Anàlisi i Extinció dels Contractes Civils: Préstec, Servei i Mandat

El Préstamo: Concepte i Classificació Legal

En primer lloc, hem d'atendre el que disposa l'article 1740 del Codi Civil (CC):

«Pel contracte de préstec, una de les parts entrega a l'altra, o alguna cosa no fungible perquè usi d'ella per cert temps i se la torni, en el qual cas es diu comodat, o diners o una altra cosa fungible, amb condició de tornar un altre tant de la mateixa espècie i qualitat, en el qual cas conserva simplement el nom de préstec. El comodat és essencialment gratuït. El simple préstec pot ser gratuït o amb pacte de pagar interès.»

En aquest precepte es distingeix entre el préstec/mutu i el comodat. La diferència principal resideix en la fungibilitat o no de l'objecte entregat (si bé s'ha de tenir en compte la voluntat de les parts per a la seva efectiva qualificació):

• Si s'entrega una cosa específica i individualitzada, la propietat de la qual conserva qui l'entrega i que s'ha de restituir, ens trobem davant un comodat.
• Mentre que si s'entrega una cosa pertanyent a un gènere, adquirint qui la rep la propietat i comprometent-se a tornar un tant equivalent al de la mateixa espècie i qualitat, estem davant un mutu.

A més, el contracte de comodat és essencialment gratuït, mentre que el mutu o préstec pot portar aparellat l'abonament d'interessos. Una altra diferència destacable és que pel contracte de mutu o préstec es transmet la propietat de la cosa, mentre que el comodat únicament transmet l'ús.

Contractes Relatius a la Prestació d'Obra i Serveis

Hem de començar amb l'anàlisi de l'article 1544 del CC:

«En l'arrendament d'obres o serveis, una de les parts s'obliga a executar una obra o a prestar a l'altra un servei per preu cert.»

La distinció entre els contractes d'arrendament d'obra i serveis prové del Dret Romà:

• L'arrendament de serveis és aquell contracte en el qual una part s'obliga a prestar un servei per preu cert.
• El contracte d'arrendament d'obra consisteix en què una part s'obliga a la consecució d'un determinat objectiu o resultat.

Mentre que en l'arrendament de serveis una part s'obliga a prestar a l'altra un determinat servei per preu cert, en el d'obra el contractista promet a l'altra part l'obtenció d'un resultat que consisteix en un acte de producció del qual assumeix el risc.

• Per tant, en el primer tan sols s'ha de desenvolupar una activitat, mentre que per al segon no n'hi ha prou amb la realització d'aquesta activitat, sinó que s'ha d'aconseguir un resultat concret.
• A més, en el contracte d'arrendament de serveis es parla d'una obligació de mitjans, mentre que en el d'obra es parla d'una obligació de resultat.

El Contracte d'Arrendament de Serveis: Regulació i Característiques

Regulació: Es troba en els articles 1583 a 1587 del Codi Civil, si bé aquesta regulació és bastant obsoleta.

Notes Característiques: La nota definitiva d'aquest tipus de contracte és el naixement d'una obligació de fer, per la qual el comitent s'obliga a satisfer una retribució.

Encara que el CC tan sols estableixi un conjunt de regles generals, aquest arrendament posseeix major rellevància en altres sectors, com és el cas de les professions liberals.

En l'àmbit de la medicina, i concretament respecte de la cirurgia estètica, la prestació d'un servei és una obligació de resultat, mentre que la resta d'assistències dels metges són considerades arrendament de serveis perquè es tracta d'una prestació de mitjans. El mateix es pot dir d'un professional del dret: normalment l'obligació dels advocats és de mitjans, però quan es demostra negligència en la diligència suficient pot arribar a derivar en responsabilitat juntament amb l'obligació d'indemnitzar.

Extinció del Contracte de Mandat (Art. 1732 CC)

L'article 1732 del Codi Civil estableix que el mandat s'acaba per les següents causes:

1. Per la seva revocació (del mandant). L'article 1733 CC indica: «El mandant pot revocar el mandat a la seva voluntat, i compel·lir el mandatari a la devolució del document en què consti el mandat.»
2. Per renúncia o incapacitat del mandatari. L'article 1736 CC estableix: «El mandatari pot renunciar al mandat posant-ho en coneixement del mandant.»
3. Per mort, declaració de prodigalitat o per concurs o insolvència del mandant o del mandatari.

El mandat s'extingirà, també, per la incapacitat sobrevinguda del mandant, llevat que el mateix hagués disposat la seva continuació o el mandat s'hagués donat per al cas d'incapacitat del mandant apreciada d'acord amb el que disposa aquest. En aquests casos, el mandat podrà acabar per resolució judicial dictada en constituir l'organisme tutelar o posteriorment a instància del tutor.

Extinció del Contracte de Dipòsit

El contracte de dipòsit s'extingeix per:

• Reclamació del dipositant. L'article 1775 CC estableix: «El dipòsit ha de ser restituït al dipositant quan el reclami, encara que en el contracte s'hagi fixat un termini o temps determinat per a la devolució.»
• Per la renúncia del depositari. L'article 1776 CC indica: «El depositari que tingui just motiu per no conservar el dipòsit, podrà, fins i tot abans del termini designat, restituir-lo al dipositant, i si aquest s'hi resisteix, podrà obtenir del Jutge la seva consignació.»