Anàlisi formal i compositiva de "Le déjeuner sur l'herbe" de Manet

ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS

a) Dibuix i color

Tot i que la paleta de Manet mai no va assolir els tons vibrants de l'impressionisme, el tractament que fa del color s'allunya totalment dels models establerts i utilitza una tècnica totalment moderna i innovadora.

• El color, i no el dibuix, suggereix el volum. Predominen les tonalitats verdoses, que envolten els negres, blancs, ocres i blaus morats dels personatges i els seus vestits.
• L'aplicació del color es fa a través de taques planes de color juxtaposades, combinant zones clares (nu, camisa, pantalons) amb zones fosques (sabates, gorro, jaquetes), de forma violenta i sense gradacions.
• No fa servir el clarobscur, sinó que es limita a establir variacions respecte la llum absorbida o reflectida. Les ombres esdevenen simples taques de color superposades i les línies dels contorns pràcticament desapareixen. La pinzellada és fluida i solta.
• Aquesta representació plana de les figures i dels motius de la natura l'aconsegueix i la reforça per mitjà de la gradació tonal del color. Per exemple, la combinació de les diverses tonalitats verdoses del quadre proporciona la sensació de transparència de l'aigua del rierol.
• En alguns punts del llenç podem observar violents contrastos cromàtics: per exemple, en el peu de la noia de primer terme, en contrast amb la sabata negra del germà de Manet; o en la natura morta, on els tons freds del vestit i la natura (blaus i verds) contrasten amb els càlids (vermell de les fruites, groc del pa i el cistell).
• Malgrat que ho pugui semblar, Manet no aplica la llei dels contrastos cromàtics que faran servir els impressionistes.

b) Representació de la llum

• La llum es fon en els colors i alhora ajuda a determinar-los.
• Els raigs del sol es filtren per la clariana del fons lluminós creant zones de llum i ombra.
• Aquesta llum incideix de manera destacada en el cos nu de la model.
• Com ja hem comentat anteriorment, el color és el responsable de la llum i les ombres a partir de la gradació tonal.

c) Representació de l'espai tridimensional

• Manet trenca amb la perspectiva lineal tradicional i crea un nou tipus d'espai.
• Es tracta d'una perspectiva ascendent, aconseguida a través de plans superposats en alçada (influència japonesa).
• El paisatge hi és en forma de decorat i les figures, retallades, són afegides al davant.
• Per aconseguir l'efecte desitjat, s'ajuda d'efectes atmosfèrics i cromàtics.
• En el darrer pla es percep una atmosfera creada per unes ombres verdoses que es van tancant cap al fons, on trobem un punt de claror blava. Aquest pla marca una línia de l'horitzó alta (el punt de fuga és el retall de cel).
• Només hi ha un cert treball de perspectiva i modelat dels objectes en la natura morta del primer pla.

d) Composició

• Les tres escenes que conformen l'obra estan estructurades en tres plans horitzontals sobreposats.
• En primer terme, a l'extrem esquerra de la composició, Manet –un excel·lent pintor de natures mortes– posa una cistella amb fruites i pa sobre els vestits de les dues dones, que sembla introduir l'espectador dins l'espai. Aquesta representació constitueix, per si mateixa, una mena de quadre dins del quadre.
• Al centre, una dona nua mira l'espectador d'una manera totalment desinhibida, mentre que el personatge situat al centre del grup fixa la mirada en un punt indefinit. L'home de la nostra dreta estén el braç perquè es troba en plena dissertació. Tanmateix, les figures no expressen entre elles cap mena de relació.
• I darrere d'ells, en últim pla, una segona dona es refresca al rierol.
• Manet situa aquests quatre personatges centrals dins una composició triangular que alhora es descompon en altres triangles menors (la dona nua i l'home que té al costat, el germà de l'artista, la dona del rierol...).
• Malgrat aquest ordre compositiu, crida l'atenció el fet que les diferents escenes no estan interrelacionades entre elles. De fet, la crítica de l'època hi va veure manca d'unitat, accentuada per les mirades inconnexes dels personatges del grup central.

e) Tractament de la figura humana

• Manet atorga la mateixa importància als objectes que a les persones, i això la crítica no ho va entendre.
• També l'acusaven d'una certa dispersió pel fet que els tres personatges centrals, tot i estar junts, semblen aïllats en el seu món, dos d'ells giren el rostre vers l'espectador, tot i que sols la noia busca la mirada d'aquest.
• Els vestits dels dos homes es corresponen a la perfecció a la moda parisenca del moment.