Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica, Presocràtics i Ètica

Anàlisi Filosòfica: Justícia Platònica i Presocràtics

Resposta 1: Idees principals del text sobre la Justícia

Plató defensa que la justícia, tant per a l'individu com per a la ciutat, es basa en que cada part compleixi la funció que li és pròpia. En l'ànima humana, això significa que la part racional ha de governar sobre l'emocional i l'apetitiva, establint un ordre intern i una harmonia similar a la d'una melodia. Aquest equilibri interior és el que permet a la persona actuar de manera justa i savia en qualsevol àmbit de la seva vida, ja sigui en l'àmbit privat o en la participació política. La justícia, doncs, no és només una qüestió d'accions externes, sinó sobretot d'un bon ordre intern de l'ànima.

Resposta 2: Significat de les expressions platòniques

• a) «Accions exteriors de l'home»: Es refereix a les activitats que una persona realitza i que són visibles pels altres, com treballar o participar en la vida pública, a diferència del que passa dins del seu propi esperit.
• b) «La seva pròpia casa»: Fa referència a l'interior de la persona, és a dir, a la seva ànima. Plató utilitza aquesta metàfora per dir que cal posar ordre en les nostres emocions, desitjos i pensaments, com si ordenéssim una casa.

Resposta 3: Sentit de la frase «Hem descobert l'home just i la ciutat justa»

Plató arriba a aquesta conclusió perquè, segons la seva filosofia, la justícia en la ciutat i en l'individu són com dues cares d'una mateixa moneda. Una ciutat és justa quan està governada pels filòsofs (la part racional), defensada pels guardians (la part emocional) i sostinguda pels productors (la part apetitiva), de manera que cadascú fa la seva feina sense interferir en les altres. De la mateixa manera, una persona és justa quan la seva raó dirigeix les seves emocions i els seus desitjos, aconseguint una ànima equilibrada i harmònica. Per tant, descobrir com ha de ser una ciutat justa ens revela automàticament com ha de ser una persona justa.

Resposta 4: Comparació entre Plató i Aristòtil sobre l'ànima

Diferències fonamentals

Plató entén l'ànima com una realitat immortal i independent del cos, que està dividida en tres parts: la racional, l'emocional i l'apetitiva. La seva recerca és que la part racional governi sobre les altres dues per assolir la justícia i la felicitat.

En canvi, Aristòtil considera que l'ànima és la "forma" del cos, és a dir, allò que el fa estar viu, i per tant no poden separar-se. L'ànima és mortal i les seves facultats (vegetativa, sensible i intel·lectual) es desenvolupen amb el cos. La virtut i la felicitat s'aconsegueixen quan realitzem bé la nostra funció pròpia, que per als humans és actuar d'acord amb la raó.

Resposta 5: Opinió personal sobre l'obligació moral de fer política

No estic d'acord amb la idea que les persones més preparades tinguin l'obligació moral de dedicar-se a la política. És cert que seria ideal que ho fessin, ja que la societat en sortiria beneficiada. No obstant això, forçar algú a fer una tasca tan important quan no ho desitja pot portar a la infelicitat personal i a una mala gestió pública. Una persona pot contribuir a la societat de moltes altres maneres, i la llibertat per triar el propi camí és fonamental per a una vida plena. Una societat veritablement justa hauria de trobar la manera d'atraure els millors talents a la política, no d'obligar-hi.

Qüestionari sobre els Filòsofs Presocràtics i Sòcrates

1. Teoria de Tales de Mileto

C. L'aigua és el principi de tot.

2. Teoria d'Anaximandre

B. L'Apeiron és el principi rector.

3. Teoria d'Anaxímenes

A. L'aire es transforma per rarefacció i condensació.

4. Teoria pitagòrica

C. L'harmonia de les esferes provoca una cançó audible per la raó.

Conceptes Fonamentals

5. Epistemologia

B. Estudi del coneixement i els preceptes que justifiquen la ciència.

6. Ontologia

A. Estudi de l'ésser i les categories fonamentals de la realitat.

7. "Panta Rei" va ser pronunciat per

B. Heràclit.

8. Sobre Heràclit i el foc

C. L'afirmació és falsa, no és la permanència sinó el canvi.

9. Parmènides i "Existeix allò que existeix"

A. Ho va dir en relació amb la seva teoria sobre l'ésser.

10. Els pluralistes van conciliar

D. B i C són correctes.

11. El Nous forma part de la teoria de

B. Anaxàgores.

12. Teoria que proposa les 4 arrels o principis

A. Empèdocles.

13. Teoria que sosté que tot conté àtoms

C. Leucip i Demòcrit.

Sofistes i Sòcrates

14. Els sofistes són

B. Savis que ensenyen a parlar i comportar-se.

15. Els sofistes parlaven de

D. Les afirmacions A i B són correctes.

16. L'escepticisme significa

A. Res existeix i si existís no ho podríem conèixer.

17. Frase més cèlebre de Sòcrates

B. Només sé que no sé res.

18. Sòcrates i la ignorància

C. Sòcrates ho va dir i ho va dir molt bé.

Ètiques Clàssiques

19. Segons l'ètica estoica, davant una injustícia

A. Actuar d'acord amb el deure moral i viure en harmonia amb la natura i la raó.

20. Segons l'ètica epicúria, la tria de feina s'orienta a

C. Buscar la felicitat i el plaer durador.