Anàlisi de l'Estil i Temàtica dels Contes de Jesús Moncada

Estructura dels Contes de Jesús Moncada

Els catorze contes es poden dividir, pel que fa a l’estructura, en dos grups:

• Els soliloquis: “La plaga de la ribera”, “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues”, “Els dofins”, “Paraules des d’un oliver” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”.
  • Aquests soliloquis es poden classificar en diferents tipus:
    • Soliloqui pur: “Els dofins”.
    • Soliloqui epistolar: “La plaga de la ribera” i “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues”.
    • Soliloqui amb interlocutor mut: “Paraules des d’un oliver” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”.
• Les cròniques o informes: “Un barril de sabó moll”, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana”, “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, “Futbol de ribera”, “Un enigma i set tricornis”, “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” i, d’alguna manera, també ho és “Amor fatal en decúbit supí”.

“Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives desdentegades” quedarien fora d’aquests grups, ja que estan narrats des del punt de vista d’un narrador omniscient.

Omniscient: “Preludi de traspàs” i “Genives desdentegades”

El Llenguatge en l'Obra de Moncada

El lèxic i la fraseologia emprats per Moncada són típics del català occidental. Moltes vegades utilitza expressions i paraules típiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre, com el ‘’llaüt’’, un tipus d’embarcació de la zona. El que destaca també molt del seu llenguatge és l’oralitat dels seus contes, sobretot en les narracions breus. Això vol dir que els contes semblen haver estat passats de veu en veu per la gent del poble i sovint, el narrador es presenta com un fidel observador o coneixedor dels fets que explica la història. Un dels principals cronistes de les històries és el vell Cristòfol, que personifica la veu del poble.

Estil Literari de Jesús Moncada

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós, encara que tingui quinze pàgines.

Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes; una paraula de més o de menys pot espatllar el conte sencer. El conte ha de ser enginyós i sorprenent, inesperat per al lector. Allò que caracteritza els contes del Cafè de la Granota és sens dubte l’agilitat i la concisió expositiva sense caure mai en la sobrietat i molt menys en l’excessiva brevetat. La digressió i les al·lusions són molt utilitzades; com bé diu el cronista, no s’han de barrejar les històries.

També cal destacar que, a primera instància, no ens adonem de la precisió, preocupació i dedicació que ha emprat Moncada a l’hora d’escriure els contes i crear els seus artificis literaris, però que realment hi són.

L’Humor i la Ironia en els Contes

Un altre element que comparteixen els contes és l'homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes. Els únics contes que tenen més mancança d’aquest to d’humor i ironia són “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives desdentegades”. També són aquests dos contes els que posseeixen una estructura diferent: no s’organitzen ni en forma de crònica, d’informe objectiu ni de soliloqui. Són dos contes redactats des de la perspectiva d’un narrador omniscient. Aquest to d’humor i ironia el veiem reflectit en les obres de Pere Calders, el qual va influir notablement en Jesús Moncada. Aquests dos fenòmens es donen sovint de manera que el conte pot semblar un acte quotidià i finalment té un nus i/o desenllaç poc comú, fora de l’habitual.

La Mort i els Rituals Funeraris

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància. Als contes que surt ‘’la mort’’ sovint tenen elements extraordinaris, sorprenents que molts cops freguen la màgia. Serien els casos de “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” o “Els dofins”, entre d’altres. En canvi, en “Preludi de traspàs” o “Guardeu-vos de somiar genives desdentegades” la mort pren un paper més greu i seriós. Les supersticions d’aquest últim conte també ens aporten un punt de vista de la forta creença religiosa que hi havia, considerada des del punt de vista del conte irracional i esgarrifosa.

Crítica Social i Política

Molts dels contes semblen escrits amb una intenció didàctica i de crítica. Es critiquen, d’una manera divertida, les passions, actituds morals, els anhels i els somnis dels diferents personatges dels contes. Malgrat aquest esperit crític, els contes no estan escrits amb intenció moralitzadora ni religiosa. Així doncs, trobem diferents temes als contes:

• “Informe provisional sobre la correguda d’Elies” sembla parlar de l’avarícia.
• “Els dofins” de la vanitat.
• “Paraules des d’un oliver” de la mesquinesa.
• “Amor fatal en decúbit supí” de la repressió sexual i la hipocresia.

Aquestes crítiques socials deixen entreveure les simpaties de l’autor i sovint freguen la sàtira. També trobem que els personatges més desfavorits, com pot ser en Florenci, el jove maltractat per l’amo, acostumen a anar acompanyats d’un cert grau de tendresa que encara fa més profunda la crítica. Per altra banda, si parlem dels personatges més benestants, com podria ser en Pere Camps, el patró del Florenci, la crítica és més punyent i té un punt de sarcasme o ironia corrosiva.