Anàlisi i Estructura del Text Argumentatiu

Situar el Text

Per situar correctament un text, cal respondre a les següents preguntes:

• Quin títol té el text?
• De què tracta el text?
• Qui n'és l'autor o autora?
• De quina època és?
• Quina és la data de publicació del text?
• S'identifica l'autor/a amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica...?
• Es pot relacionar l'autor/a amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió?
• El text té unitat? És un text complet o un fragment?
• Quina rellevància té en el conjunt de l'obra?
• En quin mitjà s'ha publicat? (Diari, llibre, revista, catàleg, suport digital...)
• Es pot identificar el text amb cap gènere? (Periodístic, científic, literari...) Si és literari, pertany a la poesia, narrativa, teatre...?

Definir el Tema

Per definir el tema d'un text, cal considerar:

• De quin tema tracta?
• Quina és la idea central o tema del text?
• Com sosté l'autor/a la idea central?
• El tema aporta alguna cosa nova? Té relació amb altres textos que hagin tractat el mateix tema?
• Es basa en una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...?
• Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb altres opinions o valoracions?
• És un tema atemporal?
• Quin final té? Obert o tancat?

Explicar l'Estructura

Per analitzar l'estructura d'un text, cal preguntar-se:

• Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Són explícits?
• Es pot identificar fàcilment la presentació/introducció, el nus/cos i el desenllaç/conclusió?
• El text respon a cap estructura tipificada? Se'n transgredeix alguna de coneguda?
• Hi ha algun ordre en la presentació del contingut?
• La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret)?

Analitzar l'Estil

• Quina mena d'informació es vehicula? És concreta o abstracta?
• Quins recursos utilitza l'autor/a per introduir les seves idees? (Exemples, anècdotes, experiències personals...)
• Quin tipus d'informació predomina en el text?
• Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l'exageració, l'analogia...?

Extreure Conclusions

• Què aporta de nou el text?
• Quina rellevància o significat té el text? I en el conjunt de l'obra de l'autor, si s'escau?
• El text compleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
• Se'n pot extreure algun tipus de valoració?
• Hi ha cap presa de posició, moralitat o ideologia explícita o implícita en el text?
• El text indueix a una reflexió final?
• Se'n pot extreure alguna conclusió de l'anàlisi?
• Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir?

L'Argumentació

En un sentit ampli, argumentar és una pràctica discursiva que respon a una funció comunicativa: orientar el receptor per aconseguir la seva adhesió. S'argumenta sempre amb la finalitat de convèncer o persuadir una audiència d'alguna cosa.

• Objecte: Qualsevol tema controvertit, dubtós, problemàtic, que admeti diferents tractaments. Pot formular-se com a pregunta.
• Locutor: Manifesta una manera de veure i d'interpretar la realitat, una presa de posició.
• Caràcter: Polèmic, marcadament dialògic; es basa en la contraposició de dues o més posicions (certes creences acceptades o defensades per una persona o un col·lectiu). Els enunciats es relacionen amb altres enunciats. S'hi manifesten l'atac, la provocació, l'oposició, el contrast...
• Objectiu: Convèncer, persuadir un públic o una persona de l'acceptabilitat d'una idea, d'una forma de veure el tema de què es parla.
• Organització: Es construeix sobre un esquema de tesi i antítesi: en una situació dialogal, hi ha un proponent i un oponent, una qüestió que se suscita, una proposta i una contraproposta, la cerca d'arguments que condueix a una conclusió. A partir d'una premissa o unes dades inicials, es proposen arguments per defensar un nou enunciat, que es deriva de les premisses, per arribar a una conclusió. L'estructura pot ser progressiva (de les premisses a la conclusió) o regressiva (de la conclusió a les justificacions).

Des d'Aristòtil, s'entén que qualsevol discurs persuasiu ha de tenir bàsicament quatre parts:

1. Exordi o proemi
2. Narració o exposició dels fets
3. Argumentació
4. Epíleg

Connectors Textuals

Els connectors són elements que expliciten la relació semàntica o pragmàtica entre el contingut de dues oracions o dues unitats superiors. Posen de manifest les relacions de significat entre les unitats del text.

