Anàlisi de la Filosofia de Locke: Propietat, Govern i Coneixement

El Valor dels Diners i l'Acumulació de Propietat

Amb un exemple, Locke fa veure que si no hi hagués alguna cosa que fes la funció dels diners, les persones no tindrien cap motiu per produir més d’allò que ells mateixos i la seva família poden consumir.

L’or i la plata tenen el seu valor com a resultat d’un acord tàcit. El fet que l’or i la plata (i, en general, els diners) no es facin malbé, permet acumular-los sense perjudicar ningú. I això va permetre que, de forma legítima, les persones poguessin acumular més terra que la que els calia per a la seva subsistència.

La Legitimació de la Rebel·lió contra el Govern

En aquest text, Locke considera i respon a l’objecció que diu que les seves idees portarien fàcilment al fet que hi hagués rebel·lions molt freqüents.

Locke respon a aquesta objecció que:

• La gent està disposada a aguantar molts defectes en els governants.
• És d’esperar que la gent es revolti contra el govern establert només quan aquest govern incompleix de forma greu les funcions per a les quals es va establir.
• Que hi hagi la possibilitat de revoltar-se en aquest cas no és pas perniciós: seria preferible viure fins i tot en un estat de natura que no pas sota un govern que ha deixat de complir les funcions per a les quals es va establir.

Les Idees de Calor i Color: Qualitats Primàries i Secundàries

En el text, Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin al sol:

Per justificar això, compara dos casos:

1. Els efectes que el sol pot causar en un tros de cera: El sol fa que la cera s’estovi i perdi color.
2. Els efectes que el sol causa en nosaltres en incidir en la nostra pell o els nostres ulls: Notem escalfor i veiem llum.

Si en el primer cas és clar que allò que és tou (o emblanquinat) és la cera i no pas el sol, també hauríem d’acceptar que en el segon cas la calor o el color no estan en el sol, sinó només en nosaltres.

L'Objecció a la Formació de Societats Polítiques

Locke es defensa davant una objecció que diu que les societats polítiques no es poden formar ni legitimar com ell suggereix.

1. Aquesta objecció es basa a indicar que, com que tothom neix dins d’una societat on ja hi ha un govern, no té llibertat per formar-ne una de nova de la forma que Locke indica.
2. La rèplica de Locke a l’objecció és: si aquesta objecció fos correcta, aleshores no hauria estat mai possible que hi hagués més d’un govern legítim (i desafia, retòricament, que li indiquin quin és aquest únic governant legítim del món).