Anàlisi Filosòfica: Moral, Ètica i Tecnologies de Millora

Anàlisi Filosòfica de la Moral i els Valors

1. La Moral Noble i la Moral del Poble

• El text explora el contrast entre la moral noble (aristocràtica) i la moral del poble (plebea), destacant com aquesta última va arribar a dominar mitjançant el ressentiment i la inversió de valors.

2. Conceptes Clau en la Filosofia de la Moral

• a) Senyors

  Es refereix a la classe aristocràtica o noble, que inicialment tenia el poder i definia la moralitat basant-se en la força i l’assertivitat.

• b) Enverinament

  Fa referència a l'«enverinament» o corrupció dels valors mitjançant el ressentiment, on la classe oprimida redefineix la moralitat per elevar-se com a "bons" i titllar els nobles de "dolents".

3. El Triomf del Poble i la Moral d'Esclau

• La frase "ha vençut el poble" indica que el poble ha triomfat sobre els aristòcrates imposant un nou sistema moral. Això es relaciona amb el concepte de moral d'esclau de Nietzsche, on els dèbils reinterpreten la seva debilitat com una virtut i assoleixen el domini mitjançant la revaloració moral.

Ètica i Tecnologies de Millora: Perspectives Filosòfiques

Introducció a Martha Nussbaum: L'Enfocament de les Capacitats

Martha Nussbaum argumenta que una vida digna requereix garantir certes capacitats bàsiques (com la salut, l’educació o la participació política), que no es redueixen a la riquesa material. Per exemple, una persona rica però aïllada socialment o sense accés a la cultura no pot viure plenament. La seva perspectiva subratlla que les polítiques públiques han de prioritzar aquestes capacitats, no només l’acumulació econòmica.

Anàlisi de la Discriminació en l'Ús de Tecnologies de Millora

• a) Discriminació en l’ús de les tecnologies de millora

  D'una banda, limitar-les als pacients amb discapacitat podria garantir que es prioritzin les necessitats més urgents i evitar desigualtats addicionals (per exemple, que només els més rics puguin accedir-hi). D'altra banda, fer-les accessibles a tothom podria promoure una societat més igualitària on tots puguin millorar les seves capacitats, però també comporta riscos com la pressió social per utilitzar-les o la creació de noves formes d’exclusió per a qui no hi pugui accedir.

• b) Perspectives filosòfiques

  • Martha Nussbaum (enfocament de les capacitats)

    Nussbaum defensa que tots els éssers humans han de tenir l’oportunitat de desenvolupar un conjunt bàsic de capacitats per viure una vida digna. En aquest cas, probablement argumentaria que les tecnologies haurien de prioritzar-se per a persones amb discapacitat, ja que són elles qui tenen més dificultats per assolir aquestes capacitats bàsiques.

  • John Stuart Mill (utilitarisme)

    Mill avaluaria la qüestió en funció del benestar general. Si l’ús generalitzat d’aquestes tecnologies augmenta la felicitat global (per exemple, millorant el rendiment acadèmic o laboral), defensaria la seva disponibilitat universal.

  • Comparació

    Nussbaum se centra en la dignitat i les capacitats bàsiques, mentre que Mill prioritza el benestar col·lectiu. Nussbaum seria més cauta en l’accés universal per evitar injustícies, mentre que Mill consideraria els resultats pràctics sense fixar límits morals estrictes.