Anàlisi i Estructura de la Poesia Medieval Catalana: March, Corella i Trobadors

Anàlisi del Text d'Ausiàs March

Determinació de l'estructura del text

Aquest text té l'estructura clàssica d'Ausiàs March, dividida en tres parts:

1a Part (Hipotètica)

"Així... li vol dar" (Un senyor que avorreix el servent). Introdueix el poema amb l'expressió *“així com”* per fer una comparació en la segona part amb el seu estat d'ànim.

2a Part (Experiència de l'autor)

"Així amor... delitar". L'autor exposa la seva situació real, dient que l'amor l'ha abandonat. A continuació, tracta d'explicar que qui no s'esforça pot rebre la recompensa de Déu. Apareix la relació conflictiva que l'autor acostuma a mostrar en tots els seus poemes. Ell és un pecador que està acostumat al càstig etern. Diu que qui no pateix en l'amor no pot obtenir satisfacció.

3a Part (Conclusió)

"Tot amador... fin". L'autor conclou el text fent un resum del que ha dit anteriorment. Diu que sense tristesa no pot haver-hi alegria.

Anàlisi Mètrica del Text de Joan Roís de Corella

El poema està format per versos decasíl·labs, amb rima consonant (ABBAACCA). Per tant, és una estrofa de vuit versos.

Apareix una cesura que divideix el poema en dos hemistiquis, la qual està situada a la quarta síl·laba dels versos. Aquesta síl·laba és tònica, per la qual cosa la cesura és **masculina**.

Els poemes de 8 versos, decasíl·labs i amb cesura masculina s'anomenen **cobla**.

Notes Fonètiques i Vocabulari

Regles de Pronunciació de la Sibilant

• **/C/:** S'utilitza davant de "e" i "i".
• **/S/:** S'utilitza davant de "a", "o", "u", i també de "e" i "i" quan no s'utilitza "c".
• **/SS/:** S'utilitza entre vocals en els sufixos.

Llista de Vocabulari

moble, llavi, treballar, covard, tramvia, envestir, hivern, alcova, canviar, labial, escrivint, berruga, baf, govern, movent, cascavell, oblidar, cavall.

Els Trobadors i els Joglars

Alguns monarques, com Alfons II i Pere I, foren reeixits poetes trobadorescos.

• **Trobadors:** Eren els autors de la lletra i la música de les seves composicions, destinades a ser escoltades per un públic.
• **Joglars:** Eren els encarregats de difondre aquestes composicions.

La relació entre trobadors i joglars és equivalent a la d'autors i intèrprets. De vegades, els trobadors interpretaven les seves obres i els joglars componien les seves cançons.

Modalitats Poètiques Trobadoresques

Estils de Composició

L'estil de les composicions podia variar:

• Llenguatge senzill i directe.
• Llenguatge ornamental, ple de recursos expressius.
• Llenguatge complicat, ple de figures retòriques i de pensaments.

Gèneres Poètics Principals

La Cançó

Idealització de la dama.

El Sirventès

Destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.

El Plany

Lamentació per la pèrdua d'un gran personatge.

La Pastorel·la

Explicava la trobada amb una pastora i la conversa posterior.

L'Escondit

Excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.

L'Alba

Lamentació dels enamorats que s'han de separar després d'una nit junts.