Anàlisi de l'Estructura Dramàtica i Tirant lo Blanc

Anàlisi d'una Obra (Estructura i Lloc)

Acte Primer

• Plantejament de l’obra.
• Consta de 19 escenes.
• Manca notable d’acció.
• Contacte forçat entre els representants de les dues religions oposades.
• Acció dramàtica destinada a presentar els personatges enfrontats i aprofundir en la seva veritable naturalesa.
• El plor i el dubte seran la base per al coneixement i la construcció de l’amor entre els protagonistes.

Acte Segon

• Nus de l’obra.
• Consta de 19 escenes.
• Conté més acció.
• Treu partit de tota la informació donada al primer acte.
• S’acceleren l’acció i les tensions, provocant suspens en el lector.
• Saïd es construeix com a personatge romàntic.
• Saïd i Blanca intenten entendre’s mútuament i s’adonen dels seus sentiments.
• També apareixen la bogeria i la gelosia de Saïd (estat causat per les contradiccions que viu).
• Saïd observa que el seu món és el dinamisme del mar, on ni les idees ni la religió musulmana poden aturar la seva passió.
• L’arribada a Alger actua com a accelerador del final de l’acte.

Acte Tercer

• Consta de 12 escenes.
• La lluita i l’interès pel poder són un pretext per a un flashback sobre com es va prendre la nau.
• El focus narratiu canvia cap a Blanca.
• L’amor passional és el fil conductor. Les escenes fan avançar l’acció cap al desenllaç.
• La tristesa és el resultat de no poder harmonitzar els contraris.
• La mort representa la superació fatal de les contradiccions i la perennitat de l’amor.

Lloc

• Intenció: Fixar l’atenció en la paraula i en la història que s’explica.
• Metàfora del dinamisme de la vida. Itinerari: en un espai que no és a terra ferma.
• Terra/Mar: Antítesi dels pensaments ancorats a la terra (idees, conviccions, religions).
• Espai d’acció: Vaixell.
• Espais semàntics:
  • Mar: Saïd sempre hi estarà vinculat.
  • Cel: Blanca, inicialment, hi està lligada.
• La impossibilitat d'unir-los es materialitza en la imatge de l’horitzó.
• Destí de la trama dramàtica: Alger. Destí de la trama simbòlica: Horitzó.
• Horitzó: No-lloc, punt de trobada de la unió dels contraris.
• Il·lusió òptica d’una línia inabastable que s’allunya de terra.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

• Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) l’any 1415 i va morir el 1468.
• Joanot Martorell i Ausiàs March eren cunyats (Joanot era germà d'Isabel Martorell, esposa d'Ausiàs).
• L'educació depenia del poder adquisitiu o de la classe social, no del gènere.
• Era un cavaller.
• Provenia d'una família de la petita noblesa amb prestigi, però que es va anar empobrint.

Tirant lo Blanc: Característiques

• Era una obra molt avançada per a l'època.
• Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc. La va imprimir i publicar Martí Joan de Galba l'any 1490.
• Hi ha debat sobre si l'obra estava inacabada i si Galba la va completar o només la va editar.
• És considerada la novel·la catalana més important i una de les més conegudes internacionalment pels especialistes.

Aquest prestigi s'explica per diferents raons, especialment per tres aspectes que la converteixen en una novel·la versemblant i moderna:

• Novel·la total: És moltes novel·les en una (cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures...). Té una trama argumental rica i complexa, abasta múltiples temes i transmet una sensació de versemblança.
• Realisme: Hi apareixen personatges creïbles, psicològicament complexos. S'utilitzen diferents registres lingüístics segons el parlant i la situació. Absència d'elements màgics explícits.
• Humor i erotisme: Presència d'ironia, desmitificació i escenes amoroses jocoses i desvergonyides, poc comunes en les novel·les de l'època.

Personatges Principals de Tirant lo Blanc

• Diafebus: Cavaller cosí, amic i confident de Tirant. L'acompanya en les seves aventures bèl·liques i amoroses. S'enamora d'Estefania i s'hi casa.
• Estefania: Jove noble, amiga, confident i serventa de Carmesina, dama de la cort. S'enamora de Diafebus i s'hi casa.
• Carmesina: Infanta i princesa de l'Imperi Grec, hereva després de la mort del seu germà. Assenyada, bonica i apassionada. S'enamora de Tirant i s'hi casa (simbòlicament, ja que moren abans).
• Plaerdemavida: Donzella de Carmesina. Jove xerraire, alegre i divertida que ajuda Tirant i Carmesina. Enamorada d'Hipòlit (tot i que ell es casa amb l'Emperadriu).
• Hipòlit: Jove escuder de l'exèrcit de Tirant, ajudant. Mantindrà una relació adúltera amb l'Emperadriu, amb qui es casarà quan mori l'Emperador.
• Vídua Reposada: Antiga dida de Carmesina. S’enamora de Tirant i farà tot el possible per distanciar i trencar la parella d'enamorats amb enganys i calúmnies.

Estructura de Tirant lo Blanc

The Role of Charities vs Government Responsibility

First of all, charities play an important role in helping people in need, but some argue that they should not exist because it is the government's responsibility to take care of all members of society. Ideally, a government should provide for everyone, ensuring that no one is left struggling. However, in reality, governments often fail to meet all the needs of their citizens, which is why charities are necessary.

Furthermore, charities can respond quickly to crises and support those who might be overlooked by government programs. They provide food, medical care, and education to people in need, often relying on donations and volunteers. However, depending too much on charities can be problematic because they may not have enough resources to help everyone, and their support is not always consistent. A strong government welfare system would ensure that everyone receives equal support rather than relying on charity.

All in all, while the government should take responsibility for the well-being of all citizens, charities still play a vital role in filling the gaps. Until governments can fully provide for everyone, charities will remain essential in supporting those in need.

English Vocabulary: Personality

• Innocence → Inocencia

• Sensitivity → Sensibilidad

• Shy → Tímido/a

• Self-conscious → Cohibido/a

• Confident → Seguro/a de sí mismo/a

• Frustration → Frustración

• Assertive → Asertivo/a

• Nervous → Nervioso/a

• Defensive → A la defensiva

• Openness → Apertura

• Aggressive → Agresivo/a

• Impatient → Impaciente

English Grammar: Ability and Requests

• can/can’t = present
• could/couldn’t = past
• be able to = all tenses
• can/could in requests, e.g.:
  • Can you help me with this?
  • Could you pass me the salt, please?