la seda per embolicar i protegir el capoll amb els ous, com per filar la teranyina per tal de caçar les seves preses. Aquest fet es relaciona amb la funció contradictòria de la vida i la mort.