Tipus de connectors:

• Causa: perquè (+ verb ind.), vist que, ja que, a causa de/que, a raó de, gràcies a/que, per culpa de, com que, a força de, considerant que...
• Conseqüència: en conseqüència, per consegüent, per tant, cosa que, de manera que, per això, doncs...
• Condició: a condició de/que, amb que, només de/que, en cas de/que, si...
• Oposició: en canvi, no obstant això, ara bé, en contra, tanmateix...
• Objecció: encara que, malgrat de/que, per bé que, tot i que...

Classificació dels Arguments (Perelman i Olbrechs-Tyteca, 1958)

Segons tres tipus d'esquemes de connexió:

• Arguments quasilògics
  • Contradicció
  • Transitivitat
  • Part i tot
  • Igualtat i diferència
  • Freqüència
• Arguments basats en l'estructura de la realitat
• Arguments destinats a fonamentar l'estructura de la realitat
• Fal·làcies

Anàlisi del Discurs, Gramàtica i Lingüística

• Anàlisi del discurs: Estudi de l'ús lingüístic com a revelador i definidor de les relacions socials i, en especial, de les relacions de dominació i dels processos ideològics.
• Gramàtica descriptiva: Analitza l'estructura d'una llengua i classifica les unitats partint, normalment, d'un corpus oral o escrit. Contrasta amb la gramàtica normativa i la gramàtica predictiva.
• Gramàtica normativa: Estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos correctes d'una llengua, seguint, sobretot, els models escrits i les varietats dels grups socioculturalment dominants. Contrasta amb la gramàtica descriptiva i la gramàtica predictiva.
• Lingüística textual: Disciplina lingüística, derivada de l'anàlisi del discurs, que estudia les regles i les formes d'organització del llenguatge que van més enllà de la frase.
• Sociolingüística: Estudi de l'ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.

Model d'Estandardització d'Einar Haugen (1983)

Neologia

• Què és la neologia? Fenomen que consisteix a introduir en una llengua una unitat lingüística o un recurs lingüístic nou, que poden haver estat creats aprofitant els recursos de la pròpia llengua o bé manllevats d'una llengua forana.
• Què és la neologia lèxica? Si la unitat nova és un lexema, parlem de neologisme lèxic.

L'entrada de neologismes en les llengües vives és un fet natural. Tota llengua activa, i encara més si es tracta d'una llengua de cultura, actualitza permanentment el seu lèxic, tant amb unitats referencials com amb paraules amb una funció expressiva.

Com més consolidada sociopolíticament està una llengua, més agilitat té en la generació de paraules noves.

• Motivada per la necessitat de denominar conceptes nous (neologia denominativa).
• Motivada per raons subjectives d'un grup social o de la comunitat sencera (neologia estilística).

Totes les llengües són aptes per expressar-ho tot, però no totes es troben en el mateix estadi de normalització social. La capacitat creativa de les llengües és una condició del seu sistema gramatical; la seva normalització, en canvi, depèn de les condicions socials, econòmiques i polítiques dels pobles que les parlen. Necessitats neològiques diferents.

Definicions de Neologia

• DIEC (1995): Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.
• DRAE (1992): Vocable, accepció o gir nou en una llengua.
• Nou: Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada (DIEC, 1995).

Paràmetres de Detecció de Neologismes

• Temporal: Paraula que ha aparegut en un període recent.
• Psicolingüístic: Unitat lèxica que un parlant (o un col·lectiu de parlants) percep com a nova.
• Lexicogràfic: Unitat lèxica que no es troba documentada en un corpus lexicogràfic prèviament determinat.

Tipus de Neologismes: Recursos

• Amb recursos de formació de la llengua: Fonològics, Morfològics, Semàntics, Sintagmàtics, Sintàctics.
• Manllevats a altres llengües: Manlleus.

Exemples de Formació de Neologismes

• Sufixació: maragallada, montillisme
• Prefixació: precandidat, prodemocràtic -ca, antiallau
• Sufixació híbrida: vueling, flotàrium
• Prefixació híbrida: telebasura, eurocalculadora, videoinstalador
• Composició patronímica: tallafocs, ala-pívot
• Composició culta: paleoantropòleg, politòleg, microcrèdit
• Sintagmació: OPA hostil, geoaficionat, centre cívic, alt càrrec
• Siglació: SMS (short message service), MP3 (MPEG Audio Layer 3), OPA (oferta pública d'adquisició)
• Acronímia: fotoblog (fotografia i weblog), wi-fi (wireless fidelity), aparthotel (apartament i hotel)
• Abreujament: mosso (mosso d'esquadra), logo (logotip), mail (e-mail)
• Repetició: pim pam pum, piu piu, xiu xiu
• Canvi de categoria gramatical: directe m (adj al DIEC, GDLC), mundial m (adj al DIEC, GDLC)
• Canvi de significat: aforament, bolcar,...
• Ampliació de significat: aparador, cercador, descarregar, domini, ratllar,...
• Manlleus adaptats: transgènere (manlleu adaptat de l'anglès), burofax (composició manlleu adaptat del francès)
• Manlleus no adaptats: artwork (manlleu de l'anglès), nouvelle cuisine (manlleu del francès)

Definició de "Paraula"

Una paraula o unitat lèxica (més enllà d'un sol mot) és, des del punt de vista gramatical, un conjunt de característiques fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.

• Variants: unitat lèxica, mot o vocable.
• Les paraules estan formades per peces significatives encara més petites que anomenem morfemes.
• Mascaró (2002: 467): Les paraules són conjunts de morfemes.

Morfemes

Els morfemes són les unitats lingüístiques mínimes. La morfologia, en general, ha distingit dos tipus de morfemes: els morfemes lèxics o lexemes, i els morfemes gramaticals.

• Lexemes: El lexema és una unitat abstracta del lèxic d'una llengua que engloba un conjunt de variants flexionades que són les unitats gramaticals. Formes com casa i cases pertanyen al mateix lexema casa, i formes com menjo, menjaré, menjava, etc. pertanyen al mateix lexema menjar.
• Morfemes gramaticals: Són morfemes que contribueixen a l'organització gramatical de la frase. La majoria de morfemes gramaticals no poden formar un mot per si sols (tot i que, per exemple, els articles són morfemes gramaticals independents). Els morfemes gramaticals poden ser de dos tipus: morfemes de flexió (el mode, el temps, l'aspecte, la persona, la vocal temàtica, el gènere o el nombre), o morfemes de derivació (els afixos). També hi ha certes preposicions (a, per, amb), conjuncions (que, i), articles (en, la, l'), pronoms (li, hi, ho), possessius (mon) que es troben entre el mot i el morfema gramatical. S'anomenen clítics.

Classe de Paraules

• Segons el paper sintàctic: noms, adjectius, adverbis, verbs, conjuncions, preposicions, pronoms, determinants.
• Segons l'estructura morfemàtica: simples, derivats, compostos, abreviats, sintagmats.
• Segons el significat: entitats, propietats, relacions, esdeveniments.

Fraseologismes

Alguns exemples de fraseologismes són:

• Fraseologismes verbals: girar cua, donar corda, tirar la casa per la finestra, no poder dir ni fava, demanar una explicació, perdre els estreps, arribar al cor, estar fet una coca, etc.
• Fraseologismes adjectivals: curt de gambals, curt de vista, mort de fam, ple a vessar, tocat de l'ala, etc.
• Fraseologismes adverbials: en directe, amb la cua entre cames, en fila índia, a cobert, a cau d'orella, al comptat, etc.

Correlació Textual

• Explícita:
  • Sinonímia: Significat equivalent (Ex. Entendre / comprendre)
  • Hiponímia: Relacions d'inclusió (Ex. Animals / gat)
  • Meronímia: Part-tot (Ex. Llibre / pàgines)
• Implícita:
  • Metàfora: Analogia implícita (Ex. Apòstol negre)
  • Metonímia: Part-tot / continent-contingut / marca-producte, etc.