Anàlisi de l'Estructura dels Contes de Pere Calders

A continuació, s'analitzen els elements més rellevants que apareixen habitualment en l'estructura dels contes de Pere Calders, basant-se en els seus trets característics:

Anàlisi de l'Estructura dels Contes de Pere Calders

L'Estabilitat Inicial i el Conflicte

La situació inicial de la majoria d'aquestes històries ens és presentada com una situació d'estabilitat o de conformitat, en relació amb unes pautes de vida prefixades. Calders, doncs, situa l'inici de les seves històries en un punt en què els personatges duen una vida tranquil·la, rutinària i fins i tot tediosa. Però aquesta situació inicial comença a canviar amb l'aparició d'un fet trasbalsador, fruit del destí, l'atzar o la providència. El tema recurrent en totes les narracions d'aquest llibre és el conflicte que els personatges experimenten en interpretar o comprendre la realitat. El destí, l'atzar o la providència adquireixen la categoria d'entitats quasi corpòries, que s'integren amb tota naturalitat en la vida quotidiana dels personatges, i es converteixen en la manifestació d'una realitat superior, metafísica i inexplicable, que mou els fils de les seves vides i els redueix a la condició de titelles, contrafigures caricaturesques de l'ésser humà.

L'Escenari Quotidà i la Despersonalització

L'escenari quotidià d'aquestes històries no ens remet a cap lloc concret; l'espai físic on té lloc l'acció dels contes esdevé un espai escènic amb la mateixa finalitat que tenen els decorats teatrals: evocar la realitat sense amagar que allò que representen és irreal. De manera semblant, les referències cronològiques són difuses o inexistents i no tenen cap importància narrativa. Pel que fa als personatges, hi ha una clara voluntat de despersonalitzar-los, fins a l'extrem que de la majoria d'ells ni tan sols sabem quin nom tenen. Són presentats des del 'jo' d'un narrador multiforme.

Personatges i el seu Codi de Comportament

Calders ens presenta els seus personatges com a éssers plans, mancats de voluntat i desproveïts de capacitat de reacció davant els fets més extraordinaris, lligats sempre al seu particular codi de seguretats, fora del qual apareixen com a criatures desvalgudes, immobilitzades en la perplexitat. La seva relació amb la realitat se'ns presenta com una relació inestable i plena d'incongruències, en constant tensió entre la submissió a un codi d'interpretació materialista de la realitat i una impassible acceptació dels fenòmens més extraordinaris, sorprenents i inversemblants. Aquestes són condicions narratives necessàries per mostrar, d'una manera irònica i caricaturesca, l'absurd latent en les formes més estereotipades del comportament humà.

El Fet Trasbalsador: Tipologies

L'eix narratiu d'aquestes històries és precisament el conflicte que es produeix en posar en contacte uns personatges amb uns fets que transgredeixen qualsevol explicació racional de la realitat. La naturalesa d'aquests fets és diversa segons els contes i segons la manera com es presenta, però a grans trets són:

• 1. La realització d'un desig impossible des d'un punt de vista racional: que situa els personatges davant una dimensió màgica de la realitat. (Exemple: el raspall).
• 2. La intervenció d'elements o éssers fantàstics: Sovint trobem la intervenció directa en l'àmbit quotidià d'un element que actua al marge de la voluntat del personatge, fins i tot en contra de la seva voluntat. (Exemple: l'esperit guia).
• 3. L'esdeveniment espontani de fets extraordinaris en contradicció amb les lleis físiques o naturals: implica la transgressió de lleis físiques o naturals que, com a mínim, violenta els coneixements racionals sobre la naturalesa. (Exemple: feblesa de caràcter).
• 4. Distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments: Es produeix per la pura acumulació de casualitats, per un encadenament sense mesura de causes i efectes. (Exemple: un crim).

Transgressió vs. Subordinació als Codis

El fet trasbalsador situa els personatges davant l'alternativa d'haver d'assumir l'element que transgredeix els seus codis estereotipats, o bé de rebutjar-lo o, encara més sovint, d'assimilar-lo als seus codis estereotipats, tot eliminant-ne la càrrega de transgressió. En la majoria dels contes del volum, els codis s'imposen a la imaginació i, per tant, la transgressió no s'arriba a consolidar. Les criatures calderianes s'aferren al seu codi de seguretats. Tot això ens porta a la conclusió que el poder dels codis sobre els quals l'ésser humà construeix la seva vida material i quotidiana supera qualsevol de les manifestacions sobrenaturals.