Anàlisi de les Cinc Forces de Porter: Guia Completa de Competitivitat

Anàlisi de les Cinc Forces de Porter: Competitivitat al Mercat

1. Amenaça de nous competidors

Aquesta força avalua la facilitat amb què noves empreses poden entrar en un sector. Com més fàcil sigui l'entrada, més gran serà l'amenaça i, per tant, menor la rendibilitat potencial del sector. Les principals barreres d'entrada són:

• Represàlies: Reaccions agressives de les empreses ja presents al mercat per dissuadir nous entrants.
• Economies d'escala: La necessitat de produir i vendre grans volums per assolir el punt d'equilibri i obtenir beneficis, dificultant l'entrada a petites empreses.
• Patents: Protecció legal que impedeix a altres empreses utilitzar una tecnologia o procés durant un temps determinat.
• Necessitats de capital: Requisit d'una inversió inicial elevada per operar en el sector.
• Cost de transferència: Cost real o imaginari que té per al client canviar de marca o proveïdor.
• Accés als canals de distribució: Dificultat per accedir als canals de venda existents, sovint controlats per marques ja establertes (per exemple, la pressió de Coca-Cola sobre els distribuïdors per vendre també Nordic Mist).
• Experiència (know-how): Quan el sector requereix un elevat nivell de coneixement o habilitats especialitzades, és més difícil per als nous entrants.

2. Amenaça de productes substitutius

Aquesta força analitza la possibilitat que els clients optin per productes o serveis diferents que satisfan la mateixa necessitat. Com més substituts hi hagi, més gran serà la pressió sobre els preus i la rendibilitat.

Exemple: En el mercat de la fotografia de fa uns anys, la competència principal eren les càmeres digitals i les analògiques. Actualment, hem de contemplar els smartphones i les tablets, que són productes substitutius que han transformat el sector.

3. Poder de negociació dels clients

Aquesta força mesura la capacitat dels clients per influir en els preus i les condicions de venda. Com més poder tinguin els clients, més pressió exerciran sobre els marges de benefici de l'empresa. El poder dels clients depèn de diversos factors:

• Concentració o dependència: Si hi ha pocs clients o si un client representa una part significativa de les vendes de l'empresa, aquest tindrà més poder. La dependència del client respecte al producte també influeix: si el producte és molt diferenciat, l'empresa té més poder; si és un producte comú, el client té més poder de negociació.
• Productes indiferenciats o poc diferenciats: Si els productes són similars entre diferents proveïdors, els clients poden canviar fàcilment, augmentant el seu poder.
• Sensibilitat al preu: Si el preu del producte és elevat en relació amb el pressupost del client, aquest serà més sensible al preu i negociarà amb més força.
• Integració cap enrere: Si els clients tenen la capacitat de produir ells mateixos el bé o servei que compren, augmenta el seu poder de negociació.
• Elevada informació de mercat: Com més informació de mercat té el client sobre preus, productes i proveïdors, més poder de negociació posseeix.

4. Poder de negociació dels proveïdors

Aquesta força analitza la capacitat dels proveïdors per augmentar els preus o reduir la qualitat dels béns i serveis que subministren. Com més poder tinguin els proveïdors, més gran serà l'impacte en els costos de l'empresa. Els factors que influeixen en el poder dels proveïdors són:

• Concentració: Si hi ha pocs proveïdors en el mercat, aquests tenen més poder per imposar condicions. Si són molts, l'empresa pot triar.
• Poca disponibilitat de substituts: Si el producte o servei del proveïdor no té substituts clars o és molt diferenciat, el proveïdor té més poder.
• L'empresa no és un client important: Si les vendes a una empresa concreta representen una part petita dels ingressos del proveïdor, aquest tindrà menys incentius per cedir a les seves demandes.
• Producte essencial per al client: Si el producte del proveïdor és fonamental per a l'operació o el producte final de l'empresa, el proveïdor té més poder.
• Productes diferenciats i clients cautius: Si els proveïdors ofereixen productes únics o si els clients estan "cautius" (amb alts costos de canvi), el poder del proveïdor augmenta.
• Integració cap endavant: Si els proveïdors tenen la capacitat d'entrar en el negoci del seu client (per exemple, venent directament al consumidor final), augmenta el seu poder de negociació.

5. Rivalitat entre empreses existents

Aquesta és la competència directa entre les empreses ja presents al mercat. Com més intensa sigui la rivalitat, més difícil serà per a les empreses mantenir la rendibilitat. La intensitat de la rivalitat depèn de l'estructura del mercat:

• Competència pura o perfecta: Caracteritzada per molts demandants i molts oferents, amb un producte indiferenciat (per exemple, matèries primeres). La rivalitat és molt alta i els marges són baixos.
• Monopoli: Una única empresa domina tot el mercat, amb poca o cap rivalitat directa.
• Competència monopolística o imperfecta: És la situació més comuna. Hi ha molta oferta i molta demanda, però els productes estan diferenciats entre ells (per exemple, el sector de l'automòbil, la roba). La rivalitat existeix, però la diferenciació permet cert poder de preu.
• Oligopoli: El mercat està dominat per poques empreses grans, que interactuen estratègicament entre elles. La rivalitat pot ser intensa o cooperativa, depenent de les decisions de les empreses.