Anàlisi de Fonts: Restauració Borbònica a Espanya

Manifest de Sandhurst (1874)

És una font primària de tipus escrit. Es tracta d'un document de temàtica sociopolítica: el Manifest de Sandhurst, signat per Alfons de Borbó (futur Alfons XII) l'1 de desembre de 1874 a Sandhurst (Anglaterra), en els prolegòmens de la Restauració Borbònica.

Context Històric

El context històric de la font és el període anomenat Restauració Borbònica (1875–1931).

Idees Principals

• Aquest text està signat a Sandhurst (Anglaterra), ja que Alfons de Borbó s'hi estava preparant militarment.
• El manifest, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, fou signat per Alfons XII el dia del seu aniversari.
• El text proposa la instauració d'una monarquia constitucional a Espanya, amb Alfons XII com a rei, per superar la inestabilitat política del moment (Sexenni Democràtic).
• Argumenta que l'abdicació de la seva mare, Isabel II, va ser desafortunada i que ell és l'únic representant legítim del dret monàrquic a Espanya.
• Afirma que la Monarquia ha estat històricament la institució que ha salvat Espanya en moments difícils i que, per tant, ell ha de ser rei per tornar a salvar el país, presentant-se com una figura conciliadora.

Les Eleccions a la Restauració: Caricatures

La font analitzada és una caricatura publicada al setmanari La Campana de Gràcia el 2 d'octubre de 1901, durant la Restauració Borbònica i en el període del catalanisme polític.

Anàlisi de la Caricatura

S'hi observa una persona adinerada (possiblement un cacic o polític, per la vestimenta) conversant amb un mort que surt d'un nínxol amb una papereta electoral a la mà. El diàleg revela que el mort pregunta si ja pot sortir a votar, i l'altre li respon que no fins al dia 10, dia de les eleccions.

Significat

Aquesta escena representa el frau electoral característic del sistema de la Restauració, conegut com a tupinada, que es manifestava mitjançant diverses pràctiques:

• Falsejament del cens electoral.
• Vot de persones mortes (com il·lustra la caricatura).
• Manipulació d'actes electorals.
• Compra de vots.
• Coacció sobre els electors (caciquisme).

Aquestes pràctiques asseguraven el funcionament del bipartidisme pactat entre els partits dinàstics (Conservador i Liberal).

Reials Decrets de 1885: Canvi de Govern

Font

Gaceta de Madrid (antic nom del Butlletí Oficial de l'Estat, BOE), 28 de novembre de 1885, data en què es fan oficials les disposicions.

Contingut dels Decrets

Els decrets estan signats per la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (regent de 1885 a 1902).

• El primer decret accepta la dimissió d'Antonio Cánovas del Castillo (Partit Conservador) com a President del Consell de Ministres, agraint-li els serveis prestats.
• El segon decret nomena Práxedes Mateo Sagasta (Partit Liberal) com a nou President del Consell de Ministres.

Context Polític: El Pacte del Pardo

Aquests decrets reflecteixen el funcionament del torn pacífic o bipartidisme, mecanisme central de la Restauració. La mort imminent d'Alfons XII (que moriria el 25 de novembre de 1885) va propiciar el Pacte del Pardo (novembre de 1885) entre Cánovas i Sagasta.

Mitjançant aquest pacte, Cánovas va cedir el poder a Sagasta per garantir l'estabilitat del règim durant la regència de Maria Cristina, que s'iniciava en circumstàncies delicades. Sagasta, un cop nomenat president, convocaria eleccions (manipulades mitjançant el frau electoral i el caciquisme) per obtenir una majoria parlamentària.

El Govern Llarg de Sagasta

Aquest canvi de govern marca l'inici de l'anomenat Govern Llarg de Sagasta (1885-1890), un període de govern liberal durant el qual es van aprovar reformes importants, com:

• La Llei d'Associacions (1887).
• L'abolició definitiva de l'esclavitud (1888).
• La implantació del sufragi universal masculí (1890), tot i que mediatitzat pel frau electoral.