Anàlisi Filosòfica del Llenguatge: De Chomsky a Gadamer

Perspectives Filosòfiques sobre el Llenguatge

Chomsky i Skinner: Visions sobre el Llenguatge

La comprensió del llenguatge ha estat un camp de debat intens en la filosofia i la lingüística. Dues figures prominents amb visions contraposades són Noam Chomsky i B.F. Skinner.

Noam Chomsky: Gramàtica Generativa i Competència

Noam Chomsky, el lingüista més important, va introduir conceptes fonamentals com la gramàtica generativa i la de competència lingüística. Aquesta última és la capacitat que té una persona de crear frases en un determinat context.

B.F. Skinner: El Llenguatge com a Conducta Verbal

Skinner sosté que el llenguatge tendeix a augmentar-se segons certes expressions lingüístiques. Per tant, aprendre a parlar consisteix a repetir expressions que ja han tingut èxit anteriorment, i no està d'acord que el domini del llenguatge consisteixi a conèixer les normes. El comportament humà, segons ell, té a veure amb la conducta verbal.

El Debat: Llenguatge i Ambient Material

Chomsky no hi està d'acord: les frases que produïm en cada cas no estan necessàriament relacionades amb l'ambient material en què ens trobem.

Situació material ≠ Situació lingüística

Conceptes Fonamentals del Llenguatge

El Desplaçament: Més enllà de la Situació Concreta

Desplaçament: capacitat del llenguatge que ens permet estar al marge de qualsevol situació concreta.

La Lingüisticitat de la Realitat Humana

La nostra realitat humana està constituïda pel llenguatge — la lingüisticitat de la realitat humana.

L'Ús del Llenguatge: Bourdieu i Wittgenstein

Pierre Bourdieu: El Sentit Canviant de les Paraules

Text de Pierre Bourdieu: Les paraules poden canviar de sentit segons el seu ús. Les paraules dins d'una llengua es poden adaptar segons l'ús que se'ls hi dóna.

Ludwig Wittgenstein: Jocs de Llenguatge i Context

Wittgenstein va afirmar que les paraules estan preparades per ser usades. Un joc de paraules: les paraules es poden modificar i poden tenir diversos significats depenent del context i el valor que se'ls hi dóna, podent condicionar el que pensem. Aquest filòsof també va assenyalar que, en funció d'un context, les paraules prenen diferents significats i, per tant, el seu significat depèn de l'ús que se'ls hi fa. Hi ha usos com el científic, el diplomàtic, etc.

Paraula: usos diversos, moltes possibilitats.

H.G. Gadamer: Llenguatge, Consciència i Realitat

El Llenguatge com a Condicionant de l'Ésser Humà

Primer text de H.G. Gadamer: El llenguatge no és un signe ni una eina, ja que la llengua ens condiciona. El llenguatge sempre és present. Nosaltres arribem a ser el que som gràcies al llenguatge. A la consciència s'hi arriba a través del llenguatge. La realitat en la qual estem immersos com a humans és dependent del llenguatge. Des del llenguatge, la realitat se'ns fa accessible. Qualsevol animal no humà no es pot desplaçar a cap altra situació que no sigui la material. Per això diem que cap animal arriba a la consciència. La cultura ens diferencia de les altres espècies, però també entre nosaltres; l'element cultural més important és el llenguatge.

L'Origen i la Convenció del Llenguatge

Segon text de H.G. Gadamer: L'origen del llenguatge: el llenguatge és una convenció. L'ésser humà és lingüístic des del començament. Els éssers humans tenen món lingüísticament; per això, les llengües són variants de la realitat del món. Quan diem que el món és convencional, el llenguatge se pressuposa sempre en un individu. No hi ha cap ésser humà que sigui previ al llenguatge. L'ésser humà es fa ésser humà lingüísticament.