Anàlisi i evolució de la poesia

Anàlisi i estructura del poema

Poema: Composició formada per diversos versos que es relacionen entre si; té una organització rítmica i constitueix una unitat de sentit autònoma. Tipus:

• Poema en vers
• Poema en vers lliure
• Poema musicat
• Poema experimentat
• Poema en prosa

A l'hora d'analitzar-lo, s'han de destacar dos aspectes: pla formal i pla significatiu.

To del poema

Pot ser humorístic, festiu, greu o seriós, i malenconiós.

Estructura del poema

Estructura interna: Progressa a partir d'unitats de significació, i cada una desenvolupa algun aspecte que s'integra en el fil temàtic del text. Per comprendre el tot (globalitat del poema), cal comprendre la significació de les parts (unitats de significació).

Cal trencar el poema en parts i posar a cada part un títol que exposi l'aspecte que desenvolupa. Cal fer un resum del significat que expressa cada part. Les estrofes són un punt de referència formal important per destriar-ne les parts, i després es fa la interpretació global del poema.

Intenció del poema

Finalitat que persegueix l'autor a l'hora de compondre el poema. Pot tenir:

• Intenció lírica: El poeta manifesta sentiments íntims.
• Intenció elegíaca: Sensació de pèrdua a través dels records, que produeix en el poeta un sentiment de dolor i enyorança.
• Intenció moral: Planteja principis ètics de conducta i comportament humà. Qüestiona idees i actuacions sobre fets històrics, etc.
• Intenció paròdica: Critica, censura o s'oposa a alguna persona o aspecte de la realitat a través de la burla, la ridiculització i la imitació satírica.
• Intenció programàtica: Exposa ideologies o concepcions filosòfiques amb l'ànim de crear un estat d'opinió.

El poema s'articula a partir de formes textuals determinades: la descripció, la narració i l'exposició.

Evolució històrica de la poesia

L'Edat Antiga

La lírica grecollatina presenta una gran varietat de temes i unes formes mètriques i estròfiques molt elaborades. El cant a l'amor, la crítica a la societat de l'època, l'exaltació de les coses senzilles, la recreació dels mites... són motius que canten els poetes en les seves composicions.

L'Edat Mitjana

Segles XII-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s'anomenaven trobadors i, a més de la lletra, componien la música que l'acompanyava. Els joglars cantaven aquests poemes als castells per entretenir la noblesa. Va assolir un gran èxit en la cançó amorosa. L'amor cortès consisteix en un joc galant entre un trobador i una dama, que és la dona del senyor feudal. El trobador enamorat canta la bellesa i la noblesa a la seva dama.

Francesco Petrarca

Considerat el primer home modern d'Europa. Canta l'amor que sent per Laura, dona que representa la perfecció física i la intel·ligència, i simbolitza l'amor impossible. Per al poeta, és una font d'inspiració i de dolor.

Ausiàs March

Noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteix els temes que el preocupen: l'amor, la mort, etc.

Edat Moderna

A finals del segle XVIII arriba el Romanticisme. Els sentiments i les emocions substitueixen els postulats de la raó, l'afirmació de la llibertat individual s'obre pas i el retorn a la naturalesa, contraposat al progrés, es reflecteix en paisatges rústics, agrestes...

Edat Contemporània

A mitjan segle XIX sorgeix el Simbolisme. Els simbolistes consideren que la llengua literària no és només un vehicle d'expressió del món i dels sentiments, sinó una finalitat en si mateixa. Donen gran importància a l'aspecte formal dels poemes i a les paraules.

Segle XX

La poesia del segle XX té una gran varietat de formes i de temes: crida a la lluita i al compromís per transformar el món, canta el món íntim del poeta i reflexiona sobre l'experiència i el sentit de la vida. Es creen noves formes de poesia experimental, com el cal·ligrama o poema visual